petit poema
ÉS VALÈNCIA !.
Ciutat gran i alhora tan petita
tan innocent i tan astuta
que se somnia i es calcula
que s’estima i es deslliga
Ciutat atribolada i doblement lleial
quatre barres la fan rica i universal
una groga i dues vermelles, local
foradant-li mans i moral
Ciutat ambigua i senzilla
tan complicada com el cel
tan excel×lida com la mar
tan captiva com una rel
tan lliure com un estel
Ciutat oberta i tan tancada
ciutat capficada i tan vana
tan catalana i massa acastellanada
on la lletjor pot ser bella
i la sobirania somriu de gana
Ciutat conscient i frívola
de la posta al trenc d’alba
tres gratacels la projecten ombrívola
una torre al segle XXI ens enlairava
Ciutat sempre reinventada
Ciutat animal i humana
bell rellotge de llibertat
i bell hort enteixinat
Ciutat assenyada, però menyspreada
Intel×ligència de maons i pedra
còpula-cúpula de valencians de brega
forn de brases i forc de mesura
de la llibertat de Catalunya.
Aixó és com dir de Andalussia tant castellana i llibertat de Castella.
O de Portugal tant gallega i la llibertat de Galicia. O al contrari.