En la mort de Francesc Candela

Dos dies abans de morir, encara amb ple coneixement, ens va deixar un missatge a la Maria Conca i a mi: “Morir-se en aquest temps és una bona cosa, perquè l’independentisme està guanyant”. Sempre generós, estava content per l’embranzida independentista, encara que ell ja no hi seria per celebrar-la.

Tornat de la Diada, vaig anar de seguida a Gandia i li vaig explicar, per si em podia sentir, com havia estat d’emocionant la manifestació per la independència, veient aquella gernació immensa, inacabable, tots amb senyeres estelades i amb una mateixa voluntat de ser un poble políticament lliure. Em va semblar que entenia el que li deia…

Com a bon militant comunista i com a bon patriota, continuava parlant de l’independentisme sense adjectivar-lo, com un moviment unitari, deixant per a després de la independència l’explicitació de les diferències de classe que puguin haver al seu si. Nosaltres som “els independentistes”, tant abans quan érem unes dotzenes, uns pocs centenars, com avui, que ens comptem per centenars de milers.

Ha estat un goig compartir amb tu, Paco, lluita i amistat. Detencions, judicis, reunions tenses, manifestacions… però, també, xerrades plaents i relaxades a Gandia, a Beneixama, a Poblet…, on tot resultava més senzill si tu hi eres.

Trobarem a faltar el teu somriure. Trobarem a faltar la teva força. Trobarem a faltar la teva estima. Et trobarem a faltar però et tindrem present en les celebracions d’independència i brindarem a la teva memòria, com a referent i símbol de la fermesa i la dignitat que li correspon al nostre país. I seran, per tu, la Lluïsa i els teus fills i el teu nét. I tots nosaltres. Has estat un exemple de cavaller valencià de nació catalana, ben arrelat a la Safor. Que gran fóra Gandia amb molts altres gandians com tu!

13 de setembre de 2012

Foto: Manifestació antitaurina, a Gandia, el 14 de juliol proppassat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *