7 de setembre de 2013
Sense categoria
2 comentaris

A un pam de la independència, amb un pam de nas

-El País: “Rajoy i Mas ja negocien en secret una sortida a la crisi sobiranista.”
-Rajoy: “Mi opinión sobre la consulta sigue siendo la misma”
-Mas: “No hi ha ni un milímetre de marxa enrera sobre la consulta”

Ja sabeu què vol dir tot això.

Vol dir que en Rajoy i en Mas negociaran un pactetetetet fiscaletetetet a canvi de desactivar l’onada de sobiranisme.

I nosaltres, mentrestant, afectats d’una ingenuïtat absolutament patològica, de llibre de primer de Psicologia, ens dediquem a fer el cumbaià d’infinites maneres: anem a manifestacions, fem vies catalanes, somiem consultes, cobegem independències… Som, simplement, i amb tots els respectes, estúpids innocentets que creiem que tot està per fer i tot és possible i que la democràcia s’obrirà pas i ens salvarà de les injustícies de la Història i ens farà lliures. I no serà així.

No ho serà perquè som un equipet d’amateurs que està jugant contra un Madrid, a vessar de galàctics que, a més a més, té l’àrbitre (el Constitucional) i els jutges de línia (el Suprem i el TSJC) en nòmina i que, per acabar-ho d’adobar, està negociant amb el nostre entrenador. La política, no ho oblidem, és una cosa massa seriosa com per a poder-la confiar a la democràcia.

I no ho serà, també, perquè aquest partit o es guanya per golejada o es perd. I ens manca gent per assolir la golejada. Ens caldria una via catalana plena a vessar que anés de La Junquera a les Cases d’Alcanar i es creués amb una altra que anés de la Vall d’Aran fins a Lleida i Tortosa i amb una altra que sortís d’Almacelles i passés per Lleida, Cervera, Manresa, Vic i Girona  i una altra que treavessés el Pirineu. I totes plenes a vessar i sense passar les angúnies que passem ara per veure si acabem d’omplir 70 trams del sud.

Aquesta seria l’única manera per desactivar la negociació que acabarà (com a màxim) amb un pactetetetet fiscaletetetet que ens mantindrà sota el jou espanyol i que allunyarà de Catalunya totes les inversions estatals a partir d’aquell moment.

El llibre d’en Vicent Partal esdevindrà, al final, profecia:” A un pam de la independència”. Així és com ens quedarem tots plegats: a un pam de la independència i amb un pam de nas.

I és que no hi ha un pam de net.

  1. Molt bé, llavors què, ens quedem a casa? Malgrat tenir l’àrbitre en contra, els liniers en contra i jugar contra el Madrid (l'”entrenador” no crec que es vengui però tot i així t’ho compro) encara que fossin minses tindríem moltes més possibilitats de guanyar empenyent, esforçant-nos-hi i donant-ho el 100% que donant per perdut el partit, per tant toca posar-hi tota la carn a la graella i intentar fer un ‘alcorconazo’ que va guanyar per golejada al Madrid, perquè potser tenim moltíssimes possibilitats de perdre, però si desistim, ja hem perdut i mai més es tornarà a jugar aquest partit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!