L’ERROR D’EN JOACHIM HUNOLD
Der Staat ist für die Menschen und nicht die Menschen für den Staat.
(Albert Einstein)
L’estat és per a les persones i no les persones per a l’estat.”
Quan navegues embarcat pel riu Spree en el frontispici d’una de les universitats situades en una de les ribes hi ha la frase, suara dita, d’Albert Einstein.
Herr Hunold no la coneix.
Aquest apunt el tenia mig embastat anit. Com que no sóc periodista i tinc d’altres obligacions més urgents, Vicent Partal s’ha avançat en alguns punts que pensava exposar-hi.
La rossa que apareix junt a mi és una arquitecta alemanya que tenim a l’estudi des de fa uns mesos. Xica intel·ligent, treballadora, llesta i, com podeu observar palesament, tinc prou més bon gust que el senyor Hunold, quan es fa acompanyar per les hosteses d’Air Berlin.
Heidi és el seu nom. Pràcticament entèn tot el que parlem a l’estudi i des de fa unes setmanes s’ha arrancat a migparlar en català. Li encisen les cançons d’Obrint Pas i les peces musicals de la Dharma. Quan arribà al despatx sols parlava alemany i anglès. Avui, ja que comprèn molt en català, estic per començar a ajudar-li en l’español, per pur intercanvi de coneixements. Sense cap apriorisme que em semblaria perniciós.
1ª Lliçó tàctica:
En assabentar-me de l’escrit del sr. Hunold ella va fer-me la traducció directa per a conèixer puntualment què hi havia dit el tal senyor. Després ella, indignada i comentant-ho, va fer un massiu enviament de correus elèctronics als seus contactes a Alemanya. És a dir, planteja l’atac al problema del sr. Hunold, entre els conciutadans teutons per a que feren publicitat i expandiren tal absurditat, assenyalant-lo amb el dit i de retop a la companyia. Li plantejà el problema en la rereguàrdia al sr. Hunold. I la mala propaganda en la mateixa Alemanya.
(Porta de Brandenburg vista des de “dins”)
2ª Lliçó tàctica:
Com Partal ha avançat en el Mail obert, el sr Hunold es tracta d’una persona conflictiva i que té un perfil polític prou determinat. Extrem ideològic que no ens hauria de preocupar el més mínim. En contra del que passa en aquest sant portal virtual. Que el sr. Hunold pose per llençols del seu llit banderes amb esvàstiques no ens ha d’ocupar el més mínim temps. És una opció estètica.
De fet, plantejar la solució de situacions com aquesta, acaba sempre en taules. La “Jihad hipànica” que té el seu negoci en aquest mateix congost, però sabem que és un clos tancat i vedat a la llarga, s’ha apuntada immediatament. El dit congost és inexportable, polèmic, i conflictiu, aitant , de curta volada en el nostre món actual. Amb aquesta situació, hem tingut la sort, de que se’ns han posat en el mateix recorregut del tret ambdós entramats (pseudo)empresarials alhora, i que faran figa a mig tèrmini.
Competidors directes de les nostres empreses, o si més no, les radicades ací. Els hem visualitzats perfectament. De pas, les empreses radicades ací, n’extrauran el coneixement de quin és un dels inputs a implementar-hi en llurs estratègies de diferenciació.
3ª Lliçó tàctica:
Els europeus no ens podem permetre’ns el luxe de tindre executius de tan baixa competència empresarial. Un directiu empresarial no pot extrapolar les seues inclinacions i dèries personals cap a objectius econòmics i empresarials que ens afecten a tots els europeus. Perquè Europa competeix amb tota la resta del món, simplement.
4ª Lliçó tàctica:
Si hi ha una indústria que sap vendre, sap de logística, sap afegir-hi valor en assamblar peces diverses donant un resultat acabat i vendre’l, i alhora, sap segmentar els mercats, atenent-los a tots és l’automobilística. Quan tingueu un dubte empresarial sempre cal demanar-se com ho faria la Ford, La Nissan, etc. I l’encertareu irremeiablement. En els temps actuals observeu que totes les empreses focalitzen llurs mercats per a que el client es senta còmode i atès en els seus somnis, il·lusions, embadaliments, etc. Extrem que el sr. Hunold ha desatès. No sols als molt bons dotze milions potencials que som ací sinó que ha oblidat que tenim contactes per tot el món. Precisament som una societat emergent i íntimament interelacionada i, ja, intrarelacionada. Ja no dic que som cabdals en la península ibèrica sinó més enllà. Per tant es pot afegir al pecat la manca de prospectiva.
(algunes membres de l’estudi al showroom de la seu de la Bloomberg a Londres)
Per tant el sr. Hunold cal que siga cessat per la companyia, no per la seua ideològia, sinó per la seua INÈPCIA EMPRESARIAL. I ací caldria continuar fins aconseguir-ho. No s’ha acabat el tema sinó que sols ha començat, com saben els bons estrategues, no pots deixar la peça malferida. S’ha de rematar.
NO cometem l’error d’Hanníbal !.
5ª Lliçó tàctica:
La família de Heidi és originària de Polònia. Fou deportada a Alemanya en l’època dels nazis. Els obligaren a substituir el seu cognom per Müller, ben alemany, com volia el tercer Reich. En caure el dit règim esdevingueren uns alemanys més i recuperaren el cognom polonès. Quan li he explicat la gracieta española del “polaco” s’ha petat de riure. Siga aquest un exemple paral·lel al teu, lector que lliges açò, que la teua família vinga d’altres contrades, o no, diferents a aquest país, però aposta a que t’inserisques en la seua -nova- societat. En els darrers dos anys gent d’aquest estudi ha viatjat a Alemanya unes quatre voltes. Fa un parell d’anys tot l’estudi -dotze persones- se n’anarem a veure i aprendre arquitectura a Londres. Ens invitaren a visitar la seu de la TV Bloomberg, cosa que no és tan fàcil d’accedir. Per això el capital relacional que puguem acumular és un valor importantíssim.
I en casos com aquest l’ús dels quatre principis de M. Yonis (Multilateralism and Democracy: Global and Regional Processes). Illinois 1998:
1 ……………. C r e a t i v i t a t .
2 …………………..A m p l i t u d .
3 ………O b l i g a t o r i e t a t .
4 ……E n t r e c r e u a m e n t .
….de tota la societat d’aquest país de països amb la resta del món, IMPRESCINDIBLE.
…
felicitats pel post!
D’això se’n diu donar una visió constructiva sobre la qüestió. Malauradament, ni el senyor Hunolds se’n farà càrrec d’aquestes paraules ni els talibans de lac verna mediatica espanyola li deixaran de fer el joc.
Doncs això, que felicitats una altra vegada.
‘Was ‘Platscha de Palma’ ausgesprochen wird,
ziemlich gewöhnungsbedurftig ist und nicht eben an die Sprache eines Weltreichs
erinnert.’
Na ja, Herr Hunold. Wunderbar. Fliegen Sie nach
Poland? Dann Sie konnte das sagen:
Statt “Breslau”,
sollen wir jetzt die Zunge rollen um “Wroclaw” auszuprechen,
das sich obendrein anhört wie der Name eines Dorfes mit vier stinkenden
Kühen.
Traducció:
“Quan
es pronuncia Platja, t’hi has d’acostumar,
però ja no sona com la llengua d’un imperi mundial”
És
clar Sr,.Hunold. Fabulos. Vostés tenen vols a Polonia? Aleshores podria escriure
quelcom semblant a aixo:
“en comptes de Breslau
ara ens fan retòrcer la llengua per tal de pronunciar ‘Wroclaw” que
a sobre sona com el nom d’un poble amb quatre vaques pudentes”.
es podria dir amb més contundència, però ben segur que no milloraria el contingut del teu missatge.
Llàstima què en este país hi ha massa acomplexat, i tan poc de desacomplexat. Una altra cançó cantaria i amb estat propi, per suposat.
Molt ben explicat, és tal com dius. Encara que a europa també abunden els talossos, hi ha molta més gent disposada a entendre’ns abans que a apuntar-se a la gihad hispànica. El cas que expliques de la Heidi, és similar al d’uns quants bons amics i amigues que viuen a Barcelona. Alemanys, francesos, italians,…, tots tenen una visió positiva de la nostra llengua i la nostra gent. I els que no? ja saps quin partit voten al seu país.
Aquest de la foto, tan ben acompanyat, ets tu? No t’imaginava així. 😉
Et llegisc en retard perquè no hi era, però no amb menys goig. És això.