Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

L’ESCALA URBANA DE PEQUÍN (1)-

?Puc imaginar que Pequín durant aquests dies un formiguer. Serà ben difícil escapar-se de la febra olímpica i de la Xina. Ja em va passar al Japó fa uns mesos, on el nombre de persones era de tal, que superava totes les previsions que m’havia fet. Si a sobre existeix una celebració com és ara, i en una societat bastant més caòtica que la japonesa em demanava om poder orientar-me si fos allà. Avui, una amiga xinesa m’ha explicat que en xinès mandarí diuen Peguin). No vaig a enganyar-vos si dic que m’encantaria ser allà. Sempre se n’aprèn de tot. I més quan el contrast, al que estem avesats, és tan pregon. om he anant desant en els darrers apunts he incidit en les qüestions d’escala. Veure les noves peces que els afortunats nombres un de l’ofii estan deixant en aquella megalòpolis. Remenant portals he vist que per tal d’orientar-se a Pequín existeix una bona eina creada pel New York Times. És el mapa Interactiu de Beijing. Diria que adoleix de molta manca de retolació exhaustiva. Hom diu que es tracta de premisses imposades pel govern xinès. També és estrany que Google Erth no acaba de definir tots els escenaris olímpics. Has de cercar-los exhausticvament. Sorprèn tenint en compte l’escrupolositat existent en aquesta companyia. M’he dedicat a trobar les artèries que organitzen els sistemes generals.  Quatre o cinc rondes de circumval·lació que dibuixen sobre una quadrícula. He comprocvat que les mesures de seguretat són excepcionals. Aquesta dèria ha comportat que el nou aeroport de Pequín, dissenyat per Sir Norman Foster, s’haja convertit en l’edifici més gran de la terra. Un fraccionament funcional de la terminal que s’estèn en més de dos milles de longitud. 

La nova terminal és l’edifici més gran del món i s’estendria transversalment al llarg del Baix Manhattan. L’estudi de l’arquitecte ha inclòs una presentació fotogràfica al respecte que inlou el diari novaiorquès on hi ha vàries cartografies al respecte. JO me n’he baixat una que vos mostre i he fet una comparativa situada A València. Per a major compressió. He situat un cap a la plaça de l’ajunament de València, on es clegra la crema de la nit del foc i l’altre em donava just al final de la Ciutat de les Ciències, més enllà de l’aquàrium de Fèlix Candela. Una barbaritat ! Parle sols de la terminal. El motiu que es pot detectar és el fraccionament dels equipatges en cas d’atemptat. L’empresa Siemens s’ha encarregat de la posada a punt dels mecanismes de distribució d’equipatges allunyants dels viatgers.   

 

 

Vegeu la comparativa entre la longitud de la terminal i el Baix Manhattan i la Ciutat de València.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Quin plaermés gran llegir els teus posts i veure els teus vídeos. Ens fas viure amb plaer la teua professió. Jo sempre dic que a l’altra, vull ser arquitecte, m’encanta aqueix món, però cadascú coneix les seues limitacions.
    Salut

  2. que encara facis aquests exercicis d’escala que ens ensenyaven a l’escola, tot just a primer, perque aprenguéssim a donar escala a les coses. La veritat és que mai no he estat en una ciutat d’aquesta mida -potser el què més s’apropa és Berlin-, però a vegades em pregunto si aquestes ciutats tan enormes no deuen patir un fenòmen d’aglomeració invers? és a dir, que els barris de les ciutats ven prenent el caràcter cada vegada més de ciutat…i la ciutat en si es desconfigura, i s’han d’anar triant alcaldes arreu, etc….. cal pensar-hi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.