Perquè és evident que Catalunya NO serà independent (en els propers anys). Per quatre motius ben clars i relacionats.
*En segon lloc, perquè molta gent té por (per exemple, a sortir de la UE, i, com a conseqüència a una possible fallida; a que no es paguin les pensions; a que Espanya deixi de comprar els nostres productes…). Diràs que moltes d’aquestes pors són infundades. Potser, però l’Estat ja s’encarregarà (s’ha encarregat, de fet) de posar-les al cos dels ciutadans; i, particularment, dels ciutadans més vulnerables, més conservadors o més porucs. Exemple: per fer mal a l’Artur Mas, no cal que tingui un compte a Suïssa, n’hi ha prou amb crear el dubte de que el té. A més a més, com s’ha vist amb la querella interposada pel Jordi Pujol (pare) contra El Mundo, les calúmnies surten de franc. Exemple 2: Si es passen tot el dia insistint en què una Catalunya independent sortirà de la UE i, a més a més, paguen a determinats capos de la UE per a que repeteixin el mateix, se suscitarà el dubte en la gent. Hi ha gent que veu amb bons ulls la independència però que, al final, la por o el conservadurisme els farà encongir el braç. Va passar a QUebec, per què creus que no passarà aquí?
*En tercer lloc (però com a resultat dels dos anteriors), perquè en el moment en què en Rajoy vegi que Catalunya enfila el camí de la independència, a l’últim minut, a l’últim segon, n’hi ha prou amb que faci una trucada, una oferta. I si aquella oferta (o el resultat de la negociació) inclou: blindatge de certes competències (per exemple, ensenyament) i concert econòmic, la independència està completament desactivada. Per la por a la incertesa (punt 2) i perquè l’opció independentista no és abassegadora (punt 1).
*I, en quart lloc, perquè l’estat espanyol no es pot permetre perdre Catalunya. Posarà tota la carn a la graella per no perdre-la: la prohibició de la consulta, l’escanyament econòmic, la por… I, si tot això falla, aleshores, la trucada amb l’oferta. Serà el darrer recurs, el pitjor per a ells perquè suposarà per Espanya perdre una miqueteta de sobirania i bastants diners, però menys dels que perdria amb una Catalunya independent. Per tant, si tot està perdut, ho faran. I el recurs de la trucada amb concert econòmic i blindatge competencial és infalible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’altra banda la teva anàlisi és correcta però la incidència real final d’aquests factors és determinant:
En aquest sentit sóc més optimista que tu i crec en la independència a curt termini