POLÍTICA CULTURAL I ECONÒMICA DE L’ERA BUSH
Si pitgeu ací trobareu una mostra de la primera, tan íntimament unida amb la segona. Després ens estranyem de la crisi borsària. Enlloc, hem vist, que ningú vaja recordat la crisi que es produí al Japó fa més d’una dècada; on l’interès bancari era gairebé del 0 % i allò no es movia ni a la de tres. Amb una inflació, amés a més, gairebé del 0,00 %. És a dir, la psicosi social en què la població japonesa els feia creure que consumir avui seria més car que demà. Amb tal disposició i creença, era com si pensàrem que demà seria encara pitjor. L’arrel racional de l’economia financera és l’especulació. Procedent de speculum. D’espill, on cadascun s’emmiralla en el d’enfront, tot seguint per mimetisme, la mateixa operació que la d’aquell….i així successivament. Amb el que es crea una bola simpàtica cada vegada major. Els economistes professionals ens eixiran amb allò dels cicles econòmics i a sobre ens ho explicaran d’una manera racional, païble i comprensible. També ho faran els mitjans de comunicació, en bona mesura pertanyents i dependents, de les entitats financeres, que abonaran el major possible per a crear l’ambient escaient i perceptiu.
Necessitem d’algú que ens explique que les circumstàncies actuals, objectivament, no són gaire diferents de fa tres o quatre anys. Sent de portar la contrària a tothom, però……..si pitgeu al "Vull llegir més…" trobareu una altra mostra cultural musical i trompetera; dispenseu el mal gust però és explícit. Els criteris de fondo en la cultura de masses i les causes econòmiques que se’n deriven,……en contra del sentir comú, comencen a albirar-nos-hi que l’economia productiva ja no està gaire allunyada de la financera en aquest procés de xarxarització de què som protagonistes i actors, alhora, també víctimes. Hi hauríem de modificar actituds,………bons temps per a crear situacions d’avantatge col·lectiu………em pense. S’hi agraïrien parers contraris, propostes, discrepàncies, etc……
I ací una altra mostra cultural de masses
La causa és la crisi de les hipoteques del mercat nord-americà. Aquesta crisi, la van desencadenar dos factors: per una banda, la reducció de la demanda, deguda a l’alça dels preus de l’habitatge i, en general, a la saturació del mercat; i per una altra, l’augment de l’índex de morositat dels contractants d’hipoteques, degut a l’augment dels tipus d’interès i, en general, al sobreescalfament del sistema econòmic. Aquests dos factors van fer entrar en crisi el mercat immobiliari i, com que aquest mercat és molt interrelacionat amb el sistema financer, també va ser arrossegat per la crisi. Finalment, la crisi del sistema financer nord-americà s’ha traslladat a la resta del món, no sols perquè els Estats Units són la principal potència econòmica, sinó perquè el sistema financer s’ha mundialitzat.
Fa poc que d’aquest nou caos mundial en va parlar George Steiner en una conferència a Barcelona. La cultura de cada lloc no converteix els seus habitants en titelles obligades a pasturar dins un poligon d’oci, sinó que té moltes d’altres sortides que aquest sistema interessadament obtura per fer-nos anar al seu terreny. És molt mal de frenar l’allau d’una enorme massa que et cau a sobre; l’únic que pots fer, si el veus venir, és córrer enfora perquè no t’atrapi, escapolir-te’n. Per a no veure una pel·lícula com la que has enganxat podem tancar l’ordinador i agafar un llibre o una barca i fugir (fa un dia preciós, crec que d’aquí a una estona me n’aniré a la mar). Però, la majoria de la gent, trobarà una sortida? Amb la pobresa de recursos de què disposa la població que entrenen fa anys amb aquest mètode, veig molt difícil el retorn a la civilització. Està clar que això és la decadència. Jo me’n vaig adonar sobtadament fa anys, quan es va posar de moda una cançó intitolada ‘Ajerejé’ (o similar)