Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

ONLY ONCE AZZURRO

Dispenseu-me la bona gent de l’Alguer, i de la resta. Us dese la lletra de l’Adriano Celentano, Paolo Conte i cantada, entre d’altres per Adriano Celentano, per a poder-la seguir:  

Cerco l’estate tutto l’anno

e all’improvviso eccola qua.
Lei è partita per le spiagge
e sono solo quassù in città,
sento fischiare sopra i tetti
un aeroplano che se ne va.

Azzurro,
il pomeriggio è troppo azzurro
e lungo per me.
Mi accorgo
di non avere più risorse,
senza di te,
e allora
io quasi quasi prendo il treno
e vengo, vengo da te,
ma il treno dei desideri
nei miei pensieri all’incontrario va.

Sembra quand’ero all’oratorio,
con tanto sole, tanti anni fa.
Quelle domeniche da solo
in un cortile, a passeggiar…
ora mi annoio più di allora,
neanche un prete per chiacchierar…

Azzurro,
il pomeriggio è troppo azzurro
e lungo per me.
Mi accorgo
di non avere più risorse,
senza di te,
e allora
io quasi quasi prendo il treno
e vengo, vengo da te,
ma il treno dei desideri
nei miei pensieri all’incontrario va.
Cerco un po’ d’Africa in giardino,
tra l’oleandro e il baobab,
come facevo da bambino,
ma qui c’è gente, non si può più,
stanno innaffiando le tue rose,
non c’è il leone, chissà dov’è…

Azzurro,
il pomeriggio è troppo azzurro
e lungo per me.
Mi accorgo
di non avere più risorse,
senza di te,
e allora
io quasi quasi prendo il treno
e vengo, vengo da te,
ma il treno dei desideri
nei miei pensieri all’incontrario va…..

………ja n’hi ha prou…fidels, per sempre més, a la bona gent del món.

Per gentilesa d’en Pere Drou, de Girona, n’afegim la versió del propi autor

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Ep, mestre!

    La cançó és magnífica, però no és d’en Celentano, sinó que la va compondre el gran Paolo Conte als anys 60, quan encara no havia fet el pas d’interpretar els seus temes sinó que componia per a altres cantants italians.

    A YouTube hi he trobat aquesta versió interpretada per l’autor: http://www.youtube.com/watch?v=-NJ_ifT4y0Q . Celentano (i molts altres) l’han cantat -crec que equivocadament- com una cançoneta lleugera, però Paolo Conte la retorna -escolteu l’última represa de la tornada- a la seva veritable categoria: una magnífica i desesperada cançó d’amor i desamor.

  2. Tota la vid havia pensat que era d’en Celentano. Un senyor que quan era jugador d’infantils veia a les seues pelis, en cinemes de reestrena, em feia riure molt. Supose que com a vosaltres. Doncs això la cançó d’en Paolo Conte. No hi ha res com la xarxa per a aprendre !.

     En aquella èpòca era sols de ciències, les “letres” vindrien després.

    Gràcies a tots.

    PS: hi inclouré una esmena al final deixant la “cagadeta de mosca” per als que tampoc ho saben. Se vos estima !  

  3. Sí senyors!!!!
    magnífica peça i magnífic músic en Paolo Conte, no ho puc evitar..és un dels meus favorits, i aquesta peça, amb la Via con me, les preferides.

    una abraçada des de Barcelona.

  4. Jo aquesta cançó m’havia fet un fart de cantar-la les nits de borratxera per Barcelona -per sorpresa dels turistes italians que corren per ací-. Com diu en PereD, és més aviat una cançó d’amor i desamor, em porta molts records. Genial el vídeo de Paolo Conte, si guanyem aquesta nit la penjaré al bloc.

    Forza Azzuri!

  5. L’altre dia li’n vaig muntar una a un comercial de Telefònica que va haver de passar-me amb un altre (un poquet més amunt d’ell), però seguisc sense adsl.
    En fi…

  6. Hola,

    Doncs que sapigueu que aci a terres bergamasques tampoc sabien que la canço es d’en Paolo Conte. He esgrimit aquest post com a proba.

    Ciao

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.