PETITS DETALLS ACONSELLABLES:
1. Examinar detingudament el terreny sobre el que anem a fer els fonaments.
2. Examinar i entendre els rastres de les construccions preexistents.
3. Examinar els fonaments de les construccions veïnes per tal de no afectar-les negativment.
4. Aprendre de l’experiència dels antics, com en aquest cas, la manera de separar-se del terreny d’horta amb carreus de pedra densa i poc hidròfila, arrancant sobre ella amb la fàbrica de maons i d’argamassa i pedruscall.
5. És convenient – i molt barat- col·locar una barrera de polietilè (plàstic), per tal d’evitar la remunta d’humitats des del subsol a causa de les variacions del nivell freàtic, trencament de conduccions públiques i filtracions pluvials.
6. Netejar de matèria orgànica els fons dels pous per a que el procés d’adormiment del formigó no quede deturat i siga homogeni en tota la massa del formigó fresc.
7. Traure-hi de bestreta nivells i tornar a mesurar com volem que queden les peces mòbils i subjectar-les per a que en el procés de vibrat no puguen balancejar i eixir-se’n del seu lloc. Com en aquest cas les plaques d’ancoratge dels pilars d’arrancada.
8. Col·locar elements d’independència física per tal de no afectar els fonaments veïns, i, al remat retirar-los. Planxes de fusta, poliestirè, ferro, etc. En recordem-nos-hi dels coeficients de dilatació:
Una espenta d’uns pocs mil·límetres d’una massa de formigó contra un element perpendicular transmet una càrrega horitzontal de centenars de quiloponds-força sobre el fonament confrontant.
En definitiva: estimar allò que fem per humil que siga.
1.
i 2.
Finalment, us aconselle que acudiu a Granollers a la inauguració de la Fàbrica d’arts Roca Umbert, que es celebrarà el dijous, dia 30 d’octubre a les 8’00 h. de la vesprada.
El dijous vinent a les 8 del vespre a Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, s’inaugura el nou ESPAI D’ARTS i la seva primera exposició: Xavier Arenós presenta Escenari#1 dins del projecte Rodalies 2 de Xarxa Transversal. Hi esteu convidats !!!!
estimar allò que fem per humil que siga.
I ací a casa… a vore què em diu el traumatòleg divendres
sense passar-me. Però avui miro d’encabir-ho tot a lloc. És per de més.
* La música que ens rep i la paraula. Una dolça acollida per l’ovella, com l’arboç. Dolça per a mi ta companyia, també.
* No com un llamp
no com una espasa.
* …ferits de mots i silencis
de trossejades fustes…
I per si això no basta:
* Estimar allò que fem per humil que siga.
Jo me’n vaig servida. Ho havia de menester. Gràcies, és un regal magnífic