Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

NO VOS ENTENC, CATALANS. o

CATALANS, NO VOS ENTENC.

FÉU EL PUNYETER FAVOR DE CLICAR EL "vull llegir la resta de l’apunt" que va de llengua i no d’arquitectura.

Carallots, és la vida !

Aquest matí he pujat a cal notari d’una població del Camp de Túria. El motiu: signar la Declaració d’Obra Nova d’un habitatge unifamiliar.

Els clients: molt bona gent. Gent de la ceba. Fins el punt de que un dels seus membres ha arribat a "normalitzar i normativitzar" els seus cognoms que la invasió de la Guerra de Successió (o millor de Secessió) van desfigurar.

Els clients, als quals fa un any ni coneixia, van aparèixer pel despatx, doncs cercaven un arquitecte que els traslladés les seues idees i mode de vida a espai i construcció. Hi havia una sèrie de tipus estructural i constructiu que volien que fos d’aquesta manera i no d’un altra. Plaques fotovoltàiques i solars, etc. A més volien que el projecte, en la seua totalitat fóra redactat en català.

La família que són originaris de l’Horta Sud volien traslladar-se al Camp de Túria, per proximitat laboral. Gent d’un nivell professional mitjà-alt. Molt conforttable i pràctic, amb algun punt de disseny interiors i una imatge exterior molt convencional i de passar desapercebuts. I hi arribe a cal notari…. uns minuts abans que ells per llegir-me els fulls i contrastar amb les dades del projecte…  

….i em trobe que tot està redactat en español.

Val a dir que, com és normal, a la notaria tothom parlava català, fins i tot el sr. Notari. Total que s’hem saludat, he signat i en un moment de dissensió els he preguntat el perquè?.

Ells han respost: coses de notaris.

Jo: ho heu demanat ?.

Ells: no.

Jo: i doncs, com ho sabíeu.? Jo l’escriptura de l’empresa que té ja 10 anys ja la vaig fer-hi. I amb ella he anat a construir a Andalusia, Aragó i a França per a donar-me d’alta en l’Ordre d’archittectes français.

A Sevilla em van demanar la traducció, amb traductor oficial. I els vaig dir que sí, que li la faria arribar………..ja fa 10 anys que n’hi esperen. i acabàrem l’obra i fora.

A França, no quedava més d’allons. Poca broma amb els francs, si no nanai !.

Estem parlant de VIDA: i aquesta, també és anar a cal notari, demanar un préstec al banc, anar al cine i tot allò que fem la gent. I fa un temps vaig fer un apunt al respecte sobre la dita necessitat quotidiana de normalitzar els nostres afers. O fem això o tururut viola !. VIDA contra INANICIÓ.

Estic sopant i llegint l’article de Joan F. Mira sobre "La força de l’espanyol" a El Temps.

NO vull escriure d’aquests temes, però estic emprenyat. Serà que la meua genètica és castellana. Ens falta astúcia, intel·ligència i perseverança. Com a mínim la dels castellans, o millor com la dels españols.

PS: i no es penseu la resta de catalans, del Principat i de les Illes, que és una qüestió de valencians. Als respectius territoris històrics estem, si més no, com els valencians, pam amunt pam avall.

No s’autoenganyeu !

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Quan ja fa vint-i-cinc anys aní a cal notari a enregistrar la meua sa, li vaig posar com a condició que la volia en català l’escriptura de constitució i tota la paperassa. A l’hora de pagar em diu: "res". I què em vol dir amb "res"? –que li faig jo, i em diu: "no t’ho vull cobrar perquè ets el primer que m’ho demana en català".

  2. Tens tota la raó del món. Però és que de vegades exercir de català no és gens fàcil, com per exemple quan truques per fer una gestió a telefònica i li tries a la senyoreta autòmata l’opció d’atenció personalitzada en català, saps quan comences però mai quan acabaràs, llavors iniciaràs la particular Odissea viatjant de centraleta en centraleta per tot l’estat i escoltant el hit-parade sencer de bandes sonores de telèfons en espera, fins que per sort trobaràs un simpàtic  i salerós tele-operador andalús que et contestarà que no té "nipajotera idea" de català però que creu que t’ha entès i ja et modifica el contracte. I al cap de dues setmanes t’apareix per casa un tècnic de telefònica que et comença a omplir la casa de cables, routers, microfiltres, duos, tríos, imagenios i la mare que els va parir, i quan amablement li contestes que no has demanat res d’això et contesta que és lo que diu el teu contracte, "si hay algún error llame usted
    al 1004". I continues amb la teva particular Odissea mentre penses que si triessis l’opció  "uno" en castellà arribaries a Ítaca en menys de 20 segons. Vull dir que l’opció de català només la triaràs si tens mentalitat de lletraferit o poeta, i saps valorar el llarg viatge que t’espera.

  3. No va amb el meu tarannà ni crec que amb el de país esdevenir Michael Collins ni Don Evo. Preferisc d´altra via ghandhiana, de resistència passiva però submisa que inalterable es nega a sotmetre´s i que amb educació i amb bones formes reclama per via ciutadana de la insubordinació lingüística els nostres mínims. Sense descurar la via legal. Indubtablement que es perd temps però també es perd la llengua, la vergonya i moltes altres coses però a canvi d´aquesta pèrdua de temps hom pot fruir de la pèrdua de la paciència en l´interlocutor anòmal. Be Water!

  4. Doncs jo, embafat ja d’aquestes històries i de que juguin amb mi vaig per feina i pitjo la tecla 1, acabem abans. Que em sotmeto? doncs no, és allò de l’Arzalluz, se acata pero no se cumple. En revenja, quan sóc jo qui te la paella per el mànec (algun preveidor que em vol vendre algun producte), aquest passa per l’aro: li envio les peticions de pressuposst en català, les comandes, condicions de pagament, etc i fins i tot per teléfon li parlo eb catala, traduint alguna que altre paraula, ni que sigui de Madriz. I traga, i tant si traga!.
    S’ha de mesurar la força abans del combat, no hi ha res tan frustrant com una derrota evitable.

  5. Ja fa anys que em declare al Ministre d’Hisenda en català. Fins ací cap problema. Però enguany m’arribà un certificat en castellà de la meua declaració d’hisenda. Aleshores em deia que si el volia en alguna altra llengua ho havia de demanar. Però hi havia una mateixa llengua amb dues denominacions. I no sé si algú del Ministeri a aquestes hores haurà ingressat en un frenopàtic per la meua petició. Sí, en volia un altre i, a més a més, en CATALÀ. I ahir divendres m’arribà el certificat. Amb totes les formes verbals, pronoms, etc en la varietat oriental. I no s’ha mort ningú que jo sàpia!
    Bona nit.
    Àngel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.