Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

MUNICH fa unes sabatilles esportives SUPERIORS.

Havia de comprar unes sabatilles esportives per als nanos i per a mi.

He entrat al website de l’empresa i he trobat que tenen una gamma molt ben dissenyada per a la temporada 2007. M’han encisat les que veieu. A més el web té l’opció d’idioma valencià. Brutal. 

Aquesta setmana anirem a buscar-ne. S’acosten les falles i Pasqua. I hem d’estar preparats.

Encantat d’haver-los trobats, senyors de MUNICH.

Espere d’esdevenir-ne client fidel.

Cordialment.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

BARÇA ENVERS VALÈNCIA C.F. ?

M’ha sorprés la reacció tèbia de la directiva del Barça envers de l’afer del problemàtic PP valencià- fidel fel·lador de llurs amos madrilenys.

La deriva que ha pres la directiva blaugrana, tan allunyada d’aquella època gloriosa d’en Montal. Altrament coneguí internament els afers que dugueren a desnaturalitzar el valencianisme futbolístic. Per això m’astore amb el que s’està esdevenint a can Barça i com a mesura d’alerta i paradigmàtica dese aquest apunt. Aquesta discussió que ja he mantingut amb importants barcelonistes (J.M. Puyal, Núria Feliu, etc.) i que, sempre, la resposta ha estat la mateixa:

La massa social blaugrana no té res a veure amb la del València c.f.

També l’altre dia s’estranyava n’Amadeu Casucreu sobre el text que vam emplenar i la resposta de:

L’equip de la teua ànima: València C.F. Sempre. Malgrat el que vos contaré. La història del València de mitjans dels vuitanta ençà és la reconversió metòdica i premeditada d’una afecció molt valenta i capaç. També, cal dir, que dins de la nau espacial, els únics xotos que hi haguem som: el "capità" Partal i un servidor (el grum).

El mal nom de "xotos" ve de la indumentària tradicional albinegra. Definició que van fer els "granotes" del Llevant UE. Mentre que aquests, també per la indumentària, eren blaugrana; a més de jugar al llit del riu Túria també el soroll de les granotes que hi havia aleshores. Tot i que el seu nucli social fóra el Cabanyal i zona del port.

———————————————————————————————–

L’escut-insígnia que veieu dalt té més de 36 anys. Com podeu comprovar la franja sobre el que s’inscriu el nom és blanca, no pas blava, com s’esdevé a hores d’ara. Eixe és l’escut real i històric fins que un meu oncle el canvià.

Si punxeu, a sota, sobre la gorreta de SARRIÀ, us diré que jo era a Sarrià l’any 1971 on es va proclamar campió de lliga (70-71) i la portava encasquetada. És la gorreta que jo duia aleshores. Com veieu l’escut d’ella ni la gorreta no duen gens de blau per enlloc. Llavors, jo era más español que un guardia civil. No hi havia possibilitat de tria en el meu entorn social i familiar. Tampoc no era ni catalanista (valencianista) ni res de semblant.

———————————————————————————————

Però les declinacions dels clubs i associacions no es fan de manera natural, sinó que són "conduïdes", mai millor dit…..per galifardeus(.llegiu més avall i se n’adonareu) 

He pertangut a tota mena d?associacions, entitats, etc. Religioses, esportives, d?esplai, etc. L’esport ha estat el complement educacional ideal durant tota la meua infantesa i pubertat. He jugat a futbol fins els 22 anys. Federat, amb equip com la Fonteta de Sant Lluís, Benicalap, Patronat de la Joventut Obrera, etc. També al Benimar entrenat per Oscar-Rubén Valdez, jugador argentí nacionalitzat. La màxima obssessió d’un nano és jugar en el seu equip de l’ànima. També vaig ser en dues temporades jugador de Basquet, al Patronat de la Joventut Obrera. Al camps que avui són el solar que ocupa Nuevo Centro. Tennis, frontenis -amb notables guardons-, natació, ciclisme, etc. M?agrada molt l?esport i la seua gent.

Explicaré els entrevitricolls de l?entitat -el València CF-en aquest període que vaig viure en directe.

Vaig a Mestalla des de l?any 1963. Sóc un dels dos nanos que boten al camp de Sarrià, quan guanyarem la Lliga 70-71, que apareixen en el vídeo del 75 aniversari del València CF, que passa Canal 9 (o 8 / Buit, com li dic jo). No és d’estranyar doncs vaig seguir l’equip, amb la família, per la majoria de camps de la lliga española. Per tant poc em poden ensenyar els actuals ultres de l’equip.

————————————————————————————————–

EL DESCRÈDIT DE L’ENTITAT 

Corria l’any 1976-77 i Julio de Miguel Ainat havia deixat la presidència. Deixant pas a una nova directiva. Llavors no hi havia eleccions.  Una nova directiva presidida per José Ros Casares, industrial del ferro. S’hi havien presentat dues alternatives i una discordant -diríem "esquerrana"- encapçalada i gestionada entre d’altres per un meu oncle Octavio Morante Piqueras. La pròpia directiva d’en Ros Casares creà un colp d’estat intern per tal d’enderrocar-lo. Ramos Costa era el futur president i element traïdor dins de la mateixa. Acoblaren amb l’alternativa "esquerrana" i mitjancera, entre ambdues, el colp directiu intern.

Amb els estira-i-arronses mon tio quedà en constituir el que seria l’ESCOLA D’ESPORTS, que així féu. Tot l’entrellat d’equips inferiors. 

Mon tio ens "contractà" per boicotejar tots els partits que poguérem amb l’exhibició de pancartes com ara: " ¿Ros, cuando te vas?", "Deja de robar el hierro de las agujas del reloj " i d’altres delikatessen per l’estil. Discurs goebbelsià on n’hi haja.

Tot al modèlic preu de 35.000 pessetes/ partit. Cal dir, que llavors el sou base voltava a unes 12.000 pts. No cal dir que hi havia també "connexions" periodístiques. Durant tres o quatre partits vam aparèixer en portada les nostres pancartes i l’escamot que el meu cosí i jo havíem creat. La HOJA DEL LUNES, i connexions amb el "butanito", com no?.

Mon tio, Octavio era ideològicament un home del PSOE, més español que la guardia civil. Extrems que "casen" perfectament. Quan apareix tot el moviment democràtic i autonomista; des del València  és ell qui organitzà tot el moviment anticatalanista dins de l’entitat. Arran la manifestació del milió de valencians reclamant Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Creà, també, la  revista VALENCIA CF, dirigida pels novells periodistes Mª Lluïsa del Romero (filla de l’escriptora, en català, Carmelina Sanchez-Cutillas) i Rafel Prats Rivelles.  Allà s’abocà tota la bilis i mala fel que pogueren. Es repartia gratuïtament a tots els socis. A casa hi arribava puntualment. Les connexions de mon oncle amb Mª Consuelo Reyna (Las Provincias) eren la mar de fluïdes. Hi escrivia sovint. Organitzà llavors alguns afers d’enfrontament amb la directiva de Nuñez, com aquella del campionat mundial d’infantils a Canet de Mar o St Cugat (potser?) o aquell altre a Suïssa, no recorde la ciutat. Ramos Costa li donà plena potestat i compartida per a portar endavant aquells afers. Introduí la senyera com a segon equipatge. Amb muscleres i mitges blaves. Eliminà la franja  blanca de l’escut i fou substituïda per una blava. El senmtiment antimadridista – que no antiespañol- és molt més pregon que l’existent a l’afecció blaugrana. I això era un perill latent. Ja el serveis d’intel·ligència d’Abril Martorell s’encarregarien de crear l’antídot, ajudat per la fal·lera de Mª Consuelo (que havia estat nòvia de Vicent Soler-PSAN). Les dèries coll amunt s’expliquen per desenganys melic avall; en casar-se tot després de deixar-la- amb una banyolenina.

Vaig presenciar enfrontament del c/ Arts GRÀFIQUES entre Ramos Costa i Pep Balaguer, Pep Claramunt, Vidagany, etc. Sempre per motius de diners, que putejava als de casa.

Mereix especial esment l’afer: DANIEL CORDERO I QUINTANA. 

Daniel és fill de Godella (Horta nord) valencianoparlant i demòcrata. Valencianista, com es podia ser llavors. El cas és que sempre parlava valencià, fins i tot als partits, recorde les cessions a MANZANERO, el porter càntabre d’aleshores. A més de ser lector fidel de Josep Piera, Espriu, Fuster, Cremades i Arlandis, etc. 

Quan mon tio i la resta de la directiva s’enterà em va dir: "a este filldeputa le vamos a clavar un paquete i ponerlo en la lista (NEGRA). Aquesta llista era una relació de futbolistes que els clubs es passaven entre els directius per a depurar elements democràtics.

El varen deixar sense poder jugar fins que finalment tingué una lesió greu de menisc i fou cedit o venut al Burgos.

L’any 1982 vaig esgarrar els passes que tenia heretats dels meus avis amb els nombres de soci 123 i 124, ni més ni menys. Un any o dos després baixava a segona el meu equip i Mestalla ja era anticatalà, o millor dit antivalencià. Però era mig buit. Fins a Paco Roig que engega una nova època, una dècada després.

Quan alguns diuen sobre la fragmentarietat discursiva de l’esport i la política me’ls mire de reüll i dic: IMBÈCILS

PS: he estat vint anys retraient-li a mon tio tot això. De fet no s’hem parlat -sinó per a refregar-li el seu passat messell- en estos trenta anys. Fa dos que va morir i, el València CF, al diumenge següent li va retre un minut de silenci. Pels "serveis" prestats.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

TRACTAMENT DE LA PORTA FERRADA

La porta ferrada de l’església d’Emperador es troba en mal estat. L’estructura està conformada per fulles de fusta de mobila vella(pi roig americà) d’uns 120 mm d’esquadria. La planxa exterior d’acer galvanitzat.

La intervenció consistirà en: 

– NETEJA: de pintures superficials amb decapant realitzat a base de barreja de dissolvents. Aquesta fase es realitzarà en dues passades o mans, degut a l’incrustació de pintures i brutícia en els seus porus.

– ELIMINACIÓ I NEUTRALITZACIÓ DEL DECAPANT:  amb aplicació d’acetona. També cal realitzar-ho en dues passades. Una que remoga i la segona que elimine.

-ELIMINACIÓ DE ROVELLS I OXIDACIONS:  amb un fregall metàl·lic suau (tipus "nanas" o similar) llur eliminació mecànica.

-REPOSICIÓ:  de claus deteriorats, prèvia eliminació amb recuperació o substitució, col·locats amb cola i amb una longitud de tija major. Tot cercant major profunditat.

-REPARACIÓ DE LA PLANXA: principalment a la part inferior més atacada per la inclemència del temps i el mal oratge, amb pèrdues per accés de l’aigua. A les zones on la fusta ha estat atacada reposició amb tascons, trossos acoblats, etc. i si no és possible reconstruir el volum original, fer-ho amb injecció de bromera de  poliuretà.

– TAPAT DE PORUS:  amb tapaporus de pasta daurada. Alerta, doncs, no es pot brunyir.

-NETEJA de superfícies amb draps nets i eixuts.

– ENVERNISSAT: aplicació de dues mans, la primera amb paletina polonesa ( de pèl de camell), tot ben recobert. La segona mà amb pistola de compressió. El tipus de vernís potector transparent a base de resines acríliques amb aditius antioxidants, en solució amb dissolvents orgànics. 

PS: el tractament dels tiradors de bronze i el pany de les portes mereix un tractament diferencial. Així con afegir-ne uns escuts escaients.

Aclariment: La terminologia de la fusta de "MOBILA" és típicament de València, a Mallorca rep el nom de "NORD"

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Y EN SU PUEBLO QUÉ LENGUA HABLAN LOS LABRIEGOS?

Quan per la dècada dels seixantes del segle passat, ací ens CAUSÀVEM D’ESPERAR.

El patrici valencià en Josep Bausset fou interpel·lat pel caporal de la caserna “destacada” a l’Alcúdia (Ribera Alta), amb l’elegància que els caracteritza, així:

-Sr. Bausset, me podría explicar ¿porqué un hombre de su nivel y cultura habla siempre la lengua de los labriegos?.

Bausset, apotecari del poble, professor a València, llicenciat en farmàcia, a més, de llicenciat en Física i Química-, amb un passar econòmic més que folgat, impàvid, li va espetar:

-Per la mateixa raó, que al seu poble, els labriegos parlen la de vosté. 

Explicació més universal impossible.

—————————————————————————–

M’he quedat sorprés amb les explicacions que ha bossat l’exfiscal del TSJC. el sr. Mena. Un personatge, que comparant-lo amb tot allò que ELLOS ens “destaquen” – cap ací- semblava comprendre alguna cosa. Ja ens ha decebut. 

Ja Carme-Laura ens va oferir un tast. I podem concloure que, malgrat els anys que porta entre nosaltres, no ha entès gairebé res. Llàstima. Especialment cal llegir el comentari que dóna Emigdi, al mateix apunt de l’exConsellera, on l’encerta de ple, tirant mà del passat, com jo mateix…

La solució la trobareu si cliqueu, per als que, com jo mateix: ESTEM CANSATS D’ESPERAR…..(…) 

Si Pujols escrigué EL CONCEPTE GENERAL DE LA CIÈNCIA CATALANA.

Podem, sorneguerament, entrellucar alguna cosa del que nosaltres som.

Ara bé, allò dels españols, l’única explicació racional que trobe a la CIENCIA GENERAL ESPAÑOLA  és la TIRA DE MOËBIUS.

TIRA o BANDA DE MOËBIUS:

Una forma de representar la banda de Möebius (cerrada y con frontera) com a  subconjunt de mathbb{R}^3 és mitjançant la parametrització:

x(u,v)=left(1+frac{v}{2}cosfrac{u}{2}right)cos(u)
y(u,v)=left(1+frac{v}{2}cosfrac{u}{2}right)sin(u)
z(u,v)=frac{v}{2}sinfrac{u}{2}

on 0leq u < 2pi y -1leq vleq 1.

Això es produeix en una banda de Möebius d’ample unitario,…………………………………………………………………..

En definitiva que aquesta societat societat circulem per la dita banda “sols” ens deixa moure’ns en una banda amb contorns ben definitius i AMB FRONTERA. En la què cada volta que peguem ens retorna al mateix punt d’eixida. Això sí amb un gran capgirament que sembla diferent, sense ser-ho veritablement.

El senyor MENA és de la mateixa MENA que aquell caporal.

And We are…. The News Bausset’s Boys

Cal eixir-se’n d’aquesta banda o cinta que sols ens porta als llocs comuns ja viscuts, per a situar-nos escaientment com a societat avançada del segle XXI. 

Au, si voleu deseu-hi comentaris.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La vida a l’abisme.

Anit vam anar a veure "La vida a l’abisme". Estic decebut. No anem bé. Llàstima. Falla el "tempo", sobra pel·lícula. El nas d’un barceloní que no hi arriba a copsar. (¿Com deixar el tema de les apostes ..en el joc de pilota valenciana on moltíssima gent s’ha arruïnat… i la seua plasticitat?) I diu (en off), en la pel.li…s’ho juga tot…. i no traure ni un flash-back d’una partida.. NO parle de fer antropologia. El Chino està mi(s)tificat però tampoc no podria fer tals versos a la prostituta. Entremig d’una partida fitant càmera.

El monòleg final falla intenta relligar-ho tot. Li manca estructura narrativa. S’entén, pel toll, de flash backs que hi introdueix. Això, a bacs, anem. 

Janeada és un error. No és creïble. Li hem ensenyat la fonètica valenciana diu Ventura. Collons: Pep Sellés. A la foto que he penjat dalt. 

El dolent de "Negocis de família" eixe era el Chino, carai!

El pitjor d’una pel·lícula és que isques igual que has entrat.

Unes addendes més….(..)

Els grans Pepa Lòpez, Pep Cortés, Juli Mira i ….les puntuals d’en Forner i en Picó (ambdós també de Negocis de família. d’Albena Teatre) no poden fer res més que minoritzar la "destrossa" amb el seu bon fer.

La seua presència dissimula una mica la fluixera de l’estructura. Sospedra està, però, no està.

¿Cap combat de boxa, katch, etc. tan popular en aquells anys a València? Els divendres per la nit era típic d’anar a la plaça de bous de València a veure’ls.

Jo mateix em vaig fer un fart de veure’n. I tenia 14 anys i entràvem de "calbot". És a dir sense pagar, colant-nos pels vestuaris del darrere.

Ah, l’excrement de gallina es diu GALLINASSA.  Si és humida i en reparteixes et pot durar una setmana la pudor, doncs s’infiltra a la pell. ¿I el Chino, dels voltants de Sedaví, no en sabia res d’això?. Jo que sóc de ciutat i ho sé….per favor….  

UNA POSITIVA: la directora/director d’ART la clava: els escenaris, vestuari, diners, quadres i objectes són ben reals i trobats. La descripció visual final dels objectes col.locats a l’aparador, al final, és una troballa recuperada de la Nouvelle Vague..

——————————————————————————–

Tot esperant la crítica, més acurada i amb coneixement, d’en Salvador Montalt, restem a l’aguait.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

TEST A LA XARXA

Recull el guant sobre el TEST que m’ha llançat Àngel Canet.

Al (Vull llegir la resta…teniu la solució)

Ah, i passe el repte als següents amics coblocaires:

1. Borinotus.Temps d’incertesa (com tots)

2. Josep Selva. L’Osservatore Catalano (si vols me’l deses ací mateix…..m’encanta tindre’t d’okupa com ben bé pots suposar).

3. Victòria: El pèndol de petites oscil·lacions

4. El foner:Pere Meroño

5. Desficiosa: Apòstata desficiosa

6. Vicent Boscà:Testenguaret

 

     

 

1. Una ciutat: NOVA YORK.I qualssevulla altra.

2. Una paraula:  Llibertat.

3. Un menjar: Paella de l’horta / Arròs al forn.

4. Una beguda: Suc de fruita natural. Orxata.

5. Una colònia: Essence de Loewe.

6. Una marca de ropa: Antonio Miró / G. Armani.

7. Un coche: Mercedes 320.

8. Un monument: Ausiàs March. Andreu Alfaro. Vivers-Vlc.

9. Un programa de TV: Afers Exteriors (Miquel Calçada)

10. Un grup de música: Supertramp /Alan Parson’s Project (també més qu’n grup)

11. Una pe.l.lícula: Els tres dies del Còndor. Redford/ Dunaway.

12. Un actor:  Robert Redford / Robert De Niro.

13. Una actriu: Catherine Deneuve.

14. Un futbolista: Johnny Rep / Pep Claramunt.

15. Un entrenador: Benítez

16.Un partit: Final del Mundial 2020 (Catalònia-Corea)

17.Un estadi: Arena de Munic.

18.Un color: Neutres+L’arc de sant Martí.

19.Una virtut: Bondat amarada de perseverança.

20.Un defecte: En tinc per a omplir un cafís. 

21.El teu equip de l?ànima: València CF. 

22. Lloc de vacances: Qualsevol que et done pau i tranquil·litat. M’hi trobe bé arreu.

23. Un personatge: Thomas Jefferson.

24. Un nom: Meritxell, Arnau i Lola (qui ho anava a dir)

25. Un desig íntim: ser més humà. Que el benestar material arribe arreu de l’hemisferi sud.

I de moment, res més.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ÒSCAR BRIZ: “Quart Creixent”

Millor que jo mateix, l’article de n’Albert Puig- ICAT FM

Ja no teniu excuses!, ja no val dir allò que no el coneixeu, que no l?heu escoltat mai o que no n?heu sentit a parlar. A partir d?avui tots aquells que no en sabíeu res teniu la sana obligació de conèixer l?Òscar Briz, als qui us sonava heu d?aprofundir-hi i els qui ja havíeu assaborit els seus encants, doncs a difondre?ls!. No penseu que se m?ha pujat al cap el virus de l?empresari esclavista amb ganes de repartir feina, senzillament és que el nou disc de l?Òscar és tant bo que com passi desapercebut m?emprenyaré!.  ?Quart creixent? dues paraules que poden resultar poètiques o pràctiques. Podeu mirar la lluna o sentir la quarta obra en solitari d?un músic que creix cada dia que passa. Òscar Briz continua amb la seva particular i minuciosa observació d?allò que l?envolta i fa inventari dels personatges ?no em canse mai de mirar el personal, és un tret que em ve de natural?, dels llocs ?des del gel de l?Àrtic fins els plans de la Pampa?, dels amics ?la gent que jo busque fuma i aguanta, resisteix fins i tot si el dubte els espanta? i els enemics ?la policia no pot tolerar això i fa servir les porres per obrir pas al patró i les llàgrimes corren perquè no hi ha justícia per al poble?.

L?Òscar Briz ha crescut com un gegant i dubto que el seu caminar no deixi grans petjades. La varietat rítmica i estilística de les cançons foragita totes les pors de topar-se amb un cantautor tallat pels patrons de la cançó protesta. Es pot protestar, és clar que es pot protestar!, s?ha de protestar de tot allò que ens fa la nafra cada dia una mica més gran, però és pot fer com ho fa l?Òscar, sabent que en aquest món es corre més que no pas es camina, que els problemes d?ara ja no són els d?abans per molt que les semblances sembrin el dubte. La música d?avui fa temps que va guardar les faixes i els cinturons de castedat en el calaix més fosc de les golfes i si no ho creieu o sou dels que penseu dels nostres cantants que encara n?han d?aprendre, feu-me el favor de dedicar una hora del vostre temps a sentir el ?Quart creixent? de l?Òscar Briz, la resta ja vindrà sol.

 

Segueix amb un retall de la seua música d’un documental força reconegut internacionalment (..)

I afegisc, també, l’ampliació d’un "tema" de You Tube.

També és el creador de la música del documental corprenedor,  TORNALLOM, en defensa de la Punta (L’horta sudest de la ciutat de València). 

———————————————————————- 

Nascut a l’Alcúdia en 1965. Va pertànyer al grup de Banderas de Mayo fins a 1997. Després marxà a Australia on formà el grup The Whitlams, amb molt d’èxit allà. Tornà a casa, des d’on s’ha incorporat a fer-nos sentir la meravella de la seua música i cançons, que són pura veritable poiemusica.

Compreu-lo. No se’n penedireu pas.

I un altre vídeo: amefrica

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CONSTRUIR SOBRE EL CONSTRUÏT

Si voleu, podeu. Cal, però, tindre iniciativa empresarial. Una possibilitat factible per a la ciutat i per a l’allotjament del jovent. Una experiència real.

Vam salvar l’edifici que estava a punt d’ésser enderrocat. Fou venut cada apartament a una mitjana de 18 milions de pessetes. Dedicats a gent jove i alguna persona de mitjana-alta edat. L’enclau al Barri del mercat conforma una de les places més acollidores i agradables de tot Ciutat Vella.

DEFINICIÓ DEL TREBALL.

El present projecte BÀSIC i D’EXECUCIÓ, té per objecte definir la intervenció de rehabilitació integral I AMB CARÀCTER D’URGÈNCIA de l’edifici de d’habitatges situat al carrer de l’Estamenyeria Vella nº 9, cantó amb carrer de l’om i  Generós Hernàndez, de la Ciutat de València.

Hom percep la conformació de l’edifici per l’agregació de tres cossos d’antics edificis, (segurament cases-obrador) un d’ells, el més antic de composició estètica, clarament llegible des de l’exterior, estant els altres dos emmascarats per una intervenció epidèrmica de façana, del segle XIX, però que es deixa veure i interpretar l’esquema de murs de càrrega diferenciats, una profunda intervenció de reorganització interior.

L’edifici en l’actualitat és una construcció castigada per la seua antiguitat. Està desnonada actualment. L’ús últim és d’habitatges (4) amb planta baixa comercial. Aquest edifici es troba situat a CIUTAT VELLA, en concret al BARRI DE MERCAT. Per tant es regeix pel PEPRI. vigent (aprovació definitiva 19-febrer-’93) .

El solar gaudeix d’una zonificació de Sòl Urbà d’Ús residencial, segons s’especifica en el PEPRI del Barri del Mercat, aquest no especifica cap nivell de protecció, tot i que, la Conselleria de cultura ha establert un Nivell de protecció Arquitectònica 3 consistent en la preservació de les façanes a carrers Estamenyeria Vella i de l’om, així com la coberta. Veure-hi, AMBIENTACIÓ  URBANÍSTICA.

AQUEST EDIFICI SUPOSA UN PUNT DE DISCREPÀNCIA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PEPRI, ENTRE AJUNTAMENT I CONSELLERIA. DONCS EL PEPRI ESTABLEIX  UN ENDERROC DE L’ EDIFICI DE CAPÇALERA PER A CONFORMAR LA PETITA PLAÇA  DAVANTERA, AMB LA CONSEGÜENT  MODIFICACIÓ DE LA TRAMA, PER L’ACORD DE 28-8-1997, EMÈS PEL TÈCNIC DE LA CONSELLERIA DE CULTURA, J. MANEL DESPIAU I ORRIACH,  I REFRENDAT DE LA DIRECTORA GENERAL DE PATRIMONI ARTÍSTIC, DIT EDIFICI ES MANTÉ EN SA CONFORMACIÓ GENERAL ACTUAL, SEMPRE I QUE EN LA TRAMITACIÓ MUNICIPAL DE L’EXPEDIENT DE REHABILITACIÓ S’ INCLOGA EL CITAT EDIFICI EN EL CATÀLEG  D’EDIFICACIÓ PROTEGIDA DEL PEPRI DEL MERCAT AMB NIVELL DE PROTECCIÓ 3.

En l’actualitat l’edifici es troba desallotjat i amb llur forjat totalment apuntalats i estintolats des de planta baixa fins la coberta, requerint-s’hi d’una ACTUACIÓ D’URGÈNCIA, per estar afectada greument la seua estabilitat, amb ruptures de biguetes, corc i amb els murs de façana i mitgera en moltes zones seriosament esquerdats i/o desplomats. Endemés l’edifici es troba deteriorat per un incendi que l’afectà parcialment al forjat de la planta 2ª de l’edifici en la zona caient a c./ Om.  Existeix també un estintolat exterior pel c./ Generós Hernàndez a nivell de planta baix que evita la caiguda d’un tancament desplomat a causa de l’empenta produïda per la ruptura parcial d’una de les escales de l’edifici. Tot i que és insuficient  haver-s’hi  d’apuntalar, també, el matxó de pedra de mitgera. (….)

L’organització de l’estat actual consisteix en P. Baixa dedicada a local SENSE D’ÚS (quan se li assigne un ús serà precís que tècnic qualificat realitze projecte d’activitat per a l’obertura)  i plantes 1ª a 4ª dedicades a apartament.

LA INTERVENCIÓ CONSISTEIX EN UNA REPARACIÓ ESTRUCTURAL DELS ELEMENTS PORTANTS DANYATS, ADECENTAMENT I DECÒRUM DE FAÇANES, SUBSTITUCIÓ DE COBERTA, I EN QUANT A HABITABILITAT I ELEMENTS COMUNS, UNA REORGANITZACIÓ FUNCIONAL. 

CARACTERÍSTIQUES DEL SOLAR. 

 SITUACIÓ:                                 c/ Estamenyeria Vella, nº 9.

        SUPERFICIE DEL SOLAR:    87,65 m2

        DIMENSIONS:                           Façana principal  c/ Estamenyeria Vella       13.22 m.

                                                             Façana esquerra c/ Om                                     7.27 m.

                                                             Façana fondo c/ Generós Hernàndez             4.12+8.91 .

                                                             Mitgera dreta                                                         6.29 m.      

OCUPACIÓ DEL SOLAR: L’ocupació és la total del solar, car és una intervenció de rehabilitació sobre un edifici existent. Per tant, no existeix variació en la superfície ocupada del solar.            

AMBIENTACIÓ URBANÍSTICA.

L’edifici que es rehabilita pertany al Barri del Mercat, el PEPRI  del qual  (data d’aprovació definitiva 19-II-1993) regeix urbanísticament. Dintre d’aquest, l’edifici objecte d’aquest projecte, pertany a l’àmbit de gestió de la UA.- 8 (que preveu la gestió per expropiació i promoció d’iniciativa pública) de l’àrea de qualificació urbanística CHP-151. Igualment, l’edifici, pertany al BIC. de l’entorn  monumental de la LLOTJA. Dit edifici no posseeix cap nivell de protecció. Sent l’altura de cornisa la referenciada 4z, sent 5 las altures del nostre edifici. L’estructura tipològica del dit edifici el resultat de l’agregació de tres (3) cases-obrador, passants entre c/ Estamenyeria i c/ Generós Hernàndez. Les dos entre mitgeres sofriren una intervenció, possiblement, en el segle passat que origina la façana pseudoacadèmica que las unifica morfològicament, mentre que la de la cantonada, als tres carrers, manté llurs trets preacadèmic. Aquesta darrera, segons el PEPRI (pla de RÈGIM URB.), preveu el seu ENDERROC, amb ruptura de la trama urbana originària i incorporació al espai públic EL-2, produint un esbudellament del dit espai. Sofrint i sotmetent-se a un FORA D’ORDENACIÓ SUBSTANTIU. Segons DT. 9ª de les NNUU del Pla General. CRONOLOGIA  PRÈVIA A LA INTERVENCIÓ:

1) Declaració de RUÏNA IMMINENT  per part de Ajt. de València.  21-junio-1991. Resolució Nº L-3296

 

2) Informe Tècnic de la  Unitat d’Inspecció del Patrimoni Històrico-Artístic dels S.T. de Cultura i Educació de la Conselleria.  2 de agost de 1991. NO AUTORITZANT LA DEMOLICIÓ DE L’EDIFICI, adherint-se al compromís de la propietat a rehabilitar-lo. Basant-se en llur pertanyença al BIC monumental de la Llotja i negativitzant l’esventrament de dit espai a costa de la pèrdua de l’escala ambiental i de la traça urbana històrica.

3) Informe de la OT. de Edificis Ruïnosos, Exp. 4806/78, de data d’ofici 6 de novembre de 1996, pel què s’hi determinen els treballs mínims d’apuntalament, sanejat, etc.

4) Nou informe de la O.T.R. de 26 de novembre de 1996, fent extensius els treballs d’apuntalament de forjats en tota sa superfície.

5) Consulta a la Comissió Municipal de Patrimoni.  Data de 31-1-1997 per la què s’analitzà una proposta que Estudi d’Arquitectura desconeixe, i que valorava positivament la rehabilitació i feia esment en els aspectes d’ incidència en l’entorn, manteniment de façanes, exigència de normativa, altura de forjats en l’element reconstruït (?) , creació de balconada en c/ de l’Om, acabats de façana i execució en terminis concrets. Fins i tot inclusió de l’edifici en el PEPRI del Mercat o mitjançant oportú instrument de planejament. I Com. 7-2-97

6)  Modificació Puntual del PEPRI  del Mercat. Expedient 239c.97 . Informe Tècnic  de 28-agost de 1997 pel que es dóna “ aprovació definitiva de la modificació  puntual de PEPRI del Mercat en l’àmbit de l’edifici Estamenyeria Vella 9, redactat per un arquitecte, sempre i quant en la tramitació municipal de l’expedient s’incloga el citat edifici en el Catàleg d’edificació protegida del PEPRI amb un nivell de protecció 3.

Amb aquesta proposta s’intenta de conjugar tres requeriments : el primer i més important des del punt de vista urbà és la protecció, MITJANÇANT LA INSERCIÓ D’ÚS, de l’edifici. Tot recolzant-nos en els criteris compositius de l’entorn i requeriments de la Conselleria. Així com “la curosa investigació interior per a determinar la possible existència de restes arquitectòniques d’interès.” El segon és el propi de la propietat ; que contempla el punt realista de les disponibilitats econòmiques d’una empresa petita en la intervenció i llur programa de necessitats; i el tercer de composició interna, que d’una manera contemporània, que reflectisca l’existència de funcionament intern complex, de dúplex i símplex, a base de vivendes-apartaments acoblat a un sistema de buits i massissos que solucione la contradicció d’encontrar-se amb dos edificis de diferent època, amb sistemes morfològics diferents, on precisa continuar donant la lectura (MORFOTIPOLÒGICA) urbana de dos edificis i, alhora, tractar-lo internament, com a un únic conjunt. Conferint-li una dignitat i perdurabilitat que havia perdut completament; i a les persones una seguretat i habitabilitat contemporànies. Creient que és, aquest, un dels eixos de recuperació per a Ciutat Vella.

APROXIMACIÓ HISTORIOGRÀFICA.

Detectem al plànol del Pare Tosca (1703), de tota l’illa de cases a la qual pertany  l’edifici  objecte d’aquest projecte és l’únic que apareix. Constituint  ambdós edificis una illa, que donava façana a l’actual plaça del Doctor Collado (antiga pl. de la Llotja de l’oli).

L’edifici era de planta baixa i  dues altures. Situat sobre el carrer de la Estamenyeria Vella, constituïa el carrer gremial on es feia l’estam (segons el Fabra , Estamenya: Teixit assarjat de llana o estam, generalment tot negre o de diversos colors, que serveix per a la confecció de faixes, gipons, faldes, cobrellits, mantells, etc. Precisament a un carrer de prop es troba el carrer de Tonedors ( on es tallava la llana de les ovelles).

Arran de l’apuntalament fet, s’observà que aquest estava fet en fals  i que dessota la planta hi havia un semisoterrani, amb dos finestrons que òbviament donarien al carrer. En el dit espai hi ha un pou fet de fàbrica de maons i una mena de peanya amb pica de pedra per a llavar la llana. Possiblement els edificis primigenis, de menor altura, de caràcter tipològic de casa-obrador fan conformació d’unitat constructiva interior  ja al segle XVIII i la perforació de parets mitgeres mestres igualant nivells de forjat en els dos edificis mitgers, no en el de cap de cantonada. Tal i com es detecta de restes de fàbrica tallada en façanes i els matxons. A més de que, base a aquesta hipòtesi n’observa-hi que les diverses façanes a c/ G. Hernàndez no estan alineades. La intervenció d’unificació epidèrmica de c/ Estamenyeria hom denota una arrel dinovesca  i acadèmica, així com una sobreelevació de cossos, carpanellant els arcs dels buits, introduint-hi el motluratge popular típic protoburgès. No obstant les baranes continuen sent de forja i  no de fosa com en el del cap de cantonada del segle XVIII o anteriors. L’edifici de cap manté la tipologia constructiva de buits rectangulars, amb falsejats en llindes amb primes conformant l’esplandit, esquadries típiques del XIX en finestres y balconeres, amb contraventalles i balcons de forja amb tornapuntes entre l’entramat de balcó i el parament de façana, que suporten l’enrajolat  tot de ferro forjat inclús les baranes.

De la mateixa arrel compositiva és l’encadenat de pedra buixardada que sosté les cantonades de l’edifici preacadèmic. En l’actualitat es detecta com dos cossos únicament, metamorfositjar-se els dos mitgers en un sol edifici. Tot donant una clara lectura i distinció entre buits d’alcova (finestrals) i finestres d’altres dependències i finestrons d’il·luminació d’escala -no existent ja. Tal com ens explica T. Simó en “La arquitectura de la Renovación Urbana en Valencia”: La exigencia de los solares anteriores puede hacer inimaginable la estrechez de lo edificable y como aun el patinillo es inexistente en toda la primera mitad del XIX, a esta angostez viene a sumarse la utilización, para dar luz a la escalera, un hueco en la fachada. 

Al llarg d’una intervenció en un edifici va donant-nos noves pistes per a determinar d’una manera més correcta i  fefaent la baula que conforma cada construcció dins del conjunt i  també dintre del teixit i devenir històric de la ciutat. Tanmateix pensem que cal avançar unes hipòtesis de partida aniran, o no,  confirmant-se en descostrar-hi murs, que ens hi amaguen la realitat de l’edifici. I que cal reflectir, si més no, al llibre d’òrdens o com  estudi -posem per cas en un annex- en finalitzar les obres. Bo i pensant-ne que aquesta intervenció n’és una més en el devenir de la vida de la construcció. No essent-hi aquesta la definitiva  i última. D’aquesta faisó podrem esbrinar, el perquè dels finestrons de semisoterrani, ¿ el nivell del terra del carrer era molt més major ?, ¿ El perquè de tots tres edificis mantenen sengles obertures a carrer de G. Hernàndez  i  estan sobre llindes de pedra treballada?, ¿Perquè els  baixants de façana no s’emboteixen dins del mur quan la reglamentació del XIX comença a considerar-ho preceptiu  o entubar en  tub de fosa ?, etc.  Tal  i  com  aporta el projecte de proposta  ¿el balcó entre carrer de l’om i Generós Hernàndez  girava realment ¿ com és general en l’entorn , fins i tot en edificis de menor  envergadura. 

La unificació d’ambdós edificis (en realitat del tres) comporta un “desdibuixat” de l’originari i  uniformització de buits (segurament la mitgera entre el primer  i  segon, no el de cap, anava a parar a una de les balconeres actuals, en concret la central), altures  i  de forjats.

Amb la proposta actual se recupera l’accés pel carrer de G. Hernàndez. Com es desprèn que els dits edificis conserven el finestró en façana que il·luminaria l’escala junt a la mitgera, avui pràcticament desapareguda. La façana del cos entre mitgeres, a Estamenyeria, té unes dèbils connotacions tardoneoclàssiques que recorden, de lluny, aquella arquitectura eclèctica de rel academicista pseudofrancesa amb un to vernacular, que s’expressa amb els cèrcols motlurats dels buits que apareixen en els pisos alts de les ordenances dibuixades. La matriu del motluratge és típica de la època, que podríem dir que estava feta industrialment a València, on podem trobar-la amb petites variants por tot Ciutat Vella.

Aquest edifici té unes façanes pesades, però, manté el concepte clar, contundent  i  omnipresent (a tot l’arc mediterrani) de plans nets i tallants que tanquen espais arquitectònics més complexos. Que la solució de proposta pretén mantenir i potenciar. Aquestes són construccions que s’ adapten molt bé al tipus de casa entre mitgeres i que permeten de mantenir una gran unitat de carrer corredor.

ESTUDI FUNCIONAL.

El programa de necessitats requerit per la promotora, es desenrotlla de la manera següent :

PLANTA SOTERRANI:  Espai existent abans de la intervenció, diàfan i sense ús específic assignat que per  llur  configuració i extrema petitesa  està vinculat sols amb el local de la P. Baixa.                            

PLANTA BAIXA:  S’estructura en dues zones 

 1) Planta diàfana sens ús assignat amb un lavabo.

 2) Pati d’entrada de vivendes amb accés des de c./ Generós Hernàndez.

PLANTA PRIMERA :  Són tipològicament iguals i s’estructuren en tres zones.

                1) Elements comunes (caixa d’escala i ascensor).

                2) APARTAMENT 1 (símplex) .

               3) Planta inferior (zona de dia) del dúplex 2.

PLANTA SEGUNDA :  S’estructuren en tres zones

                1) Elements comuns (caixa d’escala i ascensor).

                2) APARTAMENT 3 desenrotllat tot ell en aquesta planta.

                3) Zona de nit de la vivenda 2 (dúplex), amb accés des de la planta inferior.

PLANTA TERCERA :  Són tipològicament iguals i s’estructuren en tres zones.

                1) Elements comuns (caixa de escala i ascensor).

                2) Planta inferior (zona de dia) del dúplex  vivenda 4.

               3)  Planta inferior (zona de dia) del dúplex  vivenda 5.

PLANTA CUARTA :  S’estructuren en dues zones:

                1) Zona de nit de la vivenda 4 (dúplex), amb accés des de la planta inferior.

                2) Zona de nit de la vivenda 5 (dúplex), amb accés des de la planta inferior.

1.- SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES PER VIVENDES.                                                                                    

                               PLANTA SOTERRANI                        27.95 M2 

                               PLANTA BAIXA                                    87.65 M2

                               PLANTA PRIMERA                             87.65 M2

                               PLANTA SEGONA                              87.65 M2

                               PLANTA TERCERA                            87.65 M2

                               PLANTA QUARTA                               87.65 M2 

                               S. CONSTRUIDA TOTAL                 466.20 M2

2.- SUPERFICIES ÚTILS.

DISTRIBUCIÓ DE SUPERFÍCIES ÚTILS PER VIVIENDES O LOCALS:

                  Immoble registral                       Superfície Útil             Plantes

                APARTAMENT 1                                 51.81 M2                     1ª i 2ª

                APARTAMENT 2                                 33.71 M2                    

                APARTAMENT 3                                 33.71 M2                     

                APARTAMENT 4                                 61.30 M2                     3ª i 4ª

                APARTAMENT 5                                 65.90 M2                      3ª i 4ª

                Local sense ús                                  70.84 M2                      Soterrani i P. Baixa

                Elements Comuns                            45.65 M2                      P. Baixa, 1ª, 2ª i 3ª

                                 SUP. UTIL TOTAL              362.92 M2                     TOTES

Publicat dins de General | Deixa un comentari

HIGIENE, DECÒRUM I NETEJA D’AJUNTAMENT.

Deien antigament: les calces cal portar-les sempre netes per si tens un imprevist o un accident. 

A la Ciutat de València els projectes de restauració de façanes reben aquest nom: Projectes de Decòrum i Higiene de façana. A hores d’ara li ha tocat al propi ajuntament. Aquestes dues setmanes estan procedint-ne.

Tots els dies passe per davant o per darrere així com mitja dotzena de vegades. Per tant ningú no em pot negar el fet. Pels laterals també: Azzati i Sang.

Estic ben escandalitzat: estan netejant a correcuita les façanes de l’ajuntament de València. Feia segles, si més no, des de Pérez Casado que no se’n feia. I ara, a tota virolla, volen netejar-la, pintar-la etc.

Tanmateix, com correspon a gents coentes o kitsch, sols és una "llavada de cara". La façana de periodista Azzati estava plena d’esquerdes que baixaven des del segon pis, on s’ubica l’Arxiu municipal fins a la socolada de pedra calcària. En algun cas amb possible despreniment d’algun pedruscall de la cornisa. Les portalades d’arquebisbe Mayoral (d’infausta memòria) estaven plens de carbonatació, brutícia i accions humanes incíviques. Tant d’aliens, com d’actuacions pròpies de manobres de la "Casa", que és com anomenen els que hi treballen. Hi ha cada "adob" dels paletes inclassificable. El morter de ciment pòrtland sobre la pedra és la regla. A ser possible amb hidrofugant. L’edifici s’assenta sobre una readequació del l’Antic convent de la Sang que l’arquitecte Francesc Móra i Berenguer-deixeble de Gaudí- portà endavant.

Dubtes que em vénen al cap, deeseu els vostres comentaris igual estic errat:

Segueix una miqueta i

Ara va de bo, cavallers !

 

1. No s’ha sanejat, doncs hi havia prou d’esquerdes, clivells i fissures. No s’hi ha aplicat elements de sutura com ara grapes d’acer inoxidable amb resines epoxídiques. No s’ha netejats els llavis de les ruptures. No s’ha reorganitzat les traves de maons de les fàbriques, etc.

2. La pedra de les façanes s’està netejant amb radials i discos d’abrassió; amb la qual cosa s’estan menjant la pedra calcària, com a mínim uns mil·límetres. Amb això s’estan emportant les pàtines i d’altres signes. Estem eliminant, per sempre més, materialitat.

3. Encara no he oït cap crit ni udol dels professors politècnics a sou. Sempre tan amics del poder. Del que siga. Ara toca PP. ¿Són políticament correctes en aquest cas? . ¿Amb quina autoritat van a pujar a les trones i cadafals per a impartir doctrina ara?

4. Aquesta manera i metodologia d’intervenció les cartes del Restauro, de Venezia, i totes les que volgueu ho rebutgen taxativament .

5. La neteja controlada cal fer-la amb aigua per gravetat, o sense pressió o molt baixa pressió. També amb aigua annebolitzada, per a deixar que regalime la porqueria pel parament.

6. Un hom es demana per a què volem tindre centralitzat el Fòrum Unesco a la Universitat Politècnica de València si el que és més obvi s’ho passem per l’arc del triomf. Donem fum per comptes de llum.

7. Serà la pressa pels fasts de l’American’s Cup. D’acord. 

8. Si foren (bons) gestors, com cal, hi hauria hagut previsió i això estaria fet per nosaltres, no perquè vénen forasters. Per autoestima pròpia. El consistori actual en porta dotze anys apoltronats. Ara a correcuita?. Treballen pels que els voten o pels estrangers que no ho fan?. És l’estupidesa de no ser res. Sucursal de bordell.

9. Estem immersionats dintre del barroc efímer. La intrascendència. L’efectisme epitèlic. Déjà vu a aquesta Ciutat Reial a mitjans del XVII. Esdevinguda aquesta mateixa setmana ducal.

10. Aquesta actuació anecdòtica ens amostra, palesament, la manera de conduir els afers de la res publica. Molta façana, però, a dins el cavall de l’epítasi cavalca al galop. Ens calen polítics. Polítics de debò. No se’n salva tampoc l’oposició oficial, ni l’oficiosa extraconsistorial.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SANT VICENT DE LA ROQUETA, ANY 1238.

Si Pere el Catòlic, abans de la batalla de Montsegur, ratificà la donació de sant Vicent de la Roqueta (SVR) als monjos benedictins de sant Joan de la Penya (Alt Aragó). Jaume I el conqueridor, el seu fill, canvià la donació l’any 1232, a la comunitat benedictina de sant Victorià d’Assan, també del Pirineu aragonès. Car es veia pròxima la rendició del regne sarraí de València. (…)

Calgueren tan sols cinc anys per a que els dubtes de Jaume li feren canviar de parer, concedint per a després de la conquesta de la ciutat, el lloc de sant Vicent al monestir occità de Sta. Maria de la Grassa la custòdia de sant lloc. Sent el 22 d’abril de l’any 1238 quan Jaume I i les seues tropes estableixen setge formal a la ciutat de València, disposats a l’assalt de la ciutat sarraïna. Situant el cap de comandament a Russafa, després de tallar des del Grau la possible ajuda marítima als sarraïns. A l’igual que la franja marítima, el caseriu de Raiosa (on s’ubicava SVR), també extramurs, hi havia caigut en mans cristianes. St. Vicent de la Roqueta restava en la memòria dels croats com a lloc sagrat apressant-s’hi a celebrar el bisbe d’Albarrassí, Ximeno, una missa de campanya. Com que sembla que aquest no “purificà i consagrà” el recinte, Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona ho féu, celebrant missa posteriorment “en condicions cristianes”. Aquesta anècdota ens fa pensar una mica sobre el desenvolupament i l’estira-i-arronsa entre els nobles aragonesos, que consideraven les noves terres conquerides com pròpies i la voluntat procatalanesca de la monarquia. Igualment cal destacar que qualsevol conquesta de València s’ha fet des del sud de la ciutat, mai des del nord, malgrat totes les torres, llenços de muralla, doncs la defensa més forta la constituïda el caixer del riu. És el 28 de setembre de 1238 quan els moros hissen l’estendart de Jaume I, amb les quatre barres, des de la torre d’Alí Bufat, prop de la porta de l’actual Temple (enfront de Vivers). L’anomenat Penó de la conquesta, fou penjat i custodiat al temple de Sant Vicent de la Roqueta fins l’exclaustració (1.835), i que avui pot  contemplar-se a l’Arxiu Municipal de València.

Jaume I, en conquistar la Roqueta, ho considerà com un bon auguri per a la presa de la ciutat, anys a venir diria que s’havia pogut conquerir “mercés als precs de sant Vicent”.

Jaume pretengué transformar la Roqueta en un conjunt monacal i hospitalari, dotant-lo de donacions i privilegis. Oblidant-se dels monjos de la Grassa, els de st. Victorià ocuparen el lloc, no donant l’embrazida adequada; Jaume, els substituí pels mercedaris de sant Pere Nolasc, per tenir més control ell i introduir-hi el caire hospitalari. Les desavinènces entre el rei i els desheretats monjos d’Assan es perllonguen fins la mort del monarca. Quan mor Jaume I (1287), el testament fa donació de la vila i castell de Piera a l’abadia de Poblet. No ressignat-se Pere el Gran a perdre el control estratègic d’aquesta vila bescanvià amb l’abadia la vila i castell pel monestir de sant Vicent de la Roqueta. Essent des del 24 de maig de 1289 possessió de Poblet amb el rang de priorat cistercenc, fins a l’exclaustració del segle passat. El conjunt de la Roqueta (monestir, hospital i temple) és dotat, a més dels horts annexos, d’àmplies rendes procedents territoris que abarcaven diverses viles de l’Horta com ara, Quart de Poblet, Aldaia, Alaquàs, etc.

                                                           Josep Blesa i Morante, arquitecte.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA PORTADA DE L’ESGLÉSIA DEL CARME.

1.- DESCRIPCIÓ ESTILÍSTICA.

 

La portada de l’església del Carme (des del segle passat ençà amb canviada d’advocació: la Santa Creu) s’hi troba a la plaça del Carme, sent aquesta un eixamplament del c/ de roters que acull també el Palau de Pineda. En temps del rei Pere III el gran hom féu un privilegi de 17 de novembre de 1.281 al prior dels carmelitans descalços Fra Arnau de Bacris on donava opció a la construcció d’una església. Aquesta és d’una nau amb contraforts interns on s’ubiquen les capelles. Després s’hi anirien afegint nous elements fins a consolidar el convent, església, etc que conforma el gran conjunt. Amb la desamortització de 1.836 fou suprimit el convent. Enderrocada la propera església de la Santa Creu i traslladada a l’església del Carme.

 

 

La façana és un llenç-retaule amb tres (3) cossos superposats en forma decreixent en el desenvolupament vertical amb traça de fra Gaspar de Sent Martí amb lligams estilístics amb Sant Miquel dels Reis, parròquies de Xelva i la Sang de Llíria. Nogensmenys sí que podem percebre una certa relació amb els tractats- no escurialencs- sinó directes amb Vignola (1.562).Tanmateix no n’és tan unitària degut al període tan llarg de construcció en la que hom pot distingir dues (2) etapes:

 

Un 1r cos baix compost amb sis (6) columnes jòniques estriades   (algunes amb contra-pilastra) i edícules- amb fornicula que hi alberguen escultures de sant Elies i sant Joan de la Creu d’en J. Esteve Edo (1.960)- que integren mènsules amb angelets cariàtids de cànon allargat, frontons partits,llinda d’accés recta i rètol-motiu rectangular que hi manca a sobre de la llinda de la porta, que demostra un esperit tardo-manierista. Cal destacar-hi la violència de l’entaulament que avança i retrocedeix amb les dues (2) columnes centrals. Amb la mort de fra Sent Martí en 1.644 les obres resten interrompudes a poc d’arribar al 2n cos; tot demorant-se la repressa vàries dècades- cap a finals de segle i considerant que el disseny de Sent Martí hi havia restat antiquat s’encomana a Joan Baptista Vinyes una revisió de les traces. Aquest incorporaria uns tocs personals com són: les plaques embotides de pedres diferents del conjunt, marbres,etc, les columnes salomòniques, semi-creus dobles (florons) d’arrel neo-gòtica en les edícules del 2n cos, etc. L’execució corregué a càrrec del pedrapiquer Josep Bonet i l’escultor Lleonart-Juli Capús i Calvet  que hom pot detectar en ser les escultures d’aquest cos força més carnoses i mòbils.

 

Al cos segon apareixen quatre (4) columnes compostes acanalades, amb grotescos florals semblant a els de l’església de sant Martí, desapareixent les dues laterals del 1r cos que es converteixen en guarda-pols amb aplacats. Els tres carrers que conformen donen lloc a tres nínxols amb sengles escultures de   santa Magdalena de Pazzis, Mare de Déu del Carme (central)i sta. Teresa de Jesús. Tot i que manté la composició de sota la cornisa queda interropuda en mancar-hi les columnes laterals. El 3r cos completa el remat escutòric amb una edícula amb fornícula amb l’escultura de sant Josep, sota frontó partit emmarcat entre pilastres aplacades i dues columnes salomòniques. Amb volutes (pseudo-vignolianes ¿) laterals. Dalt posseeix una fornícula sense escultura. Açò i la manca d’un remat superior, així com l’inacabat intradós que sobrevola per dalt de la nau, la manca de remats en els ornaments de dalt del 2n cos; ens referma que aquesta portada restà inacabada, segurament, per causes bèl.liques : guerra de Successió-ocupació de les tropes franco-espanyoles de primeries del nou segle.

En l’anex de documentació gràfica s’avança un petit estudi de traçats reguladors de la composició, que possiblement es veié malmés en el modulatge fet a fortiori per Vinyes, on els jocs de perspectives i visió barroques minva les proporcions dels cossos superiors. 

 

 

(Segueix una miqueta…)

 

2.-  DESCRIPCIÓ CONSTRUCTIVA.

 

 

La portada és resolta mitjançant una fàbrica de carreus de pedra tosca i marès un aparell de filada horitzontal comú de junta fina de morter de calç de 2 a 4 mm de gruixa. Sent-ne fins a l’alçada de la carenera de la nau posterior de tres (3) fulles: les exteriors com hem avançat adés i l’interior de reblert de morter d’argamassa de calç i còdols. En la part sobresortint de la resta de la portada la fulla de pedra posterior no hi continua deixant a l’aire una mena de paredat comú amb fines verdugades, fet amb llits horitzontals. No s’hi perceben perpanys i claus i tanmateix ha d’haver-ne a la part de les tres fulles.


S’endivina una preocupació pel bon ús del material diferenciant tipus de material que hem intentat d’avançar amb una classificació orientativa que incloem a l’anex gràfic i que sense bastiment resulta difícilment creïble. Els carreus són de pedra Tosca i que Sent Martí diferencià entre el sòcol en contacte amb el terreny (més forta i compacta) i la resta del pany. Intercalant filades una més alta i una altra més baixa. Moltes vegades els junts verticals estan massa a prop, fins i tot sent continus. Presenta una sèrie de pedres embotides de diferents menes:marbres blancs (2n i 3r cossos), maresenques d’Alcublas (1r cos), etc que neta la façana donaria el sentit proto-barroc que no atansem a observar en l’ús de diferents pedres, com també el rogenc de les columnes del 2n cos o el blavós-grisenc de les salomòniques Amb el concepte de portada inacabada que substentem ens referma la manca de protecció en quant a impostes i d’altres elements que vagen expulsant l’aigua cap a fora. I que ens explica les patologies que presenta. No hi ha trava i enllaç amb els elements confrontants: campanar i capella d’en Gascó.

 

3.- DESCRIPCIÓ DE L’ESTAT ACTUAL. ENUMERACIÓ PATOLÒGICA.

 

Hem avançat un quadre patològic de la portada, a l’anex gràfic, per a major intel.legència de la descripció :

* CROSTA NEGRA: se presenta en totes aquelles zones protegides que degut a la presència de substàncies carbonoses pot donar lloc a crostes de sulfatació. Cornises, frontons partits, fornícules. La marquem en gris de retolador. Curiosament hem detectat també en la part inferior de sòcol.

* METEORITZACIÓ: en la parte inferior de la portada es percep una lleugera abrassió superficial per disolució de carbonats per l’aigua tan de la pluja com per les remuntades  per capil·laritat del sòl, que per sinèrgia ha produït un llavat de les juntes que a hores d’ara s’hi presenten gairebé com en sec. Presentant una alveolització i desagregació granular.

* CARBONATACIÓ: la façana sencera presenta una carbonatació generalitzada en tot el llenç que a conformat una capa de calcín que junt amb l’orientació sud de la portada ha produït una minva de la progressió dels danys. És tanmateix la cornisa de l’entaulament del 1r cos la que presenta una sinèrgia de diferents agents: carbonatació, sulfatació amb meteorització de peces més febles, fins i tot amb la ruptura (per crosta de sulfatació?) d’una part. Tot ajudat per l’existència d’aerosols que ha retingut la humitat donant lloc a l’existència de vegetals.

*ORGÀNICS: existeix una gran quantitat d’excrements de colom en tots aquells racons que els fa de sopluig i que marquem de vermell. Àdhuc colom morts. Que amb la presència de compostos del nitrògen i amoniac es converteixen en vertaders reactors químics de la dita cornisa. A més a més, del Cl.H que ataca les calcàries.

* AGRESSIÓ ANTROPOLÒGICA: tant en la zona inferior del sòcol com l’estatua de sant Joan de la Creu presenta pintura a l’esmalt per gràfitis.

* CONSTRUCTIVES : a banda de la desprotecció que suposa la cara posterior en la part superior sobreeixint amb el paredat vist, a nord, de morters de calç i reblert calcari carrega l’aigua de S O4 Ca que es diposita en les zones inferiors tot produint el guix hidratat a la cornisa del 1r cos. Altrament s’hi ha produït un desplom en la llinda de l’accés que no atansem a determinar correctament possiblement per falla de la biga de fusta? que ha arrossegat darrere l’escut d’alabastre partint-lo també. Creiem , també, que la manca de trava respecte als laterals de la capella i del campanar per a una peça tan desmesuradament alta és un error original de difícil solució i que fins ara presenta problema però que a la llarga ho crearà. Hi ha un desplom lateral junt al campanar del retomb de la pilastra esquerra com veiem a la figura que desdenta la fàbrica de carreus. Igualment les columnes interiors del 2n cos estan subjectades per sengles taulons de fusta que no endivinem el motiu si és per alguna celebració o que estan estintolant-les.

 4.- PLANTEJAMENT DE POSSIBLES TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ.

0. Col.locació de bastida i estintolament de peces com ara la llinda de l’accés. Columnes estintolades etc. I desmuntatge de les estatues i l’escut per tal de realitzar la neteja i reparació en lloc segur i per gent especialitzada.Cosits amb fibra de vidre, segellat de clivells amb productes reversibles, etc.

1. Procediríem a una neteja de tota la brutícia mitjançant cortina contínua d’aigua per la cara exterior. Neteja amb raspall i aigua aquelles zones on siga precís per incrustacions, etc.amb la suficient cura i salvaguarda del monument.

 2. Comprovació del deteriorament del badall lateral esquerra i esbrinar la profunditat del problema. En cas de que fóra precís subjectar per mitjà de cosit d’ancoratges metàl·lics d’acer inox. i resines d’acrilat d’epoxi modificat o aquell que veierem més adequat.

 3. Aplicació del mètode d’electro-òsmosi i electro-foresi en la zona inferior de la façana. Així com la creació d’un mecanisme passiu que mantinga eixut el parament en la zona inferior.

 4. Reparació de la cornisa superior per tal de fer-l’hi l’acabat per a que escorrega l’aigua a fora i no s’infiltre i regalime pel parament. Amb peces d’obra, a la manera tradicional, taulells vitrificats que no s’hi vegen etc. Item cornisa de 1r cos. Comprovació de l’estat posterior del paredat i evitar les patologies que puguen crear així com la comprovació de l’estabilitat com per exemple l’escala de cabra base de perpanys que presenta. Fins i tot eliminar-la pel perll d’ensulsida d’aquests esgraons. Protecció exterior d’aquest parament per tal de que absorbesca humitat i alhora permeta la transpiració del parament.

 5. Dessalinització d’aquells punts, després d’haver-ho estudiat per tal d’impedir la la crosta de sulfatació interna (guix hidratat). Reposició de la cornisa trencada mitjançant formigó ancorat al parament ( subtil a poder detectar-ho de prop i no de lluny). Resituació de la llinda així com reparació del problema que ha ocassionat el descens. Afermament de les columnes interiors compostes.

 6. Rejuntat de tota la fàbrica de carreus amb morters expansius en cas de que s’haja produït el buidat (zones inferiors estant falcades) i deixant uns 15 mm per tal de fer el final amb morters colorejats originals que passe desapercebuda la junta., reposició de plaques perdudes del mateix material, tan sols són 4 peces.

 7. Protecció de tota la pedra mitjançant dissolució aquosa p.e. de carbonat de calci. Reposició d’estàtues i afermament d’aquestes.

 8. Instal.lació de xarxa elèctrica en fornícules i cornises sòlament, al amagatall, per a evitar la colomassa dels coloms.

 

 

                              Josep Blesa i Morante

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LES RELÍQUIES DE ST. VICENT. TESTIMONI DE BALCANITZACIÓ.

De vegades la història se’ns torna actual. Del tret al bescoll, les fosses comunes, la destrucció de Sarajevo i Split, la conversió de mesquites en catedrals o viceversa a la pira d’al-Qàdir soterrat fins la cintura ordenada pel Cid hi ha una passa. Cada societat posseeix les seues senyes d’identitat i quan és dominat per un altre aliè o bé són amagades o cal deportar-les. Aquesta és la síntesi de la peripècia de les restes de st. Vicent màrtir en trànsit per mitja Europa.    

Tal i com convinguérem al darrer lliurament sobre sant Vicent de la Roqueta (SVR), la conquesta de València pel Cid campeador (1096-1102) suposa un element més de complexitat en la història de la ciutat. Rodrigo Diaz -mercenari al millor postor cristià o sarraí- féu tota mena de crueltats i repressió a sang i foc contra els moros valencians, fent-los-hi expulsar de la ciutat, i substituint-los per cristians castellans. Convertint la mesquita major en catedral. Proclamà el monjo clunicià Jeroni de Perigord bisbe de València. Per contra tal circumstància no revifà la mossarabia autòctona, sinó que es tractava d’una jerarquia allunyada, on qui remena les cireres és el totpoderós Cid. En contra del pensament comú – del racionalisme oligàrquic mesetari del divuit ençà, vull dir – el Cid tallà els vincles amb els regnes castellans casant les seues – vertaderes, no les del Poema- filles amb Pere I d’Aragó i el nostre Ramon Berenguer III. Tot fent un tomb primerenc del domini de les terres valencianes cap a les monarquies orientals de la península.

Amb la nova conquesta de València, després de la mort del Cid, per part d’almoràvits i almohades, de bell nou, apareix el fenòmen de repressió i expulsió de pobladors. Sent-ne bandejats als ravals, com ara la Saïdia, l’Alcúdia (Marxalenes), Russafa i la Raiosa (zona de SVR), etc. Suposant tot aquest enrenou un impagable precedent balcànic.

El corol·lari del trasllat de relíquies.

Tota la repressió esmerçada pels diversos grups humans en lliça sobre aquest territori pot ser rastrejat a través dels lletraferits sarraïns i castellans. I posteriorment a la conquesta i repoblació catalana pels persistents requeriments -de la nostra monarquia i Jurats de València – per la restitució de les relíquies de sant Vicent. Una colla de fets llegendaris ens informen de la dispersió del cos sencer o a trossos.

Ja a l’any 760 la Crònica del moro Rassis la conquesta de València per abd Al-Raman provocà la persecució contra mossàrabs amb el següent enviament del cos -segons la llegenda- cap a Cap de st. Vicent (l’Algarb) i d’ací, posteriorment, vers Lisboa. Cal recordar que st. Vicent és el patró de Portugal.

La segona llegenda treta de la notícia que dóna el monjo Aimoní de Castres (Occitània), sobre el trasllat del sant al seu monestir l’any 855. Essent creïble aquesta, car els Jurats de la ciutat en 1394 reclamen Climent VII per a la seua restitució.

Una altra basada en el viatge que emprengué Teudovild a 1104 en pelegrinació a Terra Santa sota la protecció del braç de st. Vicent. Posant-se greument malalt a Bari – a punt de prendre vaixell- confià, prèviament a morir, el braç al bisbe de la ciutat adriàtica que el confinà a la seu de sant Nicolau.

Aquesta relíquia fou retornada des de Pàdua a València pels volts de 1970 i és exposada a culte a la capella de la Ressusrecció de la seu valentina.

                                   Josep Blesa i Morante, arquitecte.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

RECERTIFICACIÓ ISO 9001:2000 + ISO 14001: 2004

Quan apareixen apunts d’aquesta mena, els lectors quedeu emmudits. No sé si perquè no interessen gens o per por a ofendre. També podria ser per desconeixements. Si és en qualsevol dels tres casos no dubteu a ficar-hi cullerada. Al capdavall ací el que posem en circulació i interacció són experiències. Una de les branques que en el darrer lustre ha progressat més el de la gestió. Racionalitzat per línies (cadenes de tasques, la seua supervisió i el control d’errades que tothom venim a cometre).  Per això, perquè generalment sempre hi ha una activitat que volem portar endavant i fer-ho de la manera més eficaç. També perquè crec que tots tenim una faena que volem elaborar de manera millor. Així com desenvolupar-nos d’una manera que ens enriquisca. I això de què parle no sols és d’aplicació al món empresarial sinó a qualsevol projecte que vulguem tirar endavant. Quan vaig fer el curs tenia companys que provenien de camps com ara les ONG, Institucíons com Democràcia i Societat, etc. És a dir, prendre del terreny empresarial allò que puguem democratitzar. Com és l’estalvi de temps, coordinació, etc.  Per tot això l’autoavalació i millor l’avaluació externa són un mecanisme d’examenper a saber on ens situem en un moment donat. L’auditoria que vam fer  l’any passat fou amb bastants més NO CONFORMITATS (NC) que enguany, amb 10 també en són menys però hem de minvar-les més encara. Però, crec, que és el camí de testar-nos i perfilar més acuradament els procediments i les pràctiques.

EL MOTIU: Era tal l?anarquia organitzativa que patíem a l?estudi durant el període dels ?90 que vam intentar de corregir-la mitjançant la inserció d?un sistema ja estudiat i avaluat. Les excuses amb què ens autoenganyàvem eren diverses: des d?apel·lar a la bohèmia pròpia dels artistes i arquitectes, fins al símil futbolístic de ser un equip del tall de l?Ajax de Cruiff, on tothom atacava i tothom defenia. Tanmateix la realitat era una altra. Manca d?eficàcia, incapacitat de detectar les línies de tasques crítiques de les que no ho eren. Endemés de errors arrossegats, sense detecció possible, fins a moments molt avançats dels desenvolupament de les cadenes de tasques. Manca de planificació prèvia. Manca de distribució i assignació de tasques. Manca de planificació temporal. Manca d?avaluació de costos i de beneficis, etc. Amb la consegüent manca d?objectivitat en l?elaboració d?ofertes i pressupostos. A partir de 1997, amb la liberalització de preus pels col·legis oficials, el sistema s?endurí. Abans sols calia tenir el client i el col·legi  oficial s?encarregava d?obtenir els honoraris. Amb el nou sistema els professionals s?equiparaven a la resta del mercat. Competitivitat en el marc de la relació qualitat / preu.

Fou a partir de l?any 2003 que l?associació d?antics alumnes de la Politècnica promogué uns cursos d?implantació de les ISO de qualitat en empreses semi-subvencionats per la Generalitat (IMPIVA) impartits per la certificadora suïssa SGS. Amb la sorpresa de que allò estava dirigit vers empreses mitjanes, grans, etc. I no pas a petites empreses de serveis. Llavors vam sol·licitar una acomodació a un estudi d?arquitectura. La qual cosa no existia. La ?plantilla? més propera era d?un Consulting d?enginyeria. Donada la nostra desorganització vam acceptar-ho, tot pensant que una mica de disciplina prussiana no ens vindria malament. Teníem un temps acotat de sis (6) mesos per a implantar-les, car vam detectar que també calia implantar-hi, a més de la de qualitat, la ISO de medi ambient. També era una manera d?immersionar-nos en la normativa europea. Prou més estricta i veraç que la de l’estat que ens domina, i no, precisament, per a millorar-nos….

Ací baix vos dese el resum:

 Aquesta setmana hem estat sotmesos a l’auditoria per  a la recertificació d?ambdues, després de tres anys de posseir-la i mantenir-la. L?any passat per a millorar el procediment vam implantar el EPM-Server, un programa desenvolupat per Microsoft adequat a petites i mitjanes empreses, a partir d?un programa dissenyat per a grans corporacions, del què hem fet de conillets d?Índies.

El resultat de l?auditoria per a recertificació ha estat el següent:

Existència d?un sol manual que integra els distints elements tant de qualitat com de medi ambient, igualment l?organització establí una política comuna que engloba els principis fonamentals i específics de cadascuna de les normes.

Els procediments de revisió del sistema. Auditories internes, no conformitats, accions correctives i preventives, formació, d?altres documents com la gestió d?equips cobreix els requisits de les diverses normes integrades.

Requisits legals: depén de cada mena de projecte, s?identifiquen en l?Estudi previ.

S?hi ha identificat deu (10) NO CONFORMITATS:

1 de 10: En el Manual del Sistema de Gestió se ha exclòs el punt 7.6 d ela norma 9001:2000, quan en realitat s?ha pogut comprovar l?existència de determinats equips d?amidament: cintes, làsers, etc.

2 de 10:

A) En contra de l?establert en les Normes de referència no hi hagut independència entre auditor i àrea auditada en les auditories internes.

B) Les auditories internes realitzades. en el 2006 no s?ha documentat conforme a l?indicat en el Procediment d?auditoria interna. Mancant l?informe final i la no conformitat.

3 de 10: En contra de l?establert en el document del sistema ?Mesura de satisfacció del client? la valoració global no es realitza cada mesos. També s?ha pogut comprovar que el mètode emprat d?avaluació del client no és eficaç car no s?obtenen respostes clares i evidents i per tant corregibles.

4 de 10: En contra de l?establert pel procediment de Recursos Humans: a) No s?ha actualitzat els C.V. de tres tècnics; b) No s?ha impartit el curs del pla d?emergència de formació intern d?Evacuació i Emergència; c) l?organigrama no s?hi ajusta a l?estructura actual de l?organització (la comercial i el nou enginyer informàtic); d) en les fites dels llocs de treball no s?ha definit les responsabilitats en quant  a auditors interns.

5 de10: No s?hi ha identifica com a aspecte ambiental l?emissió de gasos refrigerant de l?aire condicionat. No s?ha identificat els aspectes ambientals derivats de situacions d?emergència, pe., incendis. El criteri de perillositat únicament s?aplicaria, segons està definit en la taula de criteris, a residus, vessaments i emissions a l?atmosfera, no així als consums. No s?ha pogut evidenciar el càlcul del criteri de magnitud per a alguns aspectes com ara: consum d?aigua.

6 de 10:

1. No s?ha identificat els requisits legals de la següent normativa:

          Reglament 2037 /2000 de substàncies que esgoten la capa d?ozó.

          Llei 2/2006 de qualitat ambiental

          Decret 127/2006 que desenrotlla la llei 2/2006.

2. L?avaluació del compliment dels requisits legals ambientals no s?ha realitzat segons la freqüència establerta en el procediment ?Identificació de requisits Legals?

7 de 10: En contra de l?establert en el procediment de ?Compres i subcontractacions? del Full de comanda 1 no s?especifica el termini previst de lliurament i tampoc hi ha evidència de la verificació o revisió de la recepció dels treballs subcontractats. Ítem, tampoc no s?ha obert les corresponents fitxes d?equips a l?adquisició de cintes, mesuradors làsers, etc.

8 de 10: En contra de l?establert en l?apartat 4.2 de la Norma de Referència no s?ha comunicat la Política de l?organització a llurs empreses de col·laboradores de subcontractació.

9 de 10: S?ha pogut constatar que de manera sistemàtica no es documenta la planificació completa, les responsabilitats, revisions en la segona part del ?Full de control de Procediment- Redacció de Projectes?.

10 de10: El seguiment i amidament que s?està realitzant en l?actualitat als diversos aspectes ambientals identificats no s?ajusta amb allò especificat a les ?Fitxes d?aspectes ambientals? (alguns objectius assignats en la fitxa consta que no n?hi ha).

 OPORTUNITATS  DE MILLORA:

  1. Es recomana englobar els residus procedents del manteniment dels vehicles en una sola fitxa d?avaluació d?aspectes. Revisar el criteri de freqüència.

  2. Es recomana integrar el nou programa de gestió en el sistema de qualitat.

  3. Estudiar la utilitat del ?full de control de procediment – direcció d?obres?.

  4. Simplificar la documentació per al tractament de les No conformitat (N.C: d?auditoria interna i resta de no conformitats).

  5. Estudiar d?altres vies per a obtenir informació sobre la satisfacció dels clients.

Hem estat convocats la totalitat d ela plantilla mitjançant correus interns a reunió per a debatre i implementar les correccions i mesures de rectificació per al dimecres. Durada de la reunió 90 minuts.

Tenim un termini d?un mes per a fer les Accions correctores i presentar les evidències de les mateixes de manera tangible als auditors.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

MUNLOGS

Ahir van participar a INFO-TV els Munlogs i em van agradar molt, per la suavitat de les seues composicions. Ja els havia escoltat en d’altres temes. Evidentment sóc d’una altra generació major, però m’impregnen amb el seu ritme. Tenia previst penjar Carles Benavent, que és un valor consolidat i internacional però m’he decidit de penjar aquest. L’anècdota sucosa del grup es produí allà per l’any 1998 quan en un concurs de música promogut pe la Generalitat antiValenciana van presentar-se, simultàniament, com a Munlogs amb un tema propi, cantat en valencià i un altre tema propi, en valencià, però traduït en anglès amb un nom del grup fictici. La "Particularitat Valenciana" va triar els anglesos i van guanyar el concurs, tot desestimant els valencians. Amb la qual cosa es posà en evidència quin peu calcen els moniatos que fan creure-nos que ens governen. La qual cosa es feu pública i restaren ben retratats. Amb això s’encengué la metxa del polvorí i revolta dels cantants valencians que a des d’aleshores ençà s’escampa per tot.

Expressar que hi ha un cadàver o un maltractat i noe sbrinar si és un homicidi, un suïcidi o mort natural és el que l’articlet de la sra. Crespo no va fer ni dir a la seua col·laboració d’Avantguarda. Sense avisar la policia, el jutge, etc. la fa cómplice de l’intent d’assassinat. I això és el que vull deixar palés. 

En "refinitiva", sra. Crespo: l’estat de la qüestió no és natural. Però continuem ben vius. Malgrat tots: els teus "quefes" i els nostres "moniatos" instal·lats al Palau de la Generalitat d’Avall i tutti quantti.

 ¿Manca de creativitat? , ¿Crisi?, ¿on?.

 Provoqueu ois. Com deia l’ínclit Torras i Bages:

La Nació Catalana serà fallera o no serà.

Una altra petita anècdota. A l’igual que Els Pets, Munlogs tenene grup de fans. El proper treball està previst per a enguany, 2007,  pel que hem pogut sentir.

Una altra semblança: Gavaldà llança avellanes. Els Munlogs llancen xufes i orxata. Un dels components del grup és el fill de l’amo de la segona orxateria d’Alboraia més famosa, la d’en Riera, que sols és ultrapassada per la de Daniel. Per aquesta van passar totes les personalitats del franquisme i transició, que encara perdura, com es detecta en les fotos penjades a les seues parets. En la de Riera està corulla de gent jove i anònima. Facturen més en un cap de setmana que qualsevol discogràfica española. Vull dir que hi ah corda per a temps. 

Displicentment, en aquest cas.

(segueix una mica…..deseu-hi els vostres comentaris al respecte)  

Munlogs

Morir Lluitant (98). DiscMedi

Dintre i fora (99). DiscMedi

Llum (02). DiscMedi

Parlar de Munlogs es parlar de polèmica i de genialitat. Aquests valencians han protagonitzat una de les polèmiques més sucoses de l’any 1998. Farts de patir discriminacions lingüístiques per la seva decisió de cantar en català, van decidir muntar un bon sidral per deixar en evidència els què ells creuen que no són prou tolerants amb la llibertat lingüística. Per desemmascarar-los van inventar-se els Beanies, un alter ego anglès dels Munlogs que va guanyar un famós concurs musical a València fent una versió d?un dels seus temes propis en català alhora que els ‘veritables’ Munlogs no van ser ni preseleccionats. Originals eh?

Morir Lluitant amb Avui com a primer single és el seu primer treball, un treball compost de cinc cançons que inclou una versió de Raimon de la cançó Al vent i que, anecdòticament, hauria també d’haver incorporat en els seus inicis una versió en espanyol de la BSO de… L’abella Maya!!! Un treball del que se senten orgullosos i, no és per menys. El guardó d’Enderrock n’és prova irrefutable.

A banda d?Avui també destaca la versió que aquests valencians fan de la mítica Al vent de Raimon. Tot i que ningú s?enganyi, els Munlogs gairebé no coneixien el Raimon però després de jugar casualment amb la cançó durant un assaig i introduint-hi un ritme més rock, els hi va agradar el resultat i? ja tenim nova versió d?Al vent. Per cert que molt ben rebuda en les seves actuacions en directe, sobretot per la gent més jove. I parlant de concerts, si els Pets llencen avellanes, els Munlogs van més lluny encara i llencen orxata a la gent, qüestió d?orígens?

Però quin estil practiquen aquests xiquets del País Valencià? Ells destaquen, a banda dels típics i tòpics Beatles, com a influència directa els genials The Jam i de les bandes actuals Supergrass, U2 o RATM. Els Munlogs, un grup coherent i de qualitat que venen del País Valencià.

El darrer treball dels Munlogs és Llum, un disc de powerpop produït per Discmedi amb el que pretenen recuperar el seus gran moments passats i, de ben segur que ho aconseguiran. Les noves composicions, en especial L?espai al teu voltant, a més de ser les millors que ha fet mai aquest grup, arriben prou reforçades per una sonoritat impecable, neta i elegant, en què les picades d?ullet als clàsslcs, sobretot els Beatles, no són forçades, ni sobreres, ni anacròniques. La producció d’aquest nou disc ha anat a càrrec d’Efrén López, principal compositor de L’Ham de Foc, el qual també ha col·laborat com a músic en un dels temes, No sé on vaig.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

AMADEU ADELL.

L’amic Pere Meroño i Cadena ens demana que s’adherim a la campanya que ha promogut per a promocionar i adquirir productes de la nostra música. Tot seguit em ve a la memòria una frase d’en Toni Mestre:

 "Un País que canta és un País viu"  

Arran de l’articlet- desafortunat- de la sra Crespo al bloc que li disposa La Vanguardia (de què?). Algun dia caldrà de fer-nos un estudi comparatiu de les versemblances i dissemblances entre aquest i Las Provincias. Restaríem astorats.

El primer emprenyat per l’opinió tendenciosa de la pobra xica fou en Titot, i immediatament li vaig desar comentari de benvinguda i explicant allò que sabem els valencians al respecte.

Al Pere li vaig dir això i és el meu primer lliurament

Jo puc ajudar, és clar….però el guru de la cosa musical és en Josepvicent Frechina.Té el bloc "la caseta del plater" , ací mateix. No és que sap del País valencià, sinó de tota la catalana en general i estrangeres. Un luxe en josepvicent.

Jo faré el que puga, parauleta del nen Jesuset. 

Primer lliurament: AMADEU ADELL.

TÍTOL: LILES

ESTIL: JAZZ MEDITERRANI.

PRODUÏT PER XIMO TEBAR, AMADEU ADELL I VICENT SABATER.

9 TEMES RELAXANTS, ALGUNS CANTATS EN CATALÀ MELODIÓS DE VALÈNCIA.

Cordialment Pere.

PS: ja sabeu de la meua inclinació al Jazz que aquest país fa: Joan Soler, Ximo Tèbar, Esther Andújar cantant, P. Sambeat (sisplau els del principat no pronuncieu sambit), Vicenç Montoliu, Big Band de Granollers, Vicent Macian, Ricardo Belda, Benavent, etc……  

: Premis ENDERROCK – JAÇ 2007 ::

Liles (Omix Records) Amadeu Adell Contrabajeando (New Mood Jazz) Horacio Fumero Originals (Swing Alley) Locomotora Negra Racons (Fresh Sound New Talent)
www.enderrock.cat/premis/jazz2007.htm – 17k – Còpia en memòriaPàgines semblants

…:: ENDERROCK ::…

AMADEU ADELL Innsbruck. quantitat:, 19,00 ?. CD, Onix. Qui som – Enderrock, Jaç, Folc, Rockcol·lecció, Números especials – Noticies – Agenda – Fòrum, Xat,
enderrock.cat/detall_producte.php?id_b_categoria=9&id_b_producto=990554 – 21k – Resultat complementari – Còpia en memòriaPàgines semblants

…:: ENDERROCK ::…

AMADEU ADELL Innsbruck. quantitat:, 19,00 ?. CD, Onix. Qui som – Enderrock, Jaç, Folc, Rockcol·lecció, Números especials – Noticies – Agenda – Fòrum, Xat,
www.enderrock.cat/detall_producte.php?id_b_categoria=9&id_b_producto=990554 – 21k – Resultat complementari – Còpia en memòriaPàgines semblants

Activitats: Concerts | Projeccions | Conferències | Cursos-Tallers

AMADEU ADELL GROUP Jose Luis Granell (saxos) Jaume Pedrós (guitarra) Toni Berenguer (trombó) Amadeu Adell (contrabaix) Juanjo Gracerà (bateria)
www.ivam.es/asp/ficha.asp?idpag=conciertos&tipo=actividades&id=1060080975&idioma=v – 10k – Resultat complementari – Còpia en memòriaPàgines semblants

Àrea de Cultura – Ajuntament d’Alcoi

RANDY GREER, VEU; MIQUEL CASANY, GUITARRA; ENRIC PEIDRO, SAXO TENOR; AMADEU ADELL, CONTRABAIX; JEFF JEROLAMON, BATERIA; ROBERTO CAPELLA, PIANO.
www.ajualcoi.org/wcultura/cca/programa.asp?id_cult=288 – 5k – Còpia en memòriaPàgines semblants

Web Oficial del Turisme de la Comunitat Valenciana

El cicle continua amb els concerts d’Amadeu Adell "Liles" el dissabte 18 de novembre i el de Ramón Cardo Trío el 16 de desembre.
www.comunitatvalenciana.com/actualidad/act_noticia.htm?idnoticia=996&idioma_sess=2 – 41k – Còpia en memòriaPàgines semblants

El Cau del Llop "Cantant a la teulada"

En aquell moment, els membres del grup eren Josep Amírola (violí i veu), Álvaro Doménech (guitarres), Amadeu Adell (contrabaix) i Joan Josep Garcerà
www.elcaudelllop.org/CantantALaTeulada.html – 8k – Resultat complementari – Còpia en memòriaPàgines semblants

…:: ENDERROCK ::…

AMADEU ADELL Innsbruck. quantitat:, 19,00 ?. CD, Onix. Qui som – Enderrock, Jaç, Folc, Rockcol·lecció, Números especials – Noticies – Agenda – Fòrum, Xat,
www.enderrock.com/detall_producte.php?id_b_categoria=9&id_b_producto=990554 – 21k – Resultat complementari – Còpia en memòriaPàgines semblants

AVUI – Suplement Cultura

primer nivell com ara Celebrating Cole Porter, de la cantant Ester Andújar, Liles, del baixista Amadeu Adell, i Sketch, del saxofonista Dave Schnitter.
www.avui.cat/avui/diari/06/feb/01/141335.htm – 7k – Resultat complementari – Còpia en memòriaPàgines semblants
[PDF]

Els universitaris, habituals donants de sang

Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat – Versió HTML
Amadeu Adell dins del cicle Jazz al Botànic. Dia: Dissabte 19 de novembre. Horari: 19:30 hores. Lloc: Auditori Joan Plaça. Jardí Botànic. C/Quart 80.
www.uv.es/~noudise/271.pdf – Pàgines semblants
Publicat dins de General | Deixa un comentari