Notices from nowhere

En un anterior apunt vam posar en solfa les mancances urbanístiques i els esforços durant l’etapa de la transició democràtica es van fer per a recuperar el temps perdut. Féiem el camí, cartesià, del més generalista fins al cas concret d’una intervenció de conservació patrimonial de caràcter generalista i de baix nivell. Protecció 3. La més protegida n’és la 1, per a monuments patrimonials destacables.

 

Aquest és un model que intenta, de nou, construir sobre el construït. Segons la feliç expressió de l’arquitecte italià Vittorio Gregotti. És a dir, contra l’eclosió i expansió centrífuga, apostar per reconstruir i conservar els edificis deixats buits i abandonats dins dels límits urbans.

Mesura que cal que fóra acompanyada per una prevalença de l’espai urbà front l’espai privat. O en terminologia d’en Josep Oliva, adobar la ciutat pública front la domèstica. I hi discrepem, després del pas dels anys, en que són, tots dos termes vagen desaparellats.

Una altra cosa és l’economia, per allò de que qui sofreix la degradació s’ha de beneficiar de les plusvàlues. Això es podia plantejar quan la població era la mateixa, tanmateix a hores d’ara, la vella població dels centres urbans, o bé s’ha fet vella i anciana o ha d’anar sent substituïda per noves generacions. Amb la qual cosa podem començar a plantejar-nos el tema de l’habitatge per joves, mitjans i grans. En règims de rellogats, compres, etc.

Aquest és un apunt de resum d’una intervenció feta al bell mig de la Ciutat de València. I dóna resposta, creiem, al següent apartat en aquell plantejat. A hores d’ara tenim que els quatre habitatges estan sent llogats a preus marcats per la Direcció General d’Arquitectura. Lloguer barat per a joves menors de 30 anys.

El promotor ha eixit beneficiat, però té la impossibilitat de invertir la situació en un termini de 10 anys, en què està obligat a mantenir el règim de lloguers i les condicions. 

2.2.  La intervenció material en sí i els resultat obtinguts.

Certament si que a Ciutat Vella s’ha produït lloguers d’iniciativa pública, per part de l’IVVSA,  però el cas que protagonitzem és únic i inèdit.

Basat en l’experiència patida en carn pròpia i els viatges per tot Europa, on la inicitiva pública cobreix tot aquesta problemàtica. Que no és el cas nostre, on el pes del DRET ROMÀ, tot ho amera.

Val a dir que l’edifici estava en condicions lamentables fa uns 10 anys. Inutilitzable. Sense cap possibilitat de benestar i amb llogaters molt majors i amb lloguer antics. Ningú no hi esmerçava un quinzet.

Al promotor li ha eixit a un 50 % la inversió del total. Ajudat amb crèdits ICO, ja sabeu d’un interès al voltant del 2 %.

S’ha salvat un edifici, s’ha llogat quatre joves o/i parelles. S’ha posat  en marxa, i encabit, un negoci en el local de planta baixa, la qual cosa imprimeix vida REAL a l’entorn, que no fuig a l’extraradi de la urbs per manca d’activitat.

C./ MANYANS, 24 / TRENC, 13 acc.

REFLEXIÓ URBANA I PREEXISTÈNCIES.

Aquesta realització condensa les reflexions i experiències urbanístiques al voltant de les intervencions a Ciutat Vella,a la Ciutat de València. O de qualsevol altra ciutat europea. En el decurs, des dels primers esbossos i presa de dades per a l?alçament de l?estat actual, i el final de l?obra han transcorregut més de deu anys i més de deu rehabilitacions d?altres edificis pròxims al dit entorn i, a més, d?altres ciutats i pobles, com ara Saragossa, Nantes, Llíria, Parcent, etc.

Teníem un edifici molt deteriorat per la manca de manteniment i per l?ús descurat i el pas del temps. Amb persones ancianes rellogades amb preus de lloguer antics i molt esquifits.

L?entorn urbà, envejable, era igualment força deteriorat. Malgrat trobar-nos en l?antic centre neuràlgic i comercial de la ciutat. Propers a la Plaça Redona. Situats en una parcel·la que dóna a tres carrers, per la seua forma irregular. Fent cantó a c./ del trenc i c/ dels drets, tenia l?accés pel c./ dels manyans. Amb nº de policia 24. Fruit de l?agregació de tres parcel·les provinents, dues d?elles, de cases obrador, i la tercera, possiblement, d?un bescanvi de parcel·les amb la adjacent, en temps d?ubicar la Plaça Redona a l?entorn, sobre l?antiga peixateria. Tot i ser perifèrica. La topografia és plana. Les preexistències de l?entorn són una barreja de edificis provinents del Academicisme Racionalista aplicat sobre Cases Obrador, que es van sobreelevar en la primera meitat del XIX, i d?edificis de nova planta substituint el anteriors amb una tipologia de Cases de Renda edificades en la segona meitat del XIX. De tendència i decoració afrancesada i historicista. A c./ de Drets hi ha una enretirada de la línia d?alineació, motivada per un esventrament que sols s?hi va implementar parcialment. Els forjats, donada l?agregació d?unitats independents no eren continues ni estaven a les mateixes cotes. L?espai públic encara no havia realitzat les imprescindibles mesures de peatonalització, soterrament d?instal·lacions aèries, etc. El RIVA,  no havia ordenat les ajudes de manera escaient per a que els propietaris accediren a subvencions de manera avantatjosa.

L?edifici es componia de Planta baixa dedicada a botiga, soterrani que abastava la meitat del solar, fruit d?una intervenció perversa de buidatge feta pels anys ?60. Altell que abastava la quarta part de superfície del solar. I quatre plantes amb un habitatge per cadascuna. La teulada estava dempeus i sense explicació estructural possible. Hi havia al seu costat una zona de terrat disposta per a fer la funció d?estendre la roba, etc. Tant la façana d?accés per c./ manyans con l?enretirada a c/ dels drets en d?estil i llenguatge historicista, conformant en planta un rectangle que acollia pati d?entrada, buc d?escala fins la terrassa de coberta i bany ?ventilat per finestró a l?escala- i una que ventila a c/ dels drets.

A l?interior, un corredor anava conduint a les estances, unes que donaven a exterior i d?altres a la mitgera que no ventilaven de cap manera.

Sobre l?edifici pesaven tres ordres d?execució immediata per caiguda d?elements a la via pública. I un promotor, empresari aliè al ram edilici, al què sols l?interessava el resultat final. Tant econòmic com d?imatge de car als seus veïns. Estem a la ròtula dels BIC?s de l?església de Santa Caterina i del Mercat Central. Condicionats per tots dos. Un grau de protecció ambiental 3.

  

PROGRAMA

Econòmic i estratègic: Donat el cúmul de situacions, tan a la contra, vam engegar una experiència única en els anys ?90, a València. La rehabilitació d?un edifici amb caràcter d?habitatge Protegit des de la Iniciativa Privada. Tan és així, que els formularis de la Direcció d?habitatge de la Generalitat Valenciana, manca de formularis ad hoc per a emplenar-ho i iniciar els tràmits. Amb la qual cosa es rebien subvencions per Rehabilitació de l?oficina RIVA i les de caràcter financer per ser HPO. En un moment en què els interessos baixaven i ningú no volia fer Habitatge Protegit Oficial. Ara s?hi ha canviat Oficial per Públic, però tan s?hi val. Amb el transcurs dels anys encara s?ha pogut augmentar-hi mitjançant les ajudes a llogar els habitatges a preu taxat a joves en un termini de 10 anys com a temporalitat mínima. Vam poder convèncer el promotor dels avantatges addicionals. I ho van acollir-hi.

Funcional:  Fer quatre habitatges de superfície útil menor de 70 metres quadrats. Habitatges de tres dormitoris. Dos dobles i un senzill. Renovar totes les instal·lacions, implementant les de telecomunicacions, contra incendis, etc. L?ull d?escala no ens permeté d?incloure-hi l?ascensor. Adaptar l?aplicació d?acústica a la norma NBE-CA-88, amb assaigs in situ de compliment. Implementar la Llei de la Propietat horitzontal. El local de planta baixa amb soterrani i altell restaria fora de tota l?operació com a element lliure.

Havíem de substituir tots aquells forjats que no donaren les condicions mínimes d?estabilitat a l?edifici. Reforçar els matxons que subjecten l?edifici. Amb una alçària d?uns 18 m. Substituir la coberta , després d?enderrocar la primitiva. Reforçar balcons, refer la cadència dels escalons per a igualar-les, doncs les altures de cada planta eren molt diferent. Ventilació forçada, amb shunts, per coberta de banys i cuines. Implementació de totes les normatives i Ordenances provinents del nou PGOU de València i del recent  PEPRI d?EL MERCAT.

CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA.

Macla de dos Paral·lelepípedes + Architettura povera.

Un de base trapezoïdal i l?altre rectangular. El primer alberga la vida. Estar+menjadors i dormitoris. El segon la comunicació vertical i les instal·lacions amb els elements humits (banys i cuines).

La secció és la generadora de la intervenció.

Les permanències de Ciutat Vella són: de traçat i plànol, doncs, la construcció urbana provinent del gòtic s?hi mantenen fins avui. Aquesta ha pretès ser una recerca d?arquitectura paradigmàtica sense capacitat pressupostària i màxima prestació i anònima, la finalitat de la qual, és simplement la construcció material d?habitatges amb la inversió mínima. Per a llogar, amb tots els serveis actuals. Tot intentant agombolar el més amb el mínim. Cobrir els requeriment que serien desitjats per l?alt estànding en quant a prestacions a l?usuari final. És a dir, s?ha rebutjat la solució mimètica, així ser conscients que excloíem la possibilitat de minimitzar l?impacte en el context existent. L?architettura povera s?entén per la manca de recursos, no pobra en quant a riquesa intrínseca dins del conjunt. La riquesa de les relacions entre tots els edificis que conforman l?entorn està fora de tot dubte.

COMPOSICIÓ.

Aquesta intervenció té caràcter mimètic. Passar desapercebuda. Inserida en la conceptualització de la Ciutat anàloga d?en Collin Rowe. En aquest tros del collage. Mantenim els massissos, i els buits. Hem creat i aplomat branques dels finestrals, de manera durandiana. Hem invertit els colors de les edificacions acadèmiques i les historicistes. El color dels panys d?unes són el de les motllures de l?altra, i viceversa. Creant-hi unitat compositiva i cromàtica. Branques i llindars es diferencien. Hem renovellat els portams. Noves cuines, nous dormitoris tots exteriors. Tot s?organitza per eixos. Els exteriors dels buits, ultrapasssen a l?interior. El portam adquireix color cirera, mantenim les portelles interiors. Mantenim el cèrcol exterior dels buits amb tapajunts exterior, a feix exterior de façana. Solució dolenta però sovintejada per la tradició. Renovellem l?intradós dels sotabalcons   Algun toc en la tercera planta. Mantenim la vivenda de l?àtic, a la què afegim una escala que puja a un tros de terrassa, que hem privatitzat. Em separat la terrassa comunitària de l?anterior. Les baixants són de coure i envernissades.

Recuperem el gust per la composició mixta de la coberta: terrat i teulada. Manteniment estructural de tot l?edifici amb dos únics matxons interiors. Superfície de 94 m². Peraltat de balcons a 1?10 m..

 

MATERIALITZACIÓ.

Materials normals:

Estructura portant i murs de soterrani: fàbrica de maó tradicional. Empressillats els matxons a triple compressió. Preservació de columna de ferro fos de planta baixa. Capa de compressió en forjats de formigó d?argiles expandides i armat. Conformació de capitells en encontre entre forjats i matxons. Buidatge de revoltons i encofrat inferiors.

Façanes: monocapa o manteniment de revocs de calç. Sanejament. sobre murs de tancament d?una fulla ceràmiques de peu i mig.

Portam exterior: pi de Suècia, tractat. Envernissat.

Distribucions interiors: envans de 10 cm.

Revestiment interior: enlluïts pintats amb p. Plàstica.

Paviments: gres.

Portam interior: tauló DM contraxapat de pi melis. Cuines de contraxapat de roure.

Telecomunicacions d?acord a normativa.

Coberta: cairons de gres, teules,  amb làmines de quitrà sobre taulers protectors.

Ram de manyà: acer forjat, sanejat i pintat amb esmalt.  

Trencaaigües amb peces ceràmiques.

Renovació elèctrica, fontaneria, aparells sanitaris i de cuina,  completes.

Implementació de mides contra incendis.

Renovació de col·lectors soterrats i nova escomesa a la xarxa general urbana de sanejament.