Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

MEME, PÀGINA 139.

Agraesc tant l’Enric Marco (Pols d’estels) com Ricard Garcia (Cupressus sempervirens….perfectament enllaçat i complementat al Castells de Cartes). ENHORABONA PEL SENYORIU DE BENIARJÓ, Ricard, en convidar-me al joc d’atzar de la pàgina 139 del segon paràgraf del llibre que tenim a tauleta de nit. A dir veritat, a la tauleta en tinc un grapat. Allò de que cauen a terra quan el centre de gravetat se n’ix de l’eix de la muntanyeta que es forma. NO en sóc d’un de sol.  Perquè?. Perquè sóc de ciències, del batxillerat de ciències antic. On la formació i educació era molt esbiaixada. Els de ciències no teníem una formació mínimament adient en "lletres" i aquests, de "ciències" no sabien – ni saben- un borrall. Trobe que aquesta frontera fictícia i poc operativa va deixatant-se amb la incorporació de nous criteris formatius. Perquè tenim mancances irresolubles aquells estudiants de fa unes dècades que hem d’anar tapant forats, de coneixement, com podem i d’una manera poc coherent. Per ço, adesiara, els títols damunt de la tauleta, a hores d’ara juguen a l’equilibrista, i són uns quants:

Topos y Logos del Josep Muntañola.

Poiesmusia: La nau dels argonautes. Sobre textos del gran Salvador Jàfer.

La Cartoixa de Parma d’Stendhal (traducció d’en Gimferrer).

Crim i Càstig d’en Dostoievski (traducció d’Andreu Nin).

Notre Dame de Paris d’Hugo, versió original francesa.

* Però m’he inclinat per Elogi de la Follia, d’Erasme, (gran traducció d’en Jaume Medina), que precisament i atzarosa, la pàgina 139 en el segon paràgraf, conforma el final de l’opuscle i text, i que fa així: 

LXVIII. Però ja fa estona que m’he perdut de vista i passo de la ratlla. Si us he semblat, potser, massa descarada i xerrameca, penseu que és la Follia -una dona- qui us ha parlat. Feu-me el favor, endemés, de recordar el proverbi grec:

 "tantes en diu el boig, que alguna n’endivina" (llevat que no el trobeu aplicable al gènere feminí).

Veig que espereu una conclusió. Doncs aneu ben errats si penseu que recordo un sol mot després del farrigo-farrrago que us acabo d’etzibar.

Un antic adagi diu: "Detesto el convidat memoriós".

Jo en proposo un de nou:"Detesto l’oient memoriós."

Per consegüent, salut! Aplaudiu, viviu i beveu, fidelíssims devots de la Follia !

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. També jo sóc de ciències, i ja ho veus…de ciències o de lletres o ambdues. Millor del Reneixement: l’Uomo Universalis. Vèrem naixer tard, millor el Reneixament.

  2. i això ja fou decisiu. Sóc fins i tot un poquet més grandet que tu, Josep, i crec que alguna part de raó tens, però, si us serveix de consol, penseu que l’alumnat d’avui dia ni són de lletres ni de ciències: no són de res. L’ESO és un fracàs total. I del batxillerat no direm res. Ara amb el curs pont de 1r i 2n ho acabaran de "fer malbé" tot.
    Ho de dic sense "malícia" (que conste)
    Àngel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.