Rojos radicales.
Una persona amiga, membre de l’executiva del PSPV, em telefona per un afer que portem entre mans i em diu que està molt atrafegat perquè s’ha d’anar amb la reina Sofia a l’obertura de la temporada d’opera al Palau de les Arts…..a veure el muntatge i posada en escena el Fidelio, de Beethoven, en acomiadar-nos li faig, amb posat irònic:
-“Tú, que eres monárquico” saluda Sa Majestat Sofia de la meua part……
I ell em respon: Ay, cómo sois los rojos radicales!
(segueix una miqueta…)
Realment no sé què entén per roig radical. És curiós l’stablishmen ni que siga socialista. Tot allò relacionat amb la llibertat ho veuen d’esquerres. És a dir a llur esquerra. Precisament, adreçat a mi, una persona que desconfia de l’eix esquerra-dreta. Que té les arrels ideològiques en un lleu sentit llibertari. Que descofie -força- dels grups gregaristes i partidistes. Que, en tot cas, tinc un sentit desenvolupat de liberal en el sentit que adreçà Jesús Prujà fa 25 anys (vegeu la foto).
Que igual puc considerar bona i eficaç una actuació feta pel PP (de fet tinc amagat i us amenace amb un esborrany que es diu “Elogi del PP valencià (i Illenc)” de propera publicació, ítem del pspv, d’IC, etc. com de qualsevol altre.
Fins i tot confesse, que de vegades actuacions força discutibles en primera instància que a la llarga, crec, que ens són positives. Positives en el sentit i creença que en tinc i que es concentra en el pensament següent:
La humanitat avancem sempre en el camí d’augmentar la llibertat a la recerca de la veritable humanització dels homes com a individus.
Arribats ací; a cada actuació observada, un hom es demana:
Això conjumina en la direcció de la llibertat?
PS: enraonant de tot i un poc de tots:
¿es pot saber on són els escrits d’Agustí Pons? ¿Ha canviat d’escuderia? ¿Beethoven era monàrquic i el socialista-amic en sap res al respecte?
Els seus escrits, de n’Agustí Pkns vull dir, encara hi són
L’alcalde de Tortosa i trànsfuga Joan Sabaté és monàrquic i republicà a la vegada. A l’abril va aprobar mocions republicanes i va canviar el nom de la biblioteca per posar la del polític esquerrà i espanyolista Marcel·lí Domingo (don Marcelino). Al maig es va fer una segona palla quan invità la segona filla dels borbons i l’ex handbolista del Barça a presidir la fira de la ciutat. Aquests progres socialistes són molt coherents, sempre a favor d’Espanya.
La provocació ven fins i tot a la televissió.
…no seria el tipo d’este vídeo, no?:
http://www.youtube.com/watch?v=E2c-bwHIzxM
Estaria be que a l’hora de jutjat fossim objectius i ens fixessim en l’acció o objecte de judici i no en l’autor ja sigui per a bé o per a mal.
I també caldria redefinir i actualitzar conceptes com dreta, esquerra, liberal, radical….(Jo al Saura no el vaig per a prendre el Palau d’Hivern la veritat)