REFLEXIÓ ACTUAL D’EN MANUEL CASTELLS
"How would you ask today’s social question? What are in your opinion the next steps that have to be taken in order to develop a more convincing idea of sustainability?
I am a researcher, not an idealogue, and I never say what must be done. However, I can see that people all over the world are increasingly critical of a civilization that has extraordinary technological and cultural potential and yet sees the persistence of humankind, together with increasing inequality, and dangerous environmental deterioration that may threaten the survival of our species (not of the planet, of us in the planet). In this sense the global movement against corporate globalization has been an important voice to activate a necessary debate about our current model of growth and social organization. Architects and planners, as experts in spatial forms of livelihood, have a major role in influencing the debate. This is indeed a political debate, but can be and must be informed by analysis and alternative design."
– Manuel Castells, in conversation with Florian Sauter and Christian Schmid in Natural Metaphor: Architectural Papers III, edited by Josep Lluis Mateo (2007).
Si pitgeu al "Vull llegir la resta..." hi ha la traducció
Quina seria la qüestió social d’avui en dia?
Quins són, en la seua opinió, els pròxims passos que s’han d’emprendre en l’ordre social per a desenvolupar una idea més convincent de sostenibilitat?
Sóc un investigador, no pas un ideòleg, i mai no dic què s’ha de fer. Tanmateix, puc veure que qui habita, a tot arreu del món, és cada vegada més crític amb una civilització que té un potencial tecnològic i cultural extraordinari; i tanmateix, veu la persistència de la humanitat, juntament, que augmenta la desigualtat, i alhora és perillós el deteriorament mediambiental que pot amenaçar la supervivència de la nostra espècie (no ja la del planeta, sinó, la nostra al planeta).
En aquest sentit, el moviment global en contra de globalització corporativa ha estat una veu important per activar un debat necessari sobre el nostre model actual de creixement i organització social. Els arquitectes i els urbanistes, com a experts en formes espacials d’habitar i viure, tenen un paper essencial, i influent, en el dit debat. Açò és, en efecte, un debat polític, però ha de ser més conformat per l’anàlisi i el disseny alternatiu."
– Manuel Castells, una conversa amb Florian Sauter i Christian Schmid en Natural Metaphor: Architectural Papers III, edited by Josep Lluis Mateo (2007).
En Manuel Castells sempre té coses a dir i amb encert total. Només els moviments socials que ja fa anys que es mouen poden fer que els polítics no continuïn en aquesta cursa per destruïr. Moltes coses vaig veure i escoltar en els meus viatges … i d’altres en manifestacions, no polítiques, però sí socials.
De jove, militant de Bandera Roja, amb els grans Solé Tura, Jordi Borja …, després del Partit Comunista d’Espanya, i un cop deixada la política, gran cervell en matèria urbana, social, cultural. Sempre l’he seguit, els catalans fa temps que podem gaudir, vinculat a la Pompeu Fabra i a la Generalitat de dalt, de la presència d’aquest extremeny-madrileny savi i competent.
Bones festes, a tu, Josep, i a tothom. I feliç 2008!
Pere Meroño
però això es lógic, de la mateixa manera que el nostre model ara és diferent la dels nostres pares i no parlem dels nostres avis.
L’única diferencia respecte abans és que ara gràcies a la societat de l’informació els canvis son més ràpids transmets a tot els mon i gràcies als coneixements biocientifics i també potser en menor mesura tecnològics, la humanitat esta avancen sense parar cap a més progrés i benestar.
l’Únic problema és la manca d’energia , si aquesta es pot resoldre, tot es possible per solucionar els problemes mediambientals.
Pel que fa al creixement de la població, el problema està en poder globalitzar l’alliberament de la dona i que aquesta entri en el mercat de treball i la natalitat caurà en picat!.
Per cert no tinc idea que vol dir "globalització corporativa", m’ho pots resumir en quatre paraules, perquè sinó, a les hores es un concepte poc clar i que cadascun el interpreta com vol.