Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

UNA BATERIA D?URBANISME (1)

ÉS POSSIBLE, ENCARA, L?URBANISME.

1.       Evolució de la ciutat.

2.       Societat i ciutat.

3.       Quina ciutat ?

4.       Ciutat del segle XXI.

1.      Evolució de la ciutat.

 

La Torre de Babel és el mite fundador de la ciutat. No és casualitat que en l?antiguitat, els sectors religiosos més conservadors, hagen mantingut una ferrenya malfiança envers ella.  Aquests, en una societat teocràtica, constituïen una elit amb un status quo gens menyspreable dins l?entrellat social, doncs, representaven els mitjancers entre els déus i la població.

La mateixa existència i construcció de la ciutat, desvelava ?palesament- la seua coartada histriònica, posat, que la ciutat era un fet elaborat pels homes sense l?aquiescència divina.  Constituint-ne un desafiament als déus, segons deien.

La ciutat és un món construït per les persones. Prèviament, per a construir una ciutat, cal tenir una idea generatriu i primigènia. Radicalment, la ciutat, també és producte de la imaginació.

A tall d?exemple: els romans feien una cruïlla, on encabir el fòrum, allà on es tallava el Decumanus i el Cardo; els espanyols a Amèrica feien una plaça, on emplaçar-s?hi, segons la llei d?Índies; ací fèiem bé una cellera, bé una sagrera, per a després, bo i evolucionant emmuralla-les amb cercles topogràfics psedoconcèntrics envoltant l?església, el Comú-batlia, palau, etc. i el castell, com ara Morella, Montferrer,  La Roca de les Alberes, etc…..temps a venir i més madurs, una ordenació hipodàmica a l?estil de Vila-real o Vilassar. Com fra Eiximinis proposava a semblança de Pequín.

Joseph Rykwert en la seua The idea of a town  ens fa tot un recorregut per la història de les fundacions de les ciutats, -tot interrogant-s?hi, al final del llibre:

Si hi ha una invariable universal, perquè en són tan de diferents unes de les altres?

 

—————

Continueu llegint, si voleu, clicant en "vull llegir la resta… "

2.       Societat i ciutat.

 

La ciutat és la creació més complexa de la humanitat. Possiblement són les invencions humanes de més durada. I, amb allò i per açò, les ciutats, també són el producte de l?intercanvi, sincrònic i diacrònic. Antigament era on hi havia el mercat, i no és casual que, llavors, ciutat, mercat i comerç fossen sinònims. Us remet a la resta de llengües europees. Quan a les terres de Ponent i també, devora la mar aneu a plaça a què se?n referiu ?. I la paraula ?mercadal? a Reus i les Illes ?

Hi convivim gents d?al·luvió vingudes de diferents parts del món. Això també ens serveix per a relativitzar el tribalisme. Hi convivim, secularment, en diverses llengües i cultures. Les societats, en el seu conjunt, creem els mites de cadascuna.

Per contra, els estats nacionals vinguts del segle XIX, i ideologitzats des de l?anterior XVIII, estan en procés de dissolució irreversible ja.

Les ciutats, pel contrari, són cada volta més persistents i tenen més futur cert. Ningú no es planteja si Elx, Perpinyà o Manresa serà o no d?ací tres segles. Ho donem per ben segur. La ciutat no es pot idear sols des de l?especulació intel·lectual.

La ciutat és el resultat de la interacció sostinguda entre el seu medi naturartificial i la seua gent. És la simbiosi entre les estructures físiques i el teixit social que hi habita.

Què en tenen de comú ? La gent. Les persones són les que fan l?espai públic. I, amb això, som hereus de Goethe, Shakespeare, Aristòtil, Cortázar, etc. Tots ells han coincidit a assenyalar-ho.

Algú va dir: una estructura d?un pont no és res. Un pont és una persona que el creua.

Simbiosi entre estructura física dissenyada i teixit social associat. És, per tant, la dialèctica entre les idees i els desigs. És conjuminar allò que és necessari amb allò que és bell (forma) i vell (antic o patrimonial). I és aquí on apareix la component de participació ciutadana.

Perquè la ciutat és el camp de batalla de la complexitat i de la democràcia. Deia el president A. Lincoln ?….un home pot equivocar-se moltes vegades, uns pocs homes poden equivocar-se?n bastants també…..però mai molts homes poden equivocar-se moltes vegades i per sempre?

I ací retrobem unes pràctiques que hem anat oblidant en les darreres dècades: el diàleg. Les converses i el tarannà negociador de les parts. Tant de les administracions com de les associacions veïnals, esdevingudes corretges de transmissió de partits polítics burocratitzats.

Tenim l?experiència que quan es posen problemes concrets sobre la taula, es resolen de manera més racional i efectiva. Des de l?abstracció i l?enfrontament polític partidista- és a dir, des dels interessos i programes- no hi ha mai solució adequada, i escaient, pactada. Bo i en detriment de la gent (societat) i la pròpia ciutat física.

Continuarem en l?apunt següent amb la segona bateria en què entrarem en l?actualitat…….. zonnig, ciutat difusa, ciutats satèl·lits, i com suturar aquestes en el continuum ciutadà, etc.

    

 Segueix en l’apunt posterior…

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. (DE CARRER) i unes altres, com Antquera (uns 50.000 h) semblen (i ho són al meu paréixer) ciutats plenes de vida? Cordialment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.