MEME, PÀGINA 139.
Publicat el 3 de maig de 2007 per josepblesa
Agraesc tant l’Enric Marco (Pols d’estels) com Ricard Garcia (Cupressus sempervirens….perfectament enllaçat i complementat al Castells de Cartes). ENHORABONA PEL SENYORIU DE BENIARJÓ, Ricard, en convidar-me al joc d’atzar de la pàgina 139 del segon paràgraf del llibre que tenim a tauleta de nit. A dir veritat, a la tauleta en tinc un grapat. Allò de que cauen a terra quan el centre de gravetat se n’ix de l’eix de la muntanyeta que es forma. NO en sóc d’un de sol. Perquè?. Perquè sóc de ciències, del batxillerat de ciències antic. On la formació i educació era molt esbiaixada. Els de ciències no teníem una formació mínimament adient en "lletres" i aquests, de "ciències" no sabien – ni saben- un borrall. Trobe que aquesta frontera fictícia i poc operativa va deixatant-se amb la incorporació de nous criteris formatius. Perquè tenim mancances irresolubles aquells estudiants de fa unes dècades que hem d’anar tapant forats, de coneixement, com podem i d’una manera poc coherent. Per ço, adesiara, els títols damunt de la tauleta, a hores d’ara juguen a l’equilibrista, i són uns quants:
–Topos y Logos del Josep Muntañola.
–Poiesmusia: La nau dels argonautes. Sobre textos del gran Salvador Jàfer.
–La Cartoixa de Parma d’Stendhal (traducció d’en Gimferrer).
–Crim i Càstig d’en Dostoievski (traducció d’Andreu Nin).
–Notre Dame de Paris d’Hugo, versió original francesa.
* Però m’he inclinat per Elogi de la Follia, d’Erasme, (gran traducció d’en Jaume Medina), que precisament i atzarosa, la pàgina 139 en el segon paràgraf, conforma el final de l’opuscle i text, i que fa així:
LXVIII. Però ja fa estona que m’he perdut de vista i passo de la ratlla. Si us he semblat, potser, massa descarada i xerrameca, penseu que és la Follia -una dona- qui us ha parlat. Feu-me el favor, endemés, de recordar el proverbi grec:
"tantes en diu el boig, que alguna n’endivina" (llevat que no el trobeu aplicable al gènere feminí).
Veig que espereu una conclusió. Doncs aneu ben errats si penseu que recordo un sol mot després del farrigo-farrrago que us acabo d’etzibar.
Un antic adagi diu: "Detesto el convidat memoriós".
Jo en proposo un de nou:"Detesto l’oient memoriós."
Per consegüent, salut! Aplaudiu, viviu i beveu, fidelíssims devots de la Follia !
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Aplaudim i vivim, fidel
També jo sóc de ciències, i ja ho veus…de ciències o de lletres o ambdues. Millor del Reneixement: l’Uomo Universalis. Vèrem naixer tard, millor el Reneixament.
Gràcies a tu, Josep, per l’enhorabona, pels enllaços i per seguir-nos el joc. Pel que fa a les ciències i les lletres, em sembla que ja saps què en penso, oi? I déu n’hi do la tauleta, quin goig que fa tan ben nodrida. Salutacions!
Ho de dic sense "malícia" (que conste)
Àngel