Acte d’homenatge als «10 d’Alaquàs», a l’Aula Magna de la Universitat de València, el 25 de juny de 2015.
Parlament de Josep Guia.
Rector Magnífic de la Universitat de València, Esteban Morcillo
Il·lustríssima Senyora Diputada Mònica Oltra
Il·lustríssim Senyor Diputat Antoni Montiel
Senyor President d’Acció Cultural del País Valencià, Joan Francesc Mira
Molt honorable expresident del Consell preautonòmic de la Generalitat Valenciana, Josep Lluís Albinyana
Amigues i amics
En nom dels «10 d’Alaquàs», vull manifestar-vos, en primer lloc, que ens sentim molt honorats per la vostra presència en aquest acte, no només pel que implica de reconeixement cap a nosaltres sinó, sobretot, per la significació que té el propi acte, en aquest moment històric de recuperació de la Generalitat per al poble del País Valencià, i per la significació que va tenir el fet que commemorem, com a primera reivindicació moderna de la Generalitat Valenciana, en el context de la lluita antifranquista.
Ser reconeixent és una de les més dignes condicions que pot tenir l’ésser humà. Per això, hem volgut fer palès que nosaltres no vam sorgir del no-res sinó que ens inscrivim en una llarga i esforçada lluita en defensa d’una compartida personalitat nacional dels valencians, i en defensa, així mateix, dels nostres interessos econòmics com a poble treballador. Una lluita ja iniciada al començament del segle XX i quan la República del 1931 al 1939. Una lluita represa sota la dictadura franquista per un jovent, del Rat Penat (dels anys cinquanta) o del món universitari (dels anys seixanta), que va marcar el camí. Una lluita que, a les acaballes del règim del dictador Franco, va rebre un decisiu impuls, al nostre país i arreu del territori de l’Estat, amb la constitució de l’Assemblea de Catalunya, l’any 1971, com a referent d’organització i de treball per a les plataformes unitàries d’oposició.
El nostre reconeixement el volem personificar, ara i ací, en dues figures senyeres de la represa del poble valencià en la seua autoestima i en la seua dignitat: Joan Fuster i Vicent Ventura. Sense la lucidesa del primer a explicar-nos com a poble i a iniciar-nos en una «decisió de futur» i sense l’activitat incansable del segon per fer que el País Valencià entrés amb ple dret en l’agenda política d’aleshores i per sempre, no seríem on som: ni nosaltres haguérem reivindicat la Generalitat ni vosaltres, els nostres representants electes, tindríeu avui l’oportunitat de regentar-la i de dignificar-la.
I precisament per ser fidels a l’esperit de Fuster i de Ventura, us esperonem a fer ben feta la feina: amb intransigència contra la corrupció i contra l’espoliació econòmica que pateix el nostre país, sense deixar-vos influir pels xantatges i les pressions que farà la dreta reaccionària, i defensant i usant el valencià, el «nostre català» com bé deia Enric Valor, digne doctor honoris causa d’aquesta casa. I no tingueu mai recel del poble valencià i de les seues mobilitzacions, que ja fa anys que ha començat una nova Renaixença, de la qual vosaltres en sou un exitós fruit.
Nosaltres, els «10 d’Alaquàs», venturosos fusterians, ens vàrem reunir aquell any 1975 per fer del País Valencià un país normal, i encara hi som, en això. Dissortadament, ja no hi som tots, per la mort d’Ernest Lluch, d’una mort violenta que no hauria d’haver-se produït mai, i per la mort de Francesc Candela, d’un càncer que tantes vides d’amics ens arrabassa abans d’hora. En aquest acte, doncs, tenim un record especial per a Ernest i per a Paco.
Després de la detenció, un dimarts 24 de juny de 1975, vam estar tres dies tancats i interrogats en les dependències policials i, a continuació, passàrem a disposició del jutge, el qual ens deixà en llibertat sota fiança. Mentrestant, es van produir moltes mostres de solidaritat al si de la societat valenciana i més enllà. A les 11:30 de la nit del divendres 27 de juny, eixíem de l’Audiència, entre abraçades, flors i aplaudiments dels més de 150 amics i amigues que ens hi esperaven. Una nota de la policia va informar prou exactament, de la detenció dels reunits: «…cuya finalidad parece ser que consistía en la constitución de una plataforma unitaria (…) para la formación, cuando las circunstancias, a su juicio, lo permitieran, de un Gobierno provisional Autónomo del País Valenciano.» En la instrucció del cas se’ns va demanar una pena de tres anys de presó «per associació il·legal en grau de dirigents», però no vam arribar a ser jutjats perquè vàrem resultar inclosos en el primer indult decretat després de la mort de Franco.
La detenció no va aturar la constitució d’aquella plataforma… Al cap d’un mes, a finals de juliol, ens vàrem reunir per quarta i definitiva vegada i vàrem constituir el Consell Democràtic del País Valencià, amb els punts programàtics següents:
- 1. Les llibertats democràtiques…
- 2. L’amnistia…
- 3. La supressió de l’aparell de repressió feixista…
- 4. L’oficialitat de les llengües catalana, de la qual el valencià és una variant, i castellana.
- 5. L’establiment d’un Estatut Provisional d’Autonomia (…) com a requisit per al lliure exercici del dret d’autodeterminació.
- 6. El control obrer del patrimoni de la CNS.
Ja veieu que encara queden punts per assolir. Tanmateix, de moment, com diria Fuster.
Moltes gràcies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!