Notices from nowhere

Una reflexió en positiu.

1. Tot el debat que s’està produint és verament positiu. Tant el volum de matisos, com el d’escandellar les conseqüències. Nogensmenys, crec, que no ens va la supervivència. Cada dia, aquesta societat està més travada, en el sentit d’interconnectada. La comunitat internàuta de Vilaweb, és un món emergent i petit, i per això mateix poc representativa del que es cou certament. Les masses socials, que no són il·luses, es deixen arrossegar per la massa grisa selecta. Doncs, no tenim temps per a meditar i tenir informació ad hoc . Açò passa ací i a tot arreu, no s’enganyeu…….la resta c’est littérature i messianisme abjecte.

2. L’estat de pessimisme que s’ensumava darrerament, es basa en que els escenaris els mou el poder, amb summa celeritat. I els "pensadors" han d’anar modificant la seua posició continuament. Desenganyeu-vos, després del Referèdum, l’estat de la Q?oeESTIÓ, continuarà sent el mateix, però millor, per a aquesta societat.

3. Alcem el cap i veiem-ho: NO fem com el gos, que quan l’amo l’indica un objecte, direcció, etc., ell, l’hi guaita el dit. Al meu parer, el gos és la societat catalana. L’amo, són els amos. Un a Barna i l’altre a la metròpoli de l’Altiplà. L’objecte, la supervivència dels amos, a través de la dita consulta.

4. Mai cap amo, organitza una consulta, si no té dades clares de que la guanyarà. Jo crec que l’amo barceloní de mare valenciana, no ho oblideu -per allò de la rauxa del pensat-i-fet-, té un rebost suficientment format i estratègic per a tirar-se a la piscina de la manera que ho ha fet. Allò de "hi ha consultes que les carrega el dimoni". Una altra dada és que el rebost de l’amo de l’Altiplà té un magnífic rebost (estratègic) pensant. I en molts casos discrepant amb el de l’anterior.

5. De moment hem fet circular, tant dins del País de PAÏSOS, o el Misteri de la Santíssima Trinitat, una sèrie de in-puts que fan què pensar a tothom, si més no, ací a València, per les circumstàncies que siguen. Doncs, per primera volta el Govern de la G. d’Avall, està envers de l’estat, en l’oposició. Qüestió que està sinergiant moltíssim. Ídem a les Illes. Les qüestions plantejades, al Principat, circulen. No s’oblidem, que el Principat, no pot pensar-se a sí mateix. És inútil i "il·lús". Som al segle XXI.  

6. La qüestió és: ¿Què fer i com, per a eixir reforçats i en una posició avantatjosa de decisió pròpia i d’alliberament, arran del referèdum?.

7. No s’oblidem: qui se la juga són els amos. Si n’ix el NO, hi hauran de donar explicacions a tot Cristo, i de pas, ¿on quedaria CyU?. Que als remat, TOTS ELLS, són els que fan i desfan els cercles viciosos.

8. Cada vegada mos immergeixen en un cercle viciós. Sempre les "jugades" que ens han parat són les ja tenien les cartes marcades.

9. Com sempre, la passa de "trencadissa", no es troba en el disbarat i la "palla" mental, ans el contrari: allò previst, que n’isca a l’inrevés del previst. Llavors, la pilota calenta resta a la teulada veïna. Al País Valencià i a les Illes, tenim ja "callo" al bescoll de les maniobres disbaratades que no van enlloc. Sempre una passa més enllà de la societat, si n’hi ha més, et desenganxes i és ineficaç. Sols matèria primera d’historiadors. Ací volem resultats eficaços.

10. El resultat: Sí. Un 55 %. La resta estarà espars. I ELLOS, faran el que els antullarà.

 11. Si capgirem aquest resultat, la pole position serà nostra, però cal pensar, des de ja, quina cosa ve després.

12. Ripropósta estatuària: Zapa, enviscat amb els seus connacionals i Pasquis, Ernest, etc. a casa. La pujada dels neolerrouxistes, intentant controlar la desbandada. I a fer números. Llavors sí tenen entrada noves possibilitats.

PS: caminante no hay camino, se hasse camino al andar, golpe a golpe…..