8 de maig de 2013
Sense categoria
2 comentaris

El vertigen

No pas pels lectors de Vilaweb. No pas pels que tenen una estel.lada penjada al balcó. No pas pels convençuts. Però pels no-convençuts, una escalada com la que proposa en Vicent Partal a l’editorial d’urgència d’avui provoca dubte, por, vertigen.

No pas els apòstols de la independència. Però la gent que no té Catalunya al centre del seu univers polític i, fins i tot, personal farà un pas enrera quan les coses es comencin a tibar, tal com proposa que passi en Vicent Partal.

Podreu dir que les coses les tiben ells, no nosaltres. I tindreu raó. Però ells tenen la paella del statu-quo pel mànec. Ells només han de fer que agafar-se a un ordenament jurídic, polític i social que fa segles que navega. Som nosaltres els qui hem de saltar d’aquest vaixell i això a molta gent li fa vertigen.

Em direu que el vaixell està a la deriva. Em direu que nosaltres som els remers d’aquest vaixell. I així i tot, molta gent s’estimarà més seguir remant en aquest vaixell, potser a la deriva, que construir-ne un de propi. N’hi haurà prou amb que l’encarregat de gal.leres calmi el motí amb algun caramelet. I vosaltres, en el fons, ho sabeu tan bé com jo: les majories que tenim no són suficients. Amb prou feina arriben a majoria i l’experiència d’altres llocs indica que els vots per la independència, a l’hora de la veritat, no són tan valents com a les enquestes.

Jo crec que aquest procés marcarà un punt d’inflexió en les relacions amb l’estat espanyol però que encara no serà el definitiu. El resultat d’aquest procés serà l’asimetria però crec que haurem d’esperar uns anys encara, una nova generació menys poruga, més desinhibida que lideri una onada, aleshores sí, imparable que ens porti d’una vegada per totes fora de l’estat espanyol.

Però això no vol dir que no ens hi haguem d’implicar a fons. Hem de mirar d’arribar el més lluny possible. Hem d’arribar a sentir com el terra de l’estat espanyol s’esberla sota els nostres peus. Hem de tibar com més millor perquè el camí que fem nosaltres no el caldrà fer als que ens seguiran (o a nosaltres mateixos d’ací a uns anys).
 

  1. L’assimetria no és possible, perquè Espanya no permetrà mai una Catalunya més rica i desenvolupada dins del seu territori. Quan els alemanys proposen que Espanya surti de l’Euro (exceptuant Catalunya) és que les diferències estructurals són importants, i sortirien a la llum amb l’assimetria de la que parles. Els espanyols han basat la seva nació en el fet de tenir una gran capital mundial (Madrid). El problema és que Madrid és enmig del desert (com deia una amiga belga) i que no és autosostenible (com deia un amic turc) i li cal expoliar els territoris de la Mediterrània (com deia el nostre conseller Mas Colell), que sí que ho són; però amb grans esforços degut a una competitivitat creixent dels mercats internacionals. És un equilibri massa fràgil per a mantenir un Estat (espanyol) en pau i progrès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!