Y EN SU PUEBLO QUÉ LENGUA HABLAN LOS LABRIEGOS?
Quan per la dècada dels seixantes del segle passat, ací ens CAUSÀVEM D’ESPERAR.
El patrici valencià en Josep Bausset fou interpel·lat pel caporal de la caserna “destacada” a l’Alcúdia (Ribera Alta), amb l’elegància que els caracteritza, així:
-Sr. Bausset, me podría explicar ¿porqué un hombre de su nivel y cultura habla siempre la lengua de los labriegos?.
Bausset, apotecari del poble, professor a València, llicenciat en farmàcia, a més, de llicenciat en Física i Química-, amb un passar econòmic més que folgat, impàvid, li va espetar:
-Per la mateixa raó, que al seu poble, els labriegos parlen la de vosté.
Explicació més universal impossible.
—————————————————————————–
M’he quedat sorprés amb les explicacions que ha bossat l’exfiscal del TSJC. el sr. Mena. Un personatge, que comparant-lo amb tot allò que ELLOS ens “destaquen” – cap ací- semblava comprendre alguna cosa. Ja ens ha decebut.
Ja Carme-Laura ens va oferir un tast. I podem concloure que, malgrat els anys que porta entre nosaltres, no ha entès gairebé res. Llàstima. Especialment cal llegir el comentari que dóna Emigdi, al mateix apunt de l’exConsellera, on l’encerta de ple, tirant mà del passat, com jo mateix…
La solució la trobareu si cliqueu, per als que, com jo mateix: ESTEM CANSATS D’ESPERAR…..(…)
Si Pujols escrigué EL CONCEPTE GENERAL DE LA CIÈNCIA CATALANA.
Podem, sorneguerament, entrellucar alguna cosa del que nosaltres som.
Ara bé, allò dels españols, l’única explicació racional que trobe a la CIENCIA GENERAL ESPAÑOLA és la TIRA DE MOËBIUS.
TIRA o BANDA DE MOËBIUS:
Una forma de representar la banda de Möebius (cerrada y con frontera) com a subconjunt de 
és mitjançant la parametrització:
on 
y 
.
Això es produeix en una banda de Möebius d’ample unitario,…………………………………………………………………..
En definitiva que aquesta societat societat circulem per la dita banda “sols” ens deixa moure’ns en una banda amb contorns ben definitius i AMB FRONTERA. En la què cada volta que peguem ens retorna al mateix punt d’eixida. Això sí amb un gran capgirament que sembla diferent, sense ser-ho veritablement.
El senyor MENA és de la mateixa MENA que aquell caporal.
And We are…. The News Bausset’s Boys
Cal eixir-se’n d’aquesta banda o cinta que sols ens porta als llocs comuns ja viscuts, per a situar-nos escaientment com a societat avançada del segle XXI.
Au, si voleu deseu-hi comentaris.
A mi m’ha agradat molt el teu text. La metàfora és ben real. És original i aclaridora, el DVD, la cinta tancada i amb frontera , la tossuda propietat de parèixer que canvia per no canviar ( "que tot canviï, per que res no canviï" ), l’habilitat per a reproduir esquemes. Potser haurem de fer com Pierrot le fou. En tot cas tenir-ho tant clar com en Josep Bausset, que cites. Rodar per la cinta, o esdevenir immòbil, com un petit pèndol atrapat a l’interior, però amb la mirada clara, o botar la frontera i surar per l’espai abissal. Cordialment
Deu ser per això que a un de tant en tant li venen ganes de boçar.
Sóc rural i afortunadament me n´he ixit de l´espiral del moebius o si també li vols dir, dis-li MATRIX. Si m´entenen bé i sinó què li anem a fer, no he estat jo qui ha anat a buscar-los! Ressistència Passiva, d´això Ghandhi en sabia molt i nosaltres no em fem cas. Rep una salutació.