El meu comiat a Patrícia Gabancho (amb Xavier Romeu com a fons)
En la mort de l’amiga, envoltat de tristor i enyorament, repasses estones i vivències compartides. Ens vam conèixer en la lluita independentista dels 70, contra un franquisme que es reconvertí en monarquia. Ella militava a l’Esquerra Nacional, dirigida per Jordi Gil, però li hauria agradat que Xavier Romeu li hagués proposat de fer-se del PSAN. Després, passats aquells anys d’esperances frustrades i compromisos traïts, ens trobàrem en uns Premis Octubre, en un Aplec del Puig (on va fer un bell parlament), en una Jornada de Formació de SI… i a l’Ateneu Barcelonès, la darrera vegada, quan va fer-hi la presentació d’Arnaldo Otegi. Una dona admirable.
Durant el darrer any i mig, ens hem creuat diverses cartes per correu electrònic i, avui, vull publicar-les i compartir-les amb els qui també sentiu el condol per la seva pèrdua.
València, 6 d’abril del 2016
Benvolguda Pat,
La Maria Conca i jo estem fent un llibre sobre la vida i l’obra de l’estimat Xavier Romeu. Ja saps que érem companys de militància i amics i tot això i allò… Així doncs, com que crec que vas passar amb impacte per la seva vida i potser també ell per la teva, m’hauries de donar audiència per quedar i parlar-ne, de tot el que recordis i creguis pertinent que sigui recordat.
M’acabo de llegir El retaule del Casanostrista (conservat entre papers del Xavier, que ens va passar el seu germà Guillem) i, com que és signat a Buenos Aires, el setembre de 1974, ja no sé si el va escriure ell (que ja havia tornat a Barcelona d’aquell viatge) o tu (que hi vas venir després). Ja m’ho aclariràs.
Quan ens vam conèixer, i durant molts anys després, no en sabia res, de tot això. El Xavier no era gens extravertit i mira que n’érem, d’amics!
Ja em diràs quan et va bé que quedem i pujaré a Barcelona.
Una abraçada,
Josep
Barcelona, 7 d’abril del 2016
Ei, noi! T’he de donar més papers, doncs. El Casanostrista és meu. No sabia que li havia enviat, vet-ho aquí.
El Xavier i jo vam tenir un affair molt bonic. Intens i breu. No sé quin impacte real li va provocar a ell, a mi em va flipar molt. T’explico el que vulguis.
Vols passar per casa? Quan t’aniria bé. Digues més o menys i jo busco la cita.
Pat
València, 10 d’abril del 2016:
Benvolguda,
Molt content de tot el que em dius. Aquesta setmana vinent marxo a Florència (enguany tinc allà la filla i les nétes) i podem quedar en tornar-hi. Què et sembla el dijous 28 d’abril? Jo pujaria en tren a Barcelona al matí i podem dinar junts i tot.
Ja em diràs.
Una abraçada,
Josep
Barcelona, 11 d’abril del 2016:
Et guardo el dijous 28, matí, a l’hora que arribis a BCN (estic al costat de l’estació de Sants). Dinem i podem continuar a la tarda si convé.
Miraré d’arreplegar papers. Tinc cartes i tal. I la novel·la! [La néta d’Adam]
Pat
Feliç Florència! No quedarà ningú als Països Catalans (el meu fill està a punt de marxar a Berlín amb la núvia doctoranda).
El meu telèfon és XXX. L’adreça, Numància XXX (o sigui, que surts caminant amunt per Numància i hi arribes sense més).
Digues-me a quina hora arribes. No sigui que em trobis amb els rul·los posats…
Barcelona, 26 d’abril del 2016:
Dearest,
Està en peu la vostra visita aquest dijous? Ho dic per preparar-vos el dinaret que mereixeu. Vull dir que he de descongelar una peça.
Digueu també a quina hora més o menys penseu comparèixer.
Pat
València, 26 d’abril del 2016:
Bon dia, benvolguda,
Hi aniré jo sol, cap a les 12, des de l’estació de Sants, carrer Numància amunt… Així, tindrem temps de xerrar abans de dinar, dinant i una mica de sobretaula. Jo pensava convidar-te en un restaurant però ho deixarem per a la segona tanda. En aquesta ocasió, ens anirà millor estar a prop de papers, fotografies, etc. Així que, moltes gràcies per la invitació.
M’he llegit tota la correspondència del Jordi Arbonès on apareixes, els devies deixar encantats.
La recerca sobre la vida i l’obra del Xavier està convertint-se, a estones, en una investigació detectivesca: va tenir una vida de novel·la! Ja en parlarem i em contaràs.
He tornat de Florència amb un refredat de cal déu però espero que demà-passat ja em trobaré més bé.
Una abraçada,
Josep
València, 23 de maig del 2016:
Pep, finalment hem girat l’arxivador, te’n recordes? Va venir el meu fill i ho vam fer en un moment, no era cap cosa. O sigui que ara quan tingui un moment miro aquella columna [del Noticiero, en record de Xavier Romeu] que faltava.
La teva vinguda em va deixar una fonda nostàlgia que em va durar tres dies pel cap baix. Una impregnació de joventut.
La novel·la, crec, té tres o quatre esments al tema. Dos els he localitzats: pàgina 22 i pàgina 204. Però en falten. Si els trobo, t’ho dic. I t’estalvies la lectura, tot i que recull bé l’ambient de l’època, quan se’n parla.
Abraçades,
Pat
Pendent que vingui a València… Ja ho faré.
València, 24 de maig del 2016:
Benvolguda Pat,
No m’he acabat encara la novel·la (no en sóc bon lector) però m’agrada. Molt. I he cercat al You Tube els tangos «La última curda» i «Malena» d’aquell vostre Buenos Aires querido… Quin temps més intens!
Els d’ara també ho són, però ens agafen una mica més grans i una mica decebuts dels gestors o futurs gestors de la cosa pública, encara que siguin «dels nostres».
Jo també vaig gaudir de l’entrevista i de tot el que em vas contar. Continuarà…
Una abraçada,
Josep
Barcelona, 24 de maig del 2016:
Ja he trobat la columna! No he pogut resistir l’espera. Ha costat una mica de trobar-la.
Si em dónes una adreça postal te l’envio en fotocòpia. És una mica llargueruda per escanejar-la, però si ho prefereixes ho intento.
Pat
València, 24 de maig del 2016:
L’adreça, on pots enviar la fotocòpia de la columneta llargueruda i on pots venir quan vinguis a València: Gran Via XXX.
Abraçades,
Josep
València, 17 de maig del 2017:
Benvolguda Pat,
El llibre sobre el Xavier ja el tenim a la recta final. De fet, volem lliurar-lo a l’editor a primeries de juliol. Uf!
Ara anem redactant encara i perfilant coses. Per això t’escric i també per dir-te, de nou, que la conversa amb tu va ser una gràcia. L’hem de repetir, amb aquell i altres temes, és clar. Quan vindràs per València?
Em vas dir (tu, que ho tens tot apuntat) que:
El 19-11-1974 vas dinar a can Xavier per celebrar els seus 33 anys.
El 29-12-1974 vas assistir a un dinar de molts amics, per inaugurar el nou pis de Xavier i Jesusa (Ramon y Cajal, 14) i per celebrar la tornada de Maria Jesús de la gira de Yerma.
On va ser el dinar dels 33 anys?
I qualsevol altre record serà molt ben vingut.
Una abraçada del teu amic,
Josep
Barcelona, 17 de maig del 2017:
Hola, Pep. Quina bona notícia! A vegades els projectes s’allargassen i decandeixen, però aquet veig que continua viu i fort. Excel·lent!
No vindré a València ara mateix, perquè estic una mica fluixa de salut i no compto amb mi mateixa, vull dir que no sé quan estic bé i quan estic fotuda. Total, que no puc fer plans i menys amb desplaçaments. Ho haurem de deixar per la tardor. I sí, parlar de moltes altres coses. Quin momentàs històric i que malament pot acabar tot.
El que em preguntes, així de cop, no t’ho sé dir. Ho miro aquesta tarda. Ara vaig de revolada. He d’agafar l’agenda aquella.
Petonet,
Pat
La mort implacable ens ha trencat la continuïtat de la conversa i ha privat la Pat del viatge pendent a València, de veure’s al llibre sobre Xavier Romeu i de viure la independència completa. Ha estat un gran bé per a la nació catalana que aquesta porteña s’hi volgués incorporar.
Josep Guia (València, 29 de novembre de 2017)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!