Editorial del número 298 de la revista LLUITA, que edita el PSAN:
Al «Full de ruta unitari del procés sobiranista català», signat el proppassat 30 de març per CDC-RI, ERC, ANC, AMI i OC, hi ha quatre referències a la independència:
1) «Aquest full de ruta pretén aplegar les organitzacions sobiranistes que comparteixen l’objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica perquè esdevingui un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania»
2) «Els programes de les candidatures sobiranistes [per al 27S] han de deixar clar, com a punt primer i destacat, que votar-les suposa un pronunciament favorable a la independència de Catalunya»
3) «Mantenir una actitud expectant respecte l’alternativa d’un referèndum vinculant per part de l’Estat espanyol sobre la independència de Catalunya»
4) «Al final d’aquest procés se celebrarà un referèndum vinculant sobre el text constitucional que culminarà l’exercici del mandat democràtic a favor de la constitució del nou Estat català. El resultat positiu d’aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència»
Cal constatar el fet positiu d’aquest pronunciament explícit (signat per CDC) en favor de la independència. Els punts 1) i 2) són ben clars respecte a aquest compromís, inèdit fins avui. Tanmateix, els punts 3) i 4) llencen aigua al vi i podrien fer malbé la consecució de la independència. Això de «mantenir una actitud expectant…» fa que hom posi en qüestió les intencions veritables del «full de ruta». En realitat, els qui haurien d’estar expectants –i ho estan— respecte al nostre procés d’independència són els aparells de l’Estat espanyol, ja que en aquest lluita, malgrat la rebaixa a «procés», nosaltres som l’acció i ells només la reacció.
D’altra banda, això de deixar per «al final d’aquest procés» (de 6 + 18 mesos) la proclamació de la independència, després de debatuda i aprovada la constitució del nou Estat català, és una anomalia. La declaració d’independència s’ha de fer en la sessió constituent del Parlament elegit el 27S, si n’hi ha una majoria de diputats independentistes, que s’han presentat a les eleccions com a tals. No fer-ho així amb l’excusa d’anar incorporant, durant els 18 mesos següents, altres sectors socials i polítics a la causa de la independència és una fal·làcia, ja que les incorporacions es produiran més fàcilment en una situació de fermesa i de fets que no a una d’incertesa i de futuribles.
Així doncs, el PSAN entén que, per bé de la causa de la independència (del Principat, en principi, com a pas cap a la reunificació política de la nació catalana completa) cal que el poble català voti el 27S en favor de (les opcions que defensin) la declaració d’independència de forma immediata i el compromís amb el conjunt dels Països Catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!