Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

PARCENT-3. LA SOLANA

Ací en tenim el tercer: La solana. Vos deixe penjada la instància adreçada al SÍNDIC DE GREUGES,  que podem tramitar per correu electrònic a l’adreça http://www.gva.es/sdg/lasquejas-f_v.htm . Sols hi cal posar les dades personals i on posa queixa apegar el text de la instància des d’on "expone". En la mateixa podreu adornar-vos-en de què parlem. Llegiu amb especial cura. Aquesta mostra marca les directrius i maneres del desenvolupament urbanístic dels darrers deu anys.

 

INSTÀNCIA

Registre d’entrada

Nom

 

Cognoms

 

DNI/Passaport

 

Adreça a efectes de notificació

 

Localitat

 

Codi Postal

 

Província

 

Telèfons de contacte

 

EXPOSA:

Que l’Ajuntament de Parcent (Alacant) va aprovar el 30 de gener de 2006, un dia abans de deixar d’estar en vigor la ja derogada LRAU, tres PAI que van a suposar un greu perjudici per als habitants del poble i únicament van a beneficiar als seus impulsors.

Els PAI en qüestió són “El Replà” (promogut per Terras de l’Horta, S.L.), “El Cantalar” (Costa Villas S. L.) i “La Solana” (Arenal Parcent S.L.). Afecten a un total d’1.939.888 m2 (678.000 m2 menys si es descompta la zona primària adscrita del “Replà”) i suposen aproximadament unes 1.800 noves vivendes.

Per altra banda, aquestos PAI venen emmascarats per una proposta de concert previ presentada per l’ajuntament eixe mateix dia, que està totalment condicionada per els PAI i que a més proposa un creixement de la població des dels seus actuals 1.050 habitants a més de 10.200, creixement a totes llums insostenible, sense preveure d’una manera correcta les infraestructures de servei: dotació d’aigua, policia, sanitat, educació, etc.

El moviment veïnal ve denunciant sistemàticament davant l’Ajuntament de Parcent la seua insatisfacció per les esmentades actuacions i manifestant el seu desig de què aquestes no es duguen a terme: 465 signatures en contra, manifestació espontània el dia de l’aprovació provisional, altra manifestació, aquesta oficialment convocada, amb al voltant de 2.000 persones el passat 11 de març segons tots els periòdics (El País, El Mundo, Levante, Las Provincias, Información) Però el consistori ha fet orelles sordes i fins i tot ha menyspreat aquest moviment.

Aquesta insatisfacció es basa en els següents aspectes:

·         En un primer plenari (setembre de 2005) l’equip de govern de l’Ajuntament de Parcent (Partit Popular) va assegurar que no iniciaria cap PAI abans de la redacció i aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana. Açò està relacionat amb altres comunicats públics d’aquest equip de govern en la mateixa direcció:

o        El seu propi programa electoral, on apareixia com el seu principal compromís la “finalització del PGOU amb un procés de transparència, consens i respecte amb el Medi Ambient”. Cal senyalar que ja existia un document de concert previ signat amb la Generalitat Valenciana.

o        Un tríptic difós en l’estiu de 2005

o        Declaracions públiques d’En Ismael Reig, regidor d’urbanisme, a mitjans de comunicació

·         Pel que fa a aquestos PAI, existeixen informes tècnics i documents no favorables:

o        Del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana amb data de 8 de juny de 2005

o        Del propi secretari de l’Ajuntament de Parcent del 26 de gener de 2006, que ve a corroborar l’anterior.

o        Concert previ signat per l’Ajuntament i la Generalitat en juliol de 2003 on en el procés es va desaconsellar totalment qualsevol tipus de construcció en el Cantalar i en la urbanització Coll de Rates (hui englobada en el PAI “El Replà”).

o        Estudi paisatgístic encarregat pel mateix Ajuntament (2002) que ni tan sols ha estat consultat.

·         Els veïns de Parcent han efectuat nombroses al·legacions als PAI que no han estat suficientment contestades per l’Ajuntament, fins l’aprovació provisional d’aquestos PAI. Algunes d’elles, de caràcter tan important com les que es detallen:

o        En el Cantalar

§         Respecte a infraestructures:

·         No està previst el procediment per a la necessària dotació d’aigua.

·         No estan resoltes les xarxes d’infraestructures de telecomunicacions.

·         No es sap com van a aconseguir-se els terrenys necessaris per als vials d’accés exteriors a la urbanització.

§         Defectes en la documentació presentada pels seus promotors:

·         No aportació de plans cadastrals.

·         Pèssima informació gràfica.

·         No existència d’un pressupost detallat per partides.

§         Econòmiques:

·         Despeses d’urbanització molt altes, no concordes amb els habituals de la zona. A més, els terminis en que s’ha aprovat el PAI obliguen a anticipar els pagaments i no contemplen el seu dipòsit en un compte bloquejat per tal d’assegurar el compliment de la finalitat a la qual es dediquen.

·         Els pagaments en terrenys a l’urbanitzador són molt elevats, com a conseqüència de les altes despeses de construcció i dels baixos valors del sol.

·         Les garanties per als propietaris del sol són molt inferiors al fixat per la normativa vigent.

·         No han estat pressupostades les indemnitzacions a abonar als propietaris del sol.

·         Mala distribució dels costos d’urbanització entre els dos sectors del PAI.

o        En el Replà:

§         Respecte a infraestructures:

·         Les vivendes existents tenen drets consolidats i gaudeixen de serveis urbans en les seues vivendes.

§         Defectes en la documentació presentada pels seus promotors:

·         No s’ha avisat a tots els propietaris.

·         Defectes del procediment, (de fet no es realitzen pràcticament al·legacions a l’alternativa aprovada perquè quan s’anava a l’Ajuntament a consultar-les es mostrava sols l’alternativa tècnica de Monty’s S.A. al·legant que l’altra era igual o que no es podia ensenyar, coneixent-se pràcticament el seu contingut després de la seua aprovació)

·         Absència de clàusules administratives particulars i plec de prescripcions tècniques.

·         Mancança de cèdula d’urbanització.

·         No s’aporten estudis d’impacte ambiental.

§         Econòmiques:

·         Càrregues d’urbanització improcedents.

§         Altres:

·         Incompatibilitat de la LRAU con el dret Comunitari Europeu.

o        En la Solana:

§         Respecte a infraestructures:

·         No es sap com van a aconseguir-se els terrenys necessaris per als vials d’accés exteriors a la urbanització.

§         Defectes en la documentació presentada pels seus promotors:

·         No s’ha avisat a tots els propietaris i existeix inexactitud en les dades de les finques de propietat.

·         No s’aporten estudis d’impacte ambiental

·         En la publicació no es diu que l’actuació és modificativa, si bé augmenta la densitat de vivendes estipulades en les Normes Subsidiàries.

·         S’aprova abans de desenvolupar un Pla General, sota unes Normes Subsidiàries obsoletes.

·         No te en compte la Llei 4/2004 d’Ordenació del territori.

§         Econòmiques:

·         Sol·licitud de los costos detallats de l’actuació.

§         Altres:

·         Incompatibilitat de la LRAU amb el dret Comunitari Europeu.

·         A més d’aquestes al·legacions, els veïns van fer arribar a l’Ajuntament un plec amb 465 signatures de majors d’edat (el cens total del poble és d’unes 1.050 persones, inclosos xiquets i menors d’edat) demanant una moratòria urbanística que impedira l’aprovació de qualsevol PAI abans de la redacció del PGOU, plec que ni tan sols fou considerat per l’equip de govern.

·         Respecte al plenari del 30 de gener de 2006, en el qual es van aprovar tots els PAI:

o        Fou realitzat el penúltim dia de vigència de la LRAU i convocat 4 dies abans coincidint amb el dia de la finalització del plaç d’al·legacions a l’obertura de pliques de l’oferta econòmica dels PAI “Replà” i “Solana” (es fa notar que es va comunicar als regidors el dijous 26 de gener a les 21 hores per a la celebració el dilluns a les 20 hores estant enmig el dissabte amb l’ajuntament tancat i l’inhàbil diumenge.

§         No va haver ningun tipus de reunió prèvia per a informar sobre el procés.

§         Aquesta precipitació no sembla anar en consonància amb l’escrit que l’equip de govern va dirigir a la població el mateix dia del plenari (8 hores abans del seu començament) “convidant-la” a assistir i on s’argumentava que s’havien aconseguit compromisos “que superen, en molt la Llei Nacional del Sol y les normes autonòmiques”.

§         Fou convocat en contra del que van aconsellar en cartes dirigides a l’ajuntament pels col·legis oficials d’Advocats i Arquitectes de València, els quals desaconsellaven aprovar ningun PAI fins l’entrada en vigor de la nova LUV.

§         La limitació a 53 persones en la sala del plenari es va deure a un informe de l’arquitecte tècnic municipal (mai abans s’havia estimat oportú realitzar aquest informe) que “precisament” es va redactar la mateixa vesprada del plenari per ordre de l’equip de govern.

§         A més d’aquestes 53 persones es va produir una congregació de més d’altres 200 a les portes de l’ajuntament (va quedar notablement reflectit pels mitjans informatius), que es van pronunciar en contra de les actuacions malgrat ser de nit, estar plovent a cànters i tractar-se d’un dels dies més gèlids de l’hivern. Ni tan sols es va obrir la planta baixa de l’ajuntament per tal d’acollir a la gent.

o        El fet que els PAI estigueren en la proposta de concert previ del Pla General, que es presentava eixe mateix dia, demostra que la decisió d’aprovar els esmentats PAI estava ja presa amb, al menys, molts mesos d’antelació i sense possibilitat de ningun debat.

o        Els PAI es van aprovar irregularment, doncs a favor d’ells va vorar el regidor d’urbanisme En Ismael Reig, llur germà En Román Reig apareixia en el registre mercantil, al menys fins eixa mateixa vesprada, com apoderat de l’empres “Terras de l’Horta”, l’adjudicatària del PAI “El Replà”.

o        Els escrits “convidant” al plenari i “informant” després del mateix, difosos per l’ajuntament entre la població de Parcent incorren en evidents mentides i enganys que a continuació s’expliquen:

§         El format de la invitació al plenari és, en tots els aspectes, un document oficial que és utilitzat per a fer publicitat de l’oferta de “Terras de l’Horta” abans que se li adjudique oficialment el PAI del “Replà” en el plenari, fet que és denunciat el mateix dia del plenari per el portaveu de l’oposició.

§         Aquest equip de govern ha complit les seues promeses“. Com s’ha comentat, des del seu programa electoral fins els seus comunicats pública més recents, les seus promeses eren altres.

§         Es comenta que pretenen “millorar els accessos al municipi“, la qual cosa ni tan sols es tracta en ningun PAI.

§         Es comenta que permet “protegir la nostra serra“: açò no s’entén quan justament els informes abans esmentats feien referències molt tallants en aquest apartat.

§         Consideren “condicionants que superen, en molt, la Llei Nacional del Sol y las normes autonòmiques“:

·          “Que les promotores cedisquen 678.000 metros quadrats (…) que seran declarats Parc Públic Natural”. L’esmentada superfície, que afecta al PAI del Replà, ja estava declarada com zona no urbanitzable, agrícola i de protecció forestal, és a dir, ja era “zona verda”, pose-se-li el nom que es vulga. A més, per a poder executar aquesta acció, el PAI ha requalificat com urbanitzable tot aquest terreny, que en les Normes Subsidiàries apareixia com no urbanitzable. Quin tipus de cessió és aquesta? No està ocultant un augment de la volumetria i dels m2 edificables? I fins i tot, en l’esmentada zona, l’empresa, misteriosament, s’ha “autoadjudicat” terreny que pertany al consistori (400.000 m2) i a veïns del poble i l’intenta cedir a l’ajuntament. És a dir, intenten “regalar” allò que no és seu.

Per altra banda convé fer una reflexió respecte a la propietat d’aquestos terrenys i altres situats en la serra del Carrascal: Antigament, els terrenys del Carrascal (la serra en la que s’ubica el PAI) eren considerat els menys valuosos per a l’agricultura. Pertanyien al comte de Parcent, el qual els va cedir a aquells veïns del poble que els cultivaven per tal de no haver de pagar els impostos d’uns terrenys tan mal considerats. En arribar a les acaballes de la dictadura, hereus del comte, convidats a visitar la població, es van assabentar que les escriptures no estaven actualitzades i van intentar quedar-se amb les terres. No ho van aconseguir tot, però si es van apropiar d’enormes extensions amb les parcel·les que ningú reclamava (herències d’avantpassats perdudes en la muntanya i encara mal valorades econòmicament). A partir d’ací ocorre que les terres es venen a una empresa i després, aquesta ven la propietat a l’actual (Coll de Rates S.L.) vinculada a la constructora. Es denuncia per tant que, a més de les irregularitats anteriorment descrites, la promotora intenta cedir al poble allò que abans se li ha llevat. Potser es tinga una base legal però, evidentment, és una immoralitat.

·         “Hem reduït la densitat de construcció que plantejaven les promotores de 20 a 15 vivendes per hectàrea (…) y a més subjectes a un pacte de creixement sostenible“. Com es pot qualificar de creixement sostenible passar d’uns 1.050 a més de 10.200 habitants, tal i com s’assegura en el concert previ? A més, les 15 vivendes referides ocuparan la mateixa superfície que els anteriors 20 doncs no s’ha reduït la superfície per a “construir sostre” (el càlcul de la superfície construïble s’ha basat en tot el sector, és a dir, incloent-hi la “zona verda” que cedeixen). A més, fins i tot les obsoletes Normes Subsidiàries en que es basen (les quals no estan ni tan sols homologades) eren més restrictives doncs deixaven les vivendes aïllades en 13 per 1.000 m2 , els adossats tenien parcel·les de 400 m2 (i ara fins i tot sols arriben a 250  m2) i no existia la possibilitat dels actuals blocs de 3 altures amb àtic que hui en dia estan projectats en el PAI del “Replà”, el major d’ells.

·         “Els urbanitzadors s’han compromés a construir les infraestructures necessàries per a la depuració d’aigües residuals i l’abastiment d’aigua potable” Açò no es pot admetre com un “oferiment” o una “compensació”: l’article 30 de la LRAU estableix com objectiu imprescindible, l’obligació que siga l’urbanitzador qui realitze aquest tipus d’infraestructures.

·         “Les empreses realitzaran amb caràcter previ l’estudi hidrològic de la conca i els llits que travessen el terme municipal”. L’esmentat estudi no hauria de correspondre a empreses urbanitzadores amb afany de lucre, si no a entitats imparcials, amb la finalitat d’evitar la sobreexplotació dels recursos hídrics. En aquest sentit, l’estudi inicial realitzat per una de les empreses promotores preveia l’abastiment d’aigua des d’un pou clausurat en la dècada dels 70, el que pot donar una idea de la “fiabilitat” de les previsions efectuades.

·         “Hem aconseguit uns ingressos directes per a les arques municipals de 1.445.000 euros”. Açò és molt il·lustratiu de com de “rentable” li resulta a la constructora aquesta operació, que pot “permitir-se aquest luxe”. Però, aquest luxe no ho és tant: fent comptes, si repartim aquest diners entre 10.000 habitants, a cadascun li correspondrien tan sols 25 euros per any durant 6 anys. Si, per exemple, pensarem en repartir-lo entre 6.000 persones, eixiria a 30 euros per habitant durant 8 anys.

S’ha de pensar, per altra banda, en el greu endeutament que podria acarrejar la probabilitat que l’equip de govern començara a gastar, abans de l’aprovació definitiva dels PAI, aquest diners, en tot o en part.

·         “Cessió al Consistori del 10% del sol una vegada urbanitzat, el que ens garanteix disposar d’espais públics per a dotacions d’interés com col·legis, o instal·lacions sanitàries”. Premisa recollida en l’article 30 de la LRAU que, a més, obliga a la cessió de més espai per a sols dotacionals. És mentida, a més, que existisca, en algun PAI dels aprovats, sol per a instal·lacions sanitàries.

·        

·         “Frenar o dificultar aquestos projectes carrejaria serioses responsabilitats a l’Ajuntament de Parcent, doncs les Normes Urbanístiques Subsidiàries que van declarar part del territori com Sol Urbanitzable impliquen una adquisició de drets als legítims propietaris d’eixe sol, als que hauríem de compensar amb sumes inabastables”. “No permetre, que els nostre poble s’hipoteque de per vida per a pagar indemnitzacions milionàries a propietaris amb drets legítims”. Segons la LRAU i la LLEI 6/98, DE Règim del Sol i Valoracions, un sol urbanitzable que no estiga programat no té ningun dret d’aprofitament. Per tant, mentre no s’aproven els PAI no existeix cap compromís vàlid ni quantitat a indemnitzar. S’ha de tindre clar que la decisió ha estat pura i simplement política o, pitjor encara, interessada. No s’ha preparat la proposta de concert previ per a desenvolupar possibles PAI, si no que s’han desenvolupat PAI i després s’han inclòs en la proposta.

·         “S’obri un període d’exposició pública dels avantprojectes per poder rebre al·legacions, suggeriments i opinions de tots vosaltres”. És fals. El període d’al·legacions ja ha passat i, fins i tot, durant el mateix alguns projectes no foren exposats al públic de la manera deguda. Com ja s’ha comentat, ni tan sols les al·legacions que es van presentar han estat suficientment contestades.

·         “S’obrirà una oficina especial per informar a propietaris, afectats o veïns en general dels detalls d’aquestos avantprojectes, i posar a disposició de tots la documentació tècnica i jurídica”. “No ha hagut ni hi haurà obscurantisme en la nostra gestió”. És obligatori que aquestos projectes estiguen actualment a disposició del públic en qualsevol moment. Però, quan aquestos van aconsultar-se sols es posen entrebancs, arribant fins i tot, en més d’una ocasió, a no permetre la seua revisió.

·         Finalment, com s’ha anat veient al llarg d’aquest escrit, els PAI en qüestió, es basen en unes obsoletes Normes Subsidiàries que mai han aconseguit ser homologades (anys 98 i 2000), i aquestos suposen a més una homologació parcial de quasi un 90% del sol urbanitzable previst en les esmentades Normes, el que els converteix en una homologació total encoberta. Però a més, tenint en compte que tots ells són “modificatius2, és a dir, alteren el contingut de les esmentades Normes per tal de ser més rentable s per a les empreses constructores i en detriment dels interessos generals.

Por las raons anteriorment exposades, SOL·LICITA:

·         La pèrdua d’efecte del Plenari en el qual es van aprovar els PAI.

·         L’anul·lació dels PAI.

·         Que s’estudien (i, en el seu cas, apliquen les conclusions) les propostes existents de creixement sostenible. O, al menys, una consulta popular vinculant al respecte.

·         La creació d’un PGOU, no orientat per interessos privats com el que es pretén tramitar, que permeta canalitzar de manera lògica i sostenible totes les actuacions urbanístiques i sense el qual no es puga dur a terme cap PAI.

·         La immobilització de les quantitats que les empreses promotores cedisquen a l’ajuntament, amb la finalitat de tornar-li-les en el moment en que els PAI resten sense efecte.

·         L’estudi de la legalitat de la pertinença dels terrenys del Carrascal a l’empresa Coll de Rates S.L. i en el seu cas la devolució als hereus dels antics propietaris veïns de Parcent.

·         Si s’estima adequat, s’inicien els tràmits per acusar de prevaricació a l’equip de govern de l’ajuntament o algun dels seus membres.

Parcent, ___ de ________________ de 2006

Signatura

A L’ATENCIÓ DEL SENYOR SÍNDICS DE GREUGES

DE LA COMUNITAT VALENCIANA

C/ Pasqual Blasco, núm. 1

03001 – Alacant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.