La reunificació política dels Països Catalans

Territorialitat i independència

Em plau reproduir el punt 7è de la Ponència Política de Solidaritat Catalana per la Independència,

http://www.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/documents/ponencia_politica_si-2014.pdf

aprovada en la seva Assemblea Nacional celebrada a Pallejà el proppassat 22 de novembre. És un aspecte programàtic que pot contribuir a compensar la manca de referències a la nació catalana completa, en l’actual procés cap a la independència del Principat, i que pot ajudar a clarificar algunes de les accions que cal emprendre ja respecte a això. Com a il·lustració s’hi acompanya el mapa de la nació completa, que s’hauria de fer servir sempre, encara que les informacions o les dades facin referència només a una part (com quan parlem del Principat).

7. La reunificació política dels Països Catalans

Amb la previsiblement propera independència de la «Catalunya estricta», com deia Joan Fuster, s’obre un nou camí per a l’assoliment de la independència de la nació catalana completa i unificada. Un camí amb incerteses i dificultats però, alhora, amb les noves potencialitats que significarà tenir un Estat defensor de la catalanitat en tota l’àrea territorial de la nació. Aquest compromís per a la nova República Catalana del Principat és l’exigència que planteja Solidaritat Catalana per la Independència.

La vindicació dels Països Catalans, amb major o menor èmfasi, ha estat una constant del catalanisme polític (i, no cal dir-ho, de l’independentisme), des dels darrers anys del franquisme ençà. I cal que continuï essent així, perquè ens correspon (com a poble amb història) i perquè ens convé (políticament i econòmica). Per això, Solidaritat Catalana per la Independència denuncia les actuacions polítiques que trenquen i traeixen la tradició susdita.

Solidaritat Catalana per la Independència entén que, avui, continuen essent necessàries les mencions al conjunt de la Nació, en cada fet polític mínimament transcendent, però també considera que ja no són suficients aquestes mencions genèriques als Països Catalans, amb una primera fase d’independència del Principat a la vista. Cal que el compromís amb el futur del conjunt de la nació es faci explícit i es concreti. Per això, Solidaritat Catalana per la Independència entén que, com a primera instància, en la redacció de la constitució de la República Catalana del Principat, cal que s’incloguin els punts reclamats per Compromís pels Països Catalans i formulats al Manifest de la Catalanitat, que diuen:

  1. Qualsevol territori de l’àmbit lingüístic català, o que hi hagi estat vinculat històricament, podrà agregar-se a la República Catalana, en la forma administrativa i política que correspongui, si així ho decideix majoritàriament i democràtica la població de l’esmentat territori.
  2. Tindran passaport català, amb els drets i deures corresponents, les persones nascudes o residents als Països Catalans no independitzats i les residents fora dels Països Catalans amb origen familiar als Països Catalans, sempre que ho sol·licitin i que acreditin el coneixement i l’ús de la llengua i la cultura catalanes.

En coherència amb això, a més, Solidaritat Catalana per la Independència exigirà que el futur Estat independent català destini els mitjans materials i humans que calgui per defensar i preservar la catalanitat en totes les terres de llengua i cultura catalanes, oposant-s’hi a tota mena d’agressions culturals i, particularment, a la substitució lingüística impulsada pels Estats espanyol, francès i italià.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *