Tant Le Monde (París) com La Republica (Roma), per exemple, celebren el resultat del referèndum escocès
perquè hi ha guanyat l’opció unionista, però també celebrem el fet democràtic que els escocesos hagin pogut votar. No és aquest el cas d’El País (Madrid), pel que fa al fet bàsic de votar. Al seu editorial d’avui, dia 20, afirma sense vergonya que «la aceptación de un referèndum» ha estat un dels «errores del unionismo conservador». En sintonia absoluta amb l’editorial d’El Mundo (Madrid), també d’avui, on es diu que David Cameron va cometre «el error de ofrecer una consulta». Talment, com si s’hagessin passat la consigna.
I és que l’espanyolisme (els) porta indefectiblement cap al feixisme, en afirmar que votar és un error. En voler evitar la contradicció que suposaria admetre que els escocesos tenen dret a votar però els catalans no, adopten directament la negació total (allò que hom diu “negar la major”): ací no vota ni déu! Cap poble no té dret a votar, només aquells que ells (seguint l’oligarquia que serveixen) diuen, quan ho diuen i on ho diuen. Molt perillosa, aquesta deriva cap a l’estigmatització del fet de votar.
El poder espanyol, la forma secular de dominació espanyola, parasitària, intransigent i espoliadora, sempre ha estat un gra purulent a Europa, que per desgràcia ens ha tocat patir de prop. Els Països Baixos, el Regne de Nàpols, Portugal… pogueren lliurar-se’n però no pas, encara, nosaltres. I Europa no serà lliure completament fins que aquesta rèmora del passat, contrària a tot plantejament de progrés, no desaparegui. Aleshores podran viure en llibertat fins i tot els espanyols demòcrates que n’hi ha (però que no són els dels diaris madrilenys mencionats).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord amb que dius Josep.
Per altra banda cal pensar que el gran problema que tenen els castellans imperialistes (autoanomenats “espanyols”), és que sense el Principat de Catalunya, la seua “paraeta” és insostenible, i si la resta de la Nació Catalana també abandonara l’Imperi Militar Castellà, el seu PIB baixaria al nivell del Marroc. I ells ho saben, la seua intransigència i la seua “burrera” són interesos econòmics i de manteniment del seu nivell actual de vida i de corrupció.
Sense l’espoli de la Nació Catalana, els catellans imperials no podrien mantindre a la Màfia Vaticana, la monarquia franquista, les comissions per sobrecostos en els pressupostos públics, la imatge de potència mitjana de cara a l’exterior, etc……….Passarien a ser el que realment són……..Una nació empobrida, arruïnada pel mal govern de Segles, un residu de la història, al que ningú li faria cas.
Salutacions cordials.
Des de Manacor m’adheresc a vós, mestre Guia, car compartesc al 100% la vostra opinió. Ens ha tocat una mala situació geogràfica. Tenim la rèmora d’Europa aferrada a veïnat com una paparra.