SAGUNT A ESCENA.
Per una volta podem estar plenament d’acord amb el COACV. Gràcies en Joan Carpio i Castillo. Degà del Col·legi. I jo que no donava un duro per tu quan vas arribar al càrrec !. Mea culpa.
I també, i amb açò. Arribe tard a l’encàrrec de na Carme-Laura i de Josep (L’osser). Fa anys ho vaig dir. Però en fa més de quinze que ho dic. El que més m’ha fotut en tota aquesta dècada i mitja han estat els canvis de parer. Possiblement per prudència no escric del tema. Perquè tinc por d’acabar en la Comissió Deontològica del Col·legi.
Uns flaixos: el Teatre Romà, tipològicament no és del tot romà sinó un híbrid amb el teatre grec. És un teatre excavat, alerta!. L’important, en aquest cas, no és la materialitat sinó l’intangible: l’espai interior que és allò que és recupera amb la intervenció d’en Grassi (l’ideòleg), Portaceli (el compositor) i Estellés (l’executor). Massa grisa per a tan poca matèria grisa en aquesta societat. No m’han agradat les tombarelles d’en Julià. Ni amb l’abraçada en època d’en Llorens ni ara amb les abraçades amb Muñoz, Pérez, etc. Tots podem canviar de parer. Però tots sabem llegir arquitectura, veritat, o no?. No fa 15 anys que renegue de la llei del Patrimoni, sinó 20. Per retrògrada i per española. Recordes Julià quan discutíem a classe del Màster sobre Domènech i Montaner? Clar jo, sempre tan radical !
Recordes quan parlàvem de la intervenció del Cap del Servei de Patrimoni de Barna, en Martorell a Sagunt en contrast amb la d’en Ferrant o Pons Sorolla?
Ara va una d’onada de conservacionistes integristes. Aquelles collonades madrilenyes del benpagat pel Ministerio de la Arquitectura y Vivienda, aquell tal Fernadez-Galiano, titlant d’artefacte filoMazinger la intervenció a Sagunt. I a tu Voro, que has subministrat la munició: abans no véiem el teatre romà, ni ara tampoc. Però no n’hi havia de teatre !. Amb coneixement de causa de pujar per la Vilanova jueva fins a dalt i al Castell. Les restes disperses del camíd ne dalt. Pels anys setantes quan ningú sabia res. Durant la recuperació per a actuacions teatrals i musicals en època de Manolo Girona i Emèrit Bono. He vist dibuixar Portaceli els plànols amb la capsa de retoladors en sa casa. He baixat a la claveguera central amb l’Estellés durant la reconstrucció del teatre. O com encertadament Carme-Laura, amb fi olfacte, em digué: re-creació. Hem revisitat durant els ’90 els resultats de les obres amb l’incipient Tribunal de la Inquisió disfressat de màster.
Tinc un dubte: És correcte incomplir la llei seguint la pràctica habitual d’en Paco Camps a conveniència?
Ara que vos veig a tots allà baix, a la claveguera soterrada que travessa de prop de l’scena: Heu de pagar la voluntat de ser uns pobres provincians subalterns sense criteris propis ?.
Aqueix és el dubte que retrona al meu cervell després de la sentència.
Aneu a convertir-vos en simples barbuts i malgirbats de manifestació esquerranosa els benvestits de corbata i tratge com a aquells indecents?
Molt bona M. M. Ets un artista !. Des de l’arraconament de la portaveuria del grup del partit a la primera plana dels mitjans de comunicació. Patata calenta. Escorrialla saplanista. Amb poc de trellat marca el dit: Voro, per la munició, Rafa pel tribunal inquisitorial i un del poble, per la corda. Per al soterrar. Pobre Paquito !
Si pitgeu: El Manifest i un article de l’Albert Ferrer i Orts. Que ho diu de manera més fina que no pas jo.
L’ARTICLE d’ALBERT FERRER al Lermante-EMV.
MANIFEST:
PERQUÈ ESTIMEM EL NOSTRE POBLE, rebutgem enèrgicament que les obres de rehabilitació del teatre romà de Sagunt s’enderroquen perquè esta actuació, donat el seu traumàtic impacte urbanístic, trencarà el desenvolupament urbà, cultural, turístic, social i econòmic del poble.
Demanem a la Generalitat que, des del respecte a la sentència del Tribunal Suprem, estudie totes les alternatives legals que existixen abans de procedir a la demolició perquè si es dóna esta possibilitat complir la sentència serà enfonsar el poble. Es posaria en perill la consolidació del Festival Sagunt a Escena i tants altres esdeveniments culturals –com ara el Festival Grecollatí dins de la Setmana de Cultura Clàssica- que ens resulten essencials per a la promoció turística de la ciutat. Apostem perquè el teatre romà continue sent un teatre i tinga un ús funcional en la seua dimensió educativa i cultural perquè el disfruten saguntins i visitants. Que siga un monument viu i no un monument mort.
Demanem a la Generalitat que els diners que costaria una hipotètica demolició s’invertisquen en projectes de present i futur lligats a la revitalització econòmica i cultural de Sagunt. Que s’invertisquen en el patrimoni saguntí: que s’invertisquen en el museu didàctic del teatre que fomentaria el seu ús educatiu, que s’invertisquen en que el teatre siga un monument accessible per a tots, que s’invertisquen en el Sagunt a Escena, que s’invertisquen en el castell, que s’invertisquen en infraestructures turístiques, que s’invertisquen en plans de dinamització turística, que s’invertisquen en la dinamització del comerç local, que s’invertisquen en millorar el barri jueu, que s’invertisquen en ciutat vella, que s’invertisquen també en el nostre patrimoni industrial.
PERQUÈ ESTIMEM EL NOSTRE POBLE, no ens pronunciem ni a favor ni en contra de les obres de rehabilitació del teatre romà, respectem totes les opinions, però considerem que això és una polèmica que ja forma part del passat i que ha perjudicat molt la ciutat de Sagunt. Ha sigut una baralla estèril que ens ha condemnat a l’oblit i ha paralitzat les inversions en el nostre patrimoni, només cal veure l’estat actual del castell de la ciutat, i que, en tot cas, ha sigut utilitzada políticament i no ha beneficiat als ciutadans.
Perquè estem orgullosos del nostre teatre, perquè estem orgullosos del Festival Sagunt a Escena i del Festival Grecollatí, perquè estem orgullosos del barri jueu, perquè estem orgullosos del castell, perquè estem orgullosos de la ciutat vella, perquè estem orgullosos del nostre patrimoni històric i també de l’industrial, volem fer una aposta definitiva pel futur i que els diners públics de tots els valencians no es malgasten en enderrocar, sinó en construir, que els nostres fills continuen sentint-se orgullosos del llegat que els hem deixat, un patrimoni viu i revaloritzat que siga també orgull de tots els valencians.
SAGUNT, 14 DE GENER DEL 2008
…