Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

PRESIDENT CAMPS: EL MODEL ÉS CALIFÒRNIA, NO FLORIDA.

Brillant article el del professor Celestí Gimeno. Publicat a El Punt-País Valencià.

És d’aquells articles que a més del coneixement esmerçat fa què pensar i repensar-nos. És també l’article que caldria que s’haguera publicat en El Punt, però d’àmbit nacional. I sinó, sempre tenim la percepció global que ací baix estem ben fotuts i allà dalt o a les Illes esmolen aquell sentiment de …"pobrissons" aquells valencianets….sempre tan fotuts……..allò que que he batejat amb el periodisme i politiquisme "seixantista" a canvi de la misericòrdia i uns pocs de diners de "l’or català"….. ja m’enteneu….

L’article té un caràcter inductiu més aviat que deductiu. I això és el que ens serveix a tots plegats. Des d’un àmbit: el territori històric que siga pot ser inductiu i la manxa que insufle l’aire als altres territoris. El títol és "ELS VALENCIANS NO SOM MURCIANS"

El podríem haver intitulat: contra el futur de cambrer, o contra el turisme de les 3 Pes (Papes, pipes i passeig). Li he donat un altre títol, tot reclamant el nostre president d’ací baix un canvi de direcció en el rumb econòmic de cara a l’esdevenidor…. cliqueu al "vull llegir la resta…… i vos emportareu una agradable sorpresa….i vos reclame també que digueu la vostra.

Ni demogràficament, ni políticament, ni econòmicament ni en perspectives de futur.

Des del punt de vista de la demografia, crec que no fa falta insistir. El pes demogràfic és incomparable.

Si analitzem el present ordenament constitucional i estatutari, Múrcia és una regió d?Espanya i les forces polítiques majoritàries acaben de definir al País Valencià com a ?nacionalitat històrica?. Aquesta definició vol dir moltes coses: (1) vol dir que tenim una especificitat històrica que ens diferencia de les altres ?comunitats? que sempre han format part del regne de Castella i ens du a admetre que hem format part de la corona catalana aragonesa. O… no vol dir res tenir una Generalitat i un escut amb quatre barres? O…és que la paraula Generalitat ve de Múrcia?. Tot i això, ara, al segle XXI, la autodefinició com a nacionalitat històrica, ens posa davant una problemàtica competencial semblant a la del País Basc o la del Principat de Catalunya.

Certament hem tingut semblances amb Múrcia: els dos territoris hem estat, i recalco ?hem estat?, especialitzats en la producció i exportació de productes agraris. Però… això, per al País Valencià, ja és història econòmica.

Itàlia i l?Estat Espanyol tenen moltes coses en comú. Una d?elles és la dissociació econòmico-social (i també política) entre un nord i un sud que són molt diferents, quasi països diferents. El nord d?Itàlia és industrial, modern, competitiu. El cor industrial i financer de l?Estat Italià. Una de les zones de major renda per càpita i densitat industrial d?Europa. Perfectament situat en el món globalitzat.

Doncs bé, nosaltres formem part del ?nord? de l?Estat Espanyol. Encara que no d?una manera incontestable i amb molts problemes que resoldre per confirmar-ne la nostra pertinença.

S?ha fet, i és fa, la comparança entre Barcelona i Milà. Entre el Principat i la Llombardia. Però el que no és fa i jo faig ara és la comparança entre València i Tori, és a  dir entre el País Valencià i el Piemont.

A ningú amb un poc de seny se li ocorre afirmar que el Piemont italià no és el nord o que la seva problemàtica econòmica no passa pas per la cooperació amb la Llombardia. Entre el País Valencià i el Principat no solament existeix un passat, una llengua i cultura comuns (algun d?aquestes aspectes ja reconegut, fins i tot, pel Tribunal Suprem espanyol)- tot açò podria ser catalogat per algú com a ?romàntic?- també tenim, ara, al segle XXI, una estructura econòmica semblant i complementària: (1) la preponderància d?una indústria petita i mitjana de caràcter familiar; (2) una estructura industrial basada en ?clusters? (regions industrials) especialitzats i que permet competir amb les grans multinacionals; (3) un comerç inter-territorial que suposa que el 50% de les compres de les indústries catalanes es fan al País Valencià i a l?inrevés; (4) una potència turística enorme, etc.

També tenim problemes comuns. Un d?ells el dèficit fiscal històric que persisteix amb independència de qui governe a Madrid i/o al territori. Ja ho hem dit en moltes ocasions. Catalunya, el País Valencià i les Illes són els que menys inversió han rebut de l?Estat, al menys, des de la dècada dels 80. Prova palpable i fefaent que l?Estat Espanyol no és neutral. Que és més Estat per a uns que per a altres.

Ara, les cambres de comerç, el món empresarial, la societat civil valenciana ja en parla del dèficit d?una manera normal. S?ha pres consciència. I nosaltres estem orgullosos d?haver segut els primers que hem fet del problema un eix de campanya electoral. Però… el Partit Popular, altra vegada està jugant, també en contra dels nostres interessos. Com, per altra banda, tampoc podria ser d?altra manera essent com és el representant més radical d?un model d?estat unitari i centralista. Per dir-ho de manera més clara: El Representant més radical del nacionalisme espanyol.

És cert que reclama el 10,8% del pressupost estatal i això és un senyal que reconeix el problema (encara que està obsessionat en què és la immigració l?origen del problema- rés més lluny de la realitat donat que als anys 80 i principis del 90 no en teníem, d?immigració).

És també cert que aquest percentatge, equivalent al pes demogràfic de la nostra població dintre del conjunt estatal, en aquests moments també és equivalent a la nostra aportació al PIB estatal i per tant, a curt termini, no hi ha problema. Però…. i el futur? I vull recalcar que en economia el futur ja és dins de cinc anys.

El futur que el PP ens ofereix al ?Piemont? és el de ?Florida?. Hem de ser, ens diuen, la ?Florida espanyola?. En aquest cas ja ens va bé un finançament indexat a població i amb una aliança amb Múrcia amb temes com ara l?aigua. Aquest model ens du a la perifèria del mon globalitzat i a la permanent competència amb els països de tecnologia mitjana i ma d?obra barata.

L?empresariat valencià, el de veres, el productiu, no l?especulatiu; el que posa en marxa el cluster de la joguina, el del moble, el del tèxtil, el de la ceràmica i tants d?altres, necessita altra cosa, necessita polítiques de reindustrialització intensiva, inversions en I+D+I i tota mena d?infraestructures, per tal de poder elevar el valor afegit de la producció i la competitivitat i poder estar en condicions d?igualtat amb les zones més desenvolupades d?Europa i el món, i… perquè no dir-ho, amb els socis econòmics del Principat. No em fa por dir-ho, som complementaris. O… és que el cluster del moble del nord del País no és el mateix que el del sud del Principat? Acabarem veient polítiques econòmiques diferents al nord i sud del riu Sénia?. De ser així predic una deslocalització industrial al nord de la província de Castelló cap al sud de Tarragona. Què té a veure el cluster de la ceràmica que ha de competir amb la Llombardia italiana en qualitat i disseny i amb Mèxic, Brasil i la Xina amb la problemàtica econòmica de Múrcia?

Múrcia té una problemàtica estructuralment diferent. A ells ja els va bé la indexació del finançament amb la població, entre altres raons, perquè, a l’igual que Andalusia no té dèficit fiscal, ni actual ni històric, ambdues estan sobrefinançades.

Estratègicament el que volen, i és legítim defensar-ho, és no eixir perjudicades en la reforma del sistema de finançament que ens ve al damunt.

Podem tenir en comú un hipotètic problema d?aigua, més fort per a Múrcia i ja acostumada a transvasaments. Però… el nostre problema amb l?aigua no és, ni molt menys, i repeteixo no és, el problema de l?aigua dolça, que en tindrem per tots i ?per sempre? i de manera autònoma. sense transvasament, el nostre problema amb l?aigua és amb l?aigua salada. És si ens convertirem o no en la façana portuària europea receptora de contenidors de mercaderies asiàtiques que ens ve al damunt i entrem o no en competència amb els ports del nord d?Europa: Hamburg, Bremen, Rotterdam, Antwerpen, els quals, per cert, ja tenen una gran tradició històrica de cooperació. O és que se?ns ha oblidat allò de la lliga Hanseàtica?

La foto que ens cal en aquesta qüestió és la dels dos Molt Honorables presidents de les Generalitats, Camps i Montilla, en defensa del front comú portuari, la connexió d?infraestructures que ens connecti amb el nostre mercat natural europeu, que busqui el finançament i el suport de la Unió Europea a través de la constitució d?una euroregió, que ens duga turistes, (perquè no?), però també homes de negoci europeus i permeta atracar als vaixells asiàtics. Aquest és el nostre problema de l?aigua fonamental.

El nostre problema és, mal que es pese a alguns, com el del Principat.

El nostre govern està obsessionat a negar-ho, però és una batalla perduda. No és pot anar en contra de la lògica econòmica en un món capitalista globalitzat. A més… quan el nou govern de les Illes, per cert amb participació d?esquerra, defensi les tesis de finançament del Principat és demostrarà que el govern valencià posa la política partidista, basada en el nacionalisme espanyol més ranci, per davant dels interessos econòmics dels valencians.

No tardarem en veure que aquesta fotografia dels presidents valencià i murcià, encara que legítima, no defensa els interessos de futur del Piemont espanyol: el País Valencià.

Fa unes setmanes ja li vaig demanar al nostre Honorable President que no fera el ridícul interposant un recurs contra l?estatut andalús i que busqués les aliances estratègiques que ens convenen. Ara el propi Tribunal constitucional ha dit que el recurs és ?extravagant?. Bé. ja ha fet el ridícul. Per cert, espero que, com a partit de dretes que són no posaran en dubte la decisió d?un dels pilars de l?actual ordenament constitucional (que per cert, nosaltres no hem votat) i que si és caracteritza per alguna cosa és per la seva parcialitat a l?hora d?entendre l?Espanya plural. De ser així es convertirien en la dreta  més ?extravagant del món industrial. Encara que jo crec que ho són d?extravagants. A què juguen?

Relacionat amb el nostre model econòmic i el finançament, aquesta setmana ha aparegut la notícia que som exportadors de mà d?obra altament qualificada. Tot hom s?ha espantat. Saben que vol dir això: simplement que la nostra qualificació en capital humà és massa elevada per al nostre desenvolupament tecnològic. Saben com és soluciona la fuga de cervells? Canviant el paradigma industrial. Anant cap a un model que no sigui la ?Florida? si no la ?Califòrnia europea?. Amb alta tecnologia, la qual cosa implica inversions en I+D+I , parlar de centres d?investigació tecnològica i científica, permetent la investigació en biotecnologia i cèl·lules mares, anant cap a serveis d?elasticitat preus baixa i elasticitat renda alta. Molt lluny, tot açò de convertir l?aigua en un problema fonamental. Molt lluny de Marina d?Or, molt lluny de ?Terra mítica?, molt lluny dels camps de golf, al menys en una primera fase.

En definitiva, molt lluny de model i les aliances que proposen. Perquè els ?cervells? no treballen en aquests sectors. Poden anar a divertir-se en vacances, però no hi treballen.

Però… i ara ve la contradicció: això que necessitem per a evitar ser exportadors de mà d?obra qualificada i importadors de mà d?obra destinada als treballs que els americans cataloguen com treballs 3D (dirty, difficult and dangerous) i per elevar el nostre nivell de renda i benestar, quan es dugui a terme, i cal dur-ho, incrementarà la nostra productivitat i, per tant la nostra aportació al PIB estatal.

Aleshores ens trobarem amb un finançament que, indexat a la població, serà insuficient per poder avançant.O…si om és vol dir de manera més tècnica, que pugui mantenir la necessària proporció entre capital públic i capital privat. Necessària donat que són complementaris.

Quan arribe aquest moment, a qui cercarà el nostre President per fer-se la foto?

Mire, Sr Camps, cal canviar d?estratègia. Quan els mateixos empresaris, comerciants, exportadors i molts cervells que els puguen votar, se n’adonen, seran els primers en abandonar-lo. Caldrà que vaja al carrer Gènova a reclamar-los els serveis prestats.

?Per a nosaltres els valencians? vostè i els seus complexos d?inferioritat davant de bascs i catalans del principat en seran els responsables. Els únics que, hipotèticament, li donaran suport són els representants d?eixa Espanya que ens asfixia.

Encara que sempre podrà defensar-se dient que el que va fer va ser aplicar la primera estrofa de l?himne regional: ?per ofrenar noves glòries a Espanya, nostra regió…?

Per cert… vostès mateixos ens acaben de definir com a ?nacionalitat històrica? no li sembla que lo de ?nostra regió? no és pertinent i que caldria fer-li un ?lifting??

Celestí Gimeno i Broch.

Responsable de política econòmica d?Esquerra del País Valencià.

Professor del departament d?Economia de la Jaume I.

Autor del llibre l?Espoli fiscal del País Valencià.

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. té el pobret president de la Generalitat. Ell i la burgesia a qui representa tenen un vol gallinaci. I així li va al país i ens hi va a nosaltres. Veges què hi farem!.

    Pere

  2. Però voleu dir que el "nostre" President deixarà de seguir les pautes de Madrid i de la Conferència Episcopal Espanyola? Així fóra… i més aviat que tard…
  3. Molt bon article, però no ens enganyem : el que diu del PV val, pam més pam menys, per al Principat.

    Al Principat les coses no van tan malament però és perquè hi ha una forta dependència d’empreses estrangeres què hi tenen filials i hi fan inversions.

    Els Tripartits estan essent letals per a les empreses.  Si més no, CiU tenia una orientació "pro-empresa" que ajudava una mica, però avui dia els polítics catalunyesos exerceixen una mena de croada contra l’empresari.  L’empresari té la sensació que "fa nosa", i que tot el discurs oficial tripartit és monotema "social", "públic", "funcionarial"…  Comencem a dir les coses clares : aquests governs s’estan carregant les empreses.

    Catalunya és Florida, Orlando és Barcelona, Disneyland és Salou.  Califòrnia ?  Sí, a les taronges…

  4. Doncs jo no crec que el model sigui ni Califòrnia, ni Florida, el model a seguir és el Tailandès. És a dir, hotels econòmics, cervesa a bon preu, putes barates, monarquia adorable, i artesania local de les tribus de l’interior. Fer servir el turisme com a motor econòmic és propi de països en vies de desenvolupament.

    Això no vol dir que no calgui cuidar i aprofitar el turisme, però en els països seriosos els beneficis del turisme es reparteix entre la gent del propi país, en canvi al nostre veus ciutats senceres on empresaris, treballadors, i turistes, són tots estrangers. I quin profit en traiem de tot això? simplement ajudar a quadrar els pressupostos dels ajuntaments i emblanquinar una mica els carrers.

Respon a valldalbaidi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.