Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

SOM UNA MULTINACIONAL


El meu admirat Jaume Pros havia redactat una entrada al bloc col·lectiu  Por la Paz y la Libertad, titulat “Catalunya o Països Catalans?“, però havia tingut una sèrie de comentaris que crec que paga la pena de llegir detingudament.

Açò que faig és una crítica violenta, i de repulsa frontal, a aquell article pancatalanista, doncs, com sabeu sóc un antinacionalista convençut i visceral. Ja comencen a pesar totes eixes preguntes identitàries que tant ens molesta als no-nacionalistes. Preguntes que, òbviament, no tenen resposta satisfactòria possible i sols frustren a d’aquells que se les formulen. Al capdavall, sols amaguen, socialment, aquell regust hamletià, de drama que sols atansa la silueta d’òpera bufa.

He manllevat d’aquell bloc, la foto que vos penge ací,  per a que no us en perdeu…..i que Déu ens lliure dels nacionalismes excloents.

Per una altra banda alguna comentarista l’hi va retraure de no portar-lo al seu bloc personal. I allà, he muntat el següent comentari que conforma la present resposta a tot plegat, si voleu llegir-la passeu al “vull llegir la resta“:  


No patisques Roser:

Ni Catalunya, “àlies” el Principat, és una nació ni els Països Catalans som una altra. Ni España, “àlies” Estado Español, una altra.


En el post d’origen apareix un tal Jonkepa que diu veritats com a punys.

Això de les nacions són mistificacions teològiques que fan els nacionalistes, amb o sense estat.

La societat/s d’Els Països Catalans som una MULTINACIONAL.

España, una altra. La nostra multinacional començà a rutllar i a tindre sentit quan el Banc Mundial obligà el Generalíssim Franco a fer l’autopista A-7. Mamprenguérem a córrer amunt i avall el personal, vingueren els turistes de tot arreu d’Europa i, fins i tot, de la zona septentrional d’Àfrica que penetra en la península ibèrica.

Aleshores sorgiren tota mena de teòlegs parlant de la llengua, la democràcia, de la botifarra, la paella, la sardana, la sobrassada, i totes eixes coses que qualsevol societat fa, cadascuna, a la seua manera.

Com qualsevol empresa multinacional precisa de tindre el seu estaf, òrgans de creació estratègica, directives, subseccions, treballadors qualificats i no qualificats. Cursos de preparació educacional, serveis de seguretat, assegurances i hospitals,departaments d’infraestructures, serveis d’intel·ligència i espies que controle i preveia les accions de la competència, comitès d’empresa dels treballadors, enllaços sindicals i sindicats. Un equip comercial de venedors dels nostres productes per tot el món. Una mena d’organisme central de finançament que recolze les nostres operacions. Una flota d’avions, vaixells i trens que enllace amb tots els ports, aeroports i estacions de la resta del món on hem de vendre els nostres productes. Així com la resta dels habitant del món vinguen a fer turisme, o a col·laborar, per això som la primera multinacional del turisme de la terra.

Però tenim un problema: per una equivocació dels nostres directius estem ingressant els guanys en les caixes de quatre multinacionals que en són competència directa nostra.

Roser, com tu ets treballadora i accionista també d’aquesta multinacional nostra, creus que caldria destituir els directius, també accionistes i treballadors de l’empresa, o bé deixar d’ingressar en caixes de la competència?

Jo crec que el model Suïssa és un bon model d’organització de multinacional. Quan tot el món està en crisi enviant els treballadors a l’atur, tancant empreses, rescatant entitats bancàries en estat precari, etc. a ells ni els ous a parlar-ne.

Cordialment.

———————————-

Jaume:

Per l’amor de Déu! Cataluña són las 4 provincias que dibujó el sr. Javier de Burgos sobre un plano en 1835 para hacer la división provincial de España.

¿Una nación? No hombre, no. Es el resultado de 7.500.000 de despistados accionistas, y trabajadores, pagando y colaborando con una multinacional de la competencia.

I a tu també, cordialment, però sense mística. Amb molt d’afecte.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. En el passat els historiadors no es van atrevir a mantenir el nom original, allò de Regnum Cathaloniae els provocava vergonya, i per això va caldre utilitzar el terme “Corona d’Aragó” que els castellans van utilitzar per diluir-nos nacionalment.

    I avui en dia estem igual, no en podíem dir Catalunya perquè hi ha qui s’avergonyeix, per això va caldre inventar el terme “Països Catalans”, però encara n’hi ha que encara s’avergonyeixen i ja comencem a buscar substitutius, hi ha qui ja parla de “territoris de parla catalana”, i si seguim per aquest camí al final en direm “indrets on diuen que algun dia hi van viure certs que es feien dir catalans”, o acabarem dient “territoris que coincideix que tenen quatre barres a la bandera, no sabem ben bé perquè”, suposo que quan arribem a aquest punt ja ho direm en castellà.

    Què si som una nació? Rovira i Virgili deia que no sempre és cert que la nació sigui prèvia a l’estat, en moltes ocasions és el propi estat que acaba creant la nació. Segurament per això al segle XV hi havia valencians que parlaven de “nasió catalana”, i segurament per aquesta mateixa raó avui en dia hi ha capsigranys que diuen que només existeix una única nació, i aquesta és l’espanyola. No hi ha res més fals que la nació espanyola, però cap castellà es passa la vida discutint sobre quina és la seva bandera, la seva llengua o la seva cultura, s’han fet un país a mida i ben orgullosos que n’estan. Després la història es modela al seu gust, que no els provoqui migranya, i s’ha acabat. Així la nació espanyola existeix des del big-bang, quan els protons, electrons i neutrons espanyols van decidir diferenciar-se i separar-se dels protons, electrons i neutrons francesos, russos o xinesos, nacions que també van néixer ens el primers microsegons posteriors a l’explosió que va crear l’univers.

    Personalment crec que el que hauríem de fer és preocupar-nos a fundar la República Confederal de la “cosa” i començar a fer el que sabem, dedicar-nos a comerciar amb mig món, i després ja les discutirem aquestes collonades identitàries. És així com es fan els països.

  2. Crec que tots, quan parlem de nacionalisme i/o nacions, ho fem plagats d’idees, preconcebudes o no, que configuren els nostres caps. La gran enciclopèdia catalana defineix nació de la següent manera: “Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat”. Resumint, una grup de persones, unides per un seguit de vincles, fonamentalment culturals, amb consciència d’existència pròpia i voluntat de governar-se.
    És a dir, sí som una nació…és a dir, no té gaire sentit defensar que Catalunya, o els Països Catalans, són una nació….cal defensar el què ja existeix? Per mi, l’existència dels Països Catalans, com a nació, és indubtable. Alerta, COM A NACIÓ. Tot entenent que el terme nació és independent del terme PAÍS.
    En el moment en què ens dotem d’uns òrgans de govern, passem a ser PAÍS, és a dir, una nació amb estructura governant autònoma (o el màxim autònoma possible). Els territoris catalans, doncs, sí formen un nació catalana (o valenciana, o illenca, o andorrana, o perpinyanesa, o fins i tot si voleu algueresa, tant se me’n fot a mi…tot i que ens hauríem d’estar ja de punyetes), però malhauradament no formen un país, perque les estructures de govern no són comunes (i tampoc no sé si hi és la voluntat de què ho siguin).
    Quan l’autonomia dels òrgans de govern sigui màxima, aleshores ens conformarem com a ESTAT, el següent pas evolutiu. Quan aquest moment arribi, haurem de tornar a preguntar-nos si la nació catalana (o valenciana, o andorrana….) vol fer el pas, de manera conjunta, cap a l’estat català (o balear o fins i tot estat del carxe, possats a triar).
    I ho podrem fer si abans no hem sigut país?
    És a dir, que els Països Catalans, en quant a nació, són una evidència, no es pot dubtar de la seva existència, i de fet és aquí on rauen gran part dels problemes que histeritzen Espanya (ergo Corona de Castella), França (ergo fills putatius dels Borbons) i Itàlia (ergo deformació Garibaldiana), perque la NACIÓ és difícil de combatre donat que pertany a la història conjunta dels humans que conformen la dita nació (tot i els intents castellans i francesos que més d’una vegada a fructificat).
    És més dubtós, però, que pugui existir l’ESTAT CATALÀ ( o valencià, etc…..) com a evolució de la nació. És més dubtós que ens possem d’acord per governar-nos de manera conjunta, sigui amb la fòrmula que sigui.

    Això no treu que un servidor pensi que és el que hauríem de fer.
    Fet i fet, les utopies, per definició, no pertanyen al món de la raó.

  3. Això referent al terme NACIÓ.
    En quant al terme NACIONALISME……necessitaria un blog senser només per mi. I no sóc donat a aquesta mena d’excessos pornogràfics.

  4. Les nacions i les Nacions Unides existeixen a no ésser que un crega amb el sexe dels angels.

    Des d’un punt de vista etimologic no es pot creure en MULTINACIONALS’ si abans no és creu en la nació singular.

    L’A-7 és va fer per la coincidència americana en els interesos espanyolistes per ajudar a colonitzar el territori valencià i no altra qüestió. I per això la carretera de Castelló a Tarragona entre Catalunya i el País Valencià sempre ha estat un perill i un punt negre fins el darrer any amb l’accident del jugador de fútbol Guillem Amor.

    L’Estat espanyol Constitucional actual és defineix en un president transicional com Adolfo Suarez amb el café per a tots o més ben dit per a ningú … i amb el famós ‘yo sigo’.

    L’espanyolisme andalús de Felipe Gonzàlez on l’AVE va arribar a Sevilla, amb José Maria Aznar i l’AVE va arribar a Valladolid i amb Josep Lluís Roderic Sabater i l’AVE arribarà a Lleó cap Asturies i Madrid Catalunya.

    Tot menys un AVE al corredor mediterrani en tal de enderrerir-lo com sempre.

    I la Catalunya del Nord va eixir perdent més amb la França de la revolució napoleònica.

  5. Vestim vaquers o texans, mengem hamburgueses, fem classe en anglés, etc. I ho dic de bona fe… Sembla (almenys així ho pense) que ja vaig entenent per on poden anar els tirs… Bona vesprada… Josep

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.