Notices from nowhere

Com he deixat anar, com a comentaris (a amics blocaires valencians) la meua creença de que no arribaran enlloc les negocions sobre el pacte d’esquerres i valencianista, com a complement, hi faig un breu apunt al respecte.

En el transcurs de negocions instestines i amb els altres, hi han posat al descobert algunes interioritats de les respectives formacions.

Esquerra Unida del País Valencià, al meu parer, és el més preocupant (segueix una miqueta amb al·lusions al BLOC i ERPV)

Després de tot, caldria que féreu una ullada al bloc quasi inactiu del blocaire PEIX, de la Plana Baixa on va recollir dades orientatives del darrer cicle polític i llur combinatòria. Si voleu les rellegiu amb atenció, atesa la situació actual.

1. Com ja vaig comentar EUPV viu un dels moments més crítics de la seua història, i ausades, que n’ha viscut!

2. Com ja vaig comentar tota l’operació i debat giravolta a un canvi de direcció i comandament de la coalició de partits, encapçalada pel sector del PCPV, llegiu Ricard Sixto, Magda Sanz, i com a ròtula d’entesa Glòria Marcos i Martí, front el sector ESQUERRA I PAÍS (EiP), encapçalat més visiblement entre d’altres per Pasqual Mollà, Joan Ribó, Vicent Àlvarez, etc. És a dir bases (pcpv o pce) front a quadres de regidors municipals, etc. Una altra lectura, més transversal, fóra urbanites contra comarques.

3. El proper 4 de novembre es farà l’Assemblea d’EUPV, on el sector EiP, quedarà absolutament esfondrat. El sector comunista, de base, li explicarà la minvada quantitat de base que té a Mollà, Àlvarez, Ribó, etc. I que el fort pes que té sols és una inflació de la seua capacitat mediàtica, i fins i tot, pot acusar de submarí socialista a Mollà.

4. ¿ Que està passant realment?

Intentaré de fer una lectura més àmplia: ¿Què és Izquierda Unida dins de l’estat español?

Izquierda Unida viu una crisi interna considerable, amb la intenció de les bases del PCE, fer fora a Llamazares i ocupar els llocs de comandament. Si veiem a las Cortes Españolas, n’hi ha 5, de diputats. Dos de Madrid i 3 dels Països Catalans. És a dir, 2 d’IC-Verds i una Isaura Navarro, que entrà per les restes de la llei d’Hont per sols 100 vots. És a dir, a España, Izquierda Unida no és ningú.

5. Estem repetint l’esquema de la guerra del ’36, on els problemes españols, se’ns traslladen sense  cap necessitat, via una solidaritat i internacionalisme malentesos, que és tan estafa com les que puga fer el PP, PSOE, i tutti quantti d’enllà Requena.

6. Val a dir,en honor de la veritat, que aquesta legislatura sense Ribó i Marcos a les Corts Valencianes hagueren segut el Silenci dels anyells, perquè el PSPV no ha existit, fins a arribar el Sabater a la Moncloa.

7. L’assalt de les bases peceres-corretges de transmissió del pce- a EUPV, es visualitzà en dia de la manifestació de l’accident del Metro i la lectura-en español- del manifest, i de continguts, extrem típicament pce.

A Joan Ignasi Pla, X. Albiol, Alborch, etc. els tenia, jo, a un parell de metres, fumant, xerrant i rient, i ja els anava bé la cosa.

8. La proposta de quotes donada per EUPV, diguem-ho clar i net- del pcpv- al BLOC és gairebé un insult. Quan tots dos agafen manipuladorament les darreres autonòmiques, perquè són les que més els interessen i obvien les municipals i d’altres fets, en que ERPV, ha demostrat una implantació més forta i fins i tot trasvassament profund de vot cap als republicans. Exemples a tenir en compte: a les comarques meridionals, gairebé no existeix BLOC, tot és ERPV. A les comarques de Castelló, gairebé no existeix EUPV. Tot és Bloc i ERpv. 

9. Tota la situació està molt barrejada. En molts casos, hi ha més proximitat entre ERPV i EUPV,  en certes qüestions socials i nacionals (sector EiP), mentre que en qüestions nacionals i moltíssimes socials BLOC i ERPV van per caminals i senderes molt diferents. D’ací la beguda d’oli de la militància del BLOC a comarques de Castelló (molt centrista i fins i tot dretana) reticent a anar amb els urbanites (pcpv) de Castelló.

10. Fa uns sis mesos vaig agafar a l’amic Enric Morera i li ho vaig comentar tot això del parany del pcpv que volia fer net en dos temes: netejar i dominar EUPV i anorrear el pacte que llançaren Hervàs (bloc-sector sobiranista) i Mollà (EUPV-sector Esquerra i país). Enric no m’entengué llavors i m’ho feu repetir i tot. I espere que ara ho entenga. Enric, al que tinc com a amic de molts anys, però ell a mi no; i em mira de reüll i amb malfiança) li vaig mig marmolar pels atacs a ERPV i la seua inutilitat i errada de punt de vista. També li vaig fer el mateix comentari en aquella mateixa setmana a Agustí Cerdà i un altre dirigent d’ERPV, al respecte i d’acabar els atacs mutus entre totes dues formacions, la qual cosa veig fraticida i inútil.

11. Quan el Liante de Castelló, fa un parell de dies, dedicava una plana a Glòria Marcos, però que realment parla i dedicada a ERPV, deia que si el BLOC no accepta 1 escó dels republicans ho enviarien tot -allò del pacte- en orris, quan aquests (ERPV) ni s’han pronunciat, per no estar ni negociant abasolutament res, ja que passen, i per contra tenen preparades 60 llistes municipals.……..i deia amenaçant -Marcos-"donarem l’escó a un agent social." . és a dir, que vol dir a un altre militant PCE. Que ja som majorets, Glòria, per favor ! 

12. A banda de que sols el pacte és una coalició electoral i caldria tenir-ne quelcom MÉS com a visió de què volen fe amb aquesta quota de poder  que poden assolir. Uns mínims comuns denominadors. No és prou el  tots contra el PP, i el PSOE com a Bella encantada del Bosc.

PS1: Diversos problemes i poques conclusions. Ja ho sé. La crisi interna i mai no solventada del BLOC, qui al meu parer, hi hauria de ser un partit de centre-centre-dreta. La seua pràctica municipalista és més o menys convergent. Pacta amb el PP, UV i partits municipalistes de dreta i derecha, quan molt convé. Excepció, de casos aïllats com el de MELIANA, que és pspv i Unió Valenciana. I està molt bé, sinó no hi ha manera d’entrar als cercles de poder i agafar experiència.

La lluita fraticida entre ERPV i BLOC és absurda. ERPV ha de ser un partit de centre-esquerra. I l’electorat no ha d’ésser el mateix, però donada la petitesa s’aiguabarregen, a hores d’ara, tots dos.

PS2: No oblidem que, al ’36, els quarters de l’Albereda i de Paterna es van reduir – amb els colpistes de l’interior- amb dues iniciatives: La imaginació de la Unió naval del Cabanyal de signe anarquista i les armes que des de BARCELONA envià l’ANDREU NIN.

L’error més gran fou carregar els trens de gent  d’ací i enviar-la a una mort segura i a fer una guerra -que no era nostra- i defendre Madrid, en comptes de fer una comissió d’il·lustres-que anara a Londres i Washintong i ens coordinarem amb la resta del món lliure. I qui sàpiga llegir, que rellegesca i entenga. 

Vinga, cordialment, us deixe per a que si voleu deixeu algun comentari i disculpeu l’espars del text.