TATX (5)
PATRIMONI NACIONAL CONTRA COMFORT MODERN.
En 1964 Japó vivia una increïble bonança econòmica. Llastimosament el creixent benestar social anava lligat a la creença de que l’antic no servia per a res i calia que fóra substituït. Conseqüentment nombrosos vilatges vells foren enderrocats i demolits un darrere d’altre i reemplaçats per assentaments d’habitatges impersonals. Tot, no sols la forma de la construcció, sinó també l’interior i els objectes domèstics tradicionals, foren “modernitzats” sense gens de (bon) gust ni instint.
Un empresari anomenat Utsugi, fundador d’un complex hostaler sofria espiritualment davant d’aquests canvis i decidí de conservar un antic edifici dedicat a hostatgeria, no hotel, amb el seu ambient tan estimat i valorat per ell. Com que no volia que els objectes minka passaren a ser artefactes purament nostàlgics decidí d’obrir un ryokan anomenat Ryugon. Feu una crida a la població de Niigata per a conscienciar-la a conservar llurs cases com a un valuós bé cultural de Japó no aconseguint gens d’èxit, puix els ciutadans estaven ben contents de poder canviar uns habitatges que exigien molt de treball per cases molt més confortables. En hivern s’havien de protegir del fred amb llurs cases minka amb calefacció deficient, a més de lluitar contra la neu amb teulades de pallús que calia reparar a la primavera. El sr. Utsugi fou considerat com un retardatari del progrés, endemés de que els edificis considerats patrimoni nacional eren molt pocs, pel que no s’esperava gaire diner de l’Estat.
Altrament els costos n’eren elevats per als propietaris i sobretot, la casa era difícilment habitable mentre duraven les obres de reparació. El sr. Utsugi decidí d’actuar.
En l’actualitat la “replantació” d’edificis antics és sovintejada i normal, si bé en els anys ’60 agrupar cases singulars, restaurar-les i utilitzar-les com a “hotel” era força inusual i estrany. El treball assumit per a fer-ho era una tasca hercúlia, doncs calia trobar els artesans escaients per a restaurar les diferents construccions i protegir-los d’errònies restauracions.
L’experiment tingué èxit: la incomparable qualitat i l’esperit de treball artesanal japonès es pot veure i viure en la totalitat de Ryugon.
El Ryugon anà eixamplant-se amb camps, magatzems d’arròs propers, però mai de diferents nivells. Tots els edificis del ryokan formen part d’una sola planta baixa, doncs el sr. Utsagi tingué present les paraules del savi Sekiurgi, sacerdot del temple històric d’Unto (fundat devers 1200):
“No està bé seure sobre un altre cap”
UNA COSA ÉS LA LITERATURA occidental que ens conta la seua experiència i allò que creu veure-hi i una altra la realitat existent.
PS: observeu com la carretera “passa” pel mig de l’edifici torre de l’angle superior esquerra. Com s’ho hauran fet el notari i el registrador de la propietat per a fer la divisió horitzontal? .
Misteris !