Notices from nowhere

Escrigué un article sobre la importància de la Ciutat de València en tot l’entrellat nacional català. Tot eixia arran del descobriment d’un estudi d’una universitat estadounidenca -on Vicent, deia textualment- que els americans ho estudien absolutament tot, per tal de tindre prevista qualsevol circumstància.

L’estudi versava sobre descobrir aquella  peça que desfermava el procés d’independència de Catalunya. Els estudiosos, sense hipòtesis prèvies ni territorials ni de cap altre caire, van concloure que la PEÇA era la deriva de la meua ciutat cap a eixe costat nacional.

Crec que Vicent va posar-hi de la seua banda, segurament, però d’ací nasqué una dèria personal per analitzar el fenòmen que restava fora dels tentacles i visions oficials de l’època.

Amb el pas dels anys hi he anant confirmant, que el més segur és que siga d’eixa manera. Sobretot per l’immens esforç que els españols hi esmercen per a que continue ben lligada a España. I que els connacionals no sou/són ni capaços de capir i fins i tot menyspreen.

Pel meu ofici he treballat, recorrregut, observat i conversat amb gent de tots els nostres països. I he mirat aquesta terra….

Jo, blaver descregut, d’aquesta realitat vaig fer l’esforç – durant més d’una dècada-de posar els dits dins de les nafres de la nostra gent.

Per una altra banda, mal que ens pese, i esmenant la plana al gran intel·lectual de Sueca, crec que: els Països Catalans seran de dretes o no seran. O almenys serà amb les dretes, ço és, transversal.

Fa una dècada vaig parir un petit poema dedicat a la ciutat que més m’estime, la puta i desmemoriada. Un poemeta dolent i, potser massa nacional, però escrit amb cor i ràbia. I feia així:

(passeu-me el meliquisme)     

ÉS VALÈNCIA !.

     Ciutat gran i alhora tan petita

     tan innocent i tan astuta

     que se somnia i es calcula

     que s’estima i es deslliga

     Ciutat atribolada i doblement lleial

     quatre barres la fan rica i universal

     una groga i dues vermelles, local

     foradant-li mans i moral

     Ciutat ambigua i senzilla

     tan complicada com el cel

     tan excel×lida com la mar

     tan captiva com una rel

     tan lliure com un estel

     Ciutat oberta i tan tancada

     ciutat capficada i tan vana

     tan catalana, i massa acastellanada

     on la lletjor pot ser bella

     i la sobirania somriu de gana

     Ciutat conscient i frívola

     de la posta al trenc d’alba

     tres gratacels la projecten ombrívola

     una torre al segle XXI ens enlairava

     Ciutat sempre reinventada

     Ciutat animal i humana

     bell rellotge de llibertat

     i bell hort enteixinat

     Ciutat assenyada, però menyspreada

     Intel×ligència de maons i pedra

     còpula-cúpula de valencians de brega

     forn de brases i forc de mesura

     de la llibertat de Catalunya.