L’ART NOUVEAU. EL LLEGAT DE SIEGFRIED BING.1
Magnífica exposició, senyors de CaixaFòrum. Anirem fent un petit recorregut ara i després en altres posts aprofundirem, per a reflexionar sobre la lliçó que ens pot servir pels temps presents. Anirem, igualment, relacionant casos semblant amb B. Taut, F. Lloyd Wright, etc.
Per cert, la rehabilitació i reutilització de la Casarramona, mereix de felicitar-los i felicitar-nos. Ni que siga a deshora.
L’exposició tancà el diumenge passat. Problemes familiars m’han obligat a emetre este post tardanament. Sorry.
A principis d’any assistírem a la dita exposició. Ens és interessant per comprendre com va quallar el període del que ací anomenem Modernisme. Si bé, Oriol Bohigas situà el començament del nostre moviment uns anys abans, pels volts de 1885, en el cas francès el situen pels volts de 1895, amb l’obertura de la botiga d’en Siegfried Bing, la galeria L’ART NOUVEAU.
El punt que ens interessa ressaltar el caràcter de tastaolletes de Bing. Alemany jueu d’Hamburg, fill de comerciants poderosos de ceràmica, porcellanes, vidres, etc. franceses. Després d’enretirar-se del negoci el pare, ell, emprén el lideratge de la dita empresa, 1863; durant set anys se’n dedica. Atipat de la rutina, l’any 1880, delega el negoci en els seus germans i se’n va a recorrer l’orient durant un any, passant per Xina, Índia i el Japó, per tal de comprar noves i "diferents" mercaderies. Ja que l’augment de la competència el va impel·lir a renovar-se, conduït pel seu caràcter emprenedor. Reforma la botiga que tenia a París a rue de Provence, 22 i hi obrí la galeria. L’Art Nouveau.Sintetitzant els seus coneixements adquirits escampa a d’altres àmbits la seua influència. Posant-se en contacte amb empreses manufactureres europees i americanes que li fessen la distribució dels productes, ja que creia que les havia de fabricar ell mateix. L’entorn parisenc -encara submergit en el que s’anomenat Eclecticisme/Historicismes- calia avesar-lo a una nova manera de mirar i veure, en definitiva de viure. Publica revistes de japonaiseries com ara, Le Japon artistique, que introdueixen els colors plans dins de vores fortes, pròpies de les estampes japoneses, així com unes perspectives, amb un punt de vista estrany per als europeus i occidentals en general. Aquestes revistes influencien artistes centreeuropeus. Simultàniament entra en contacte amb artistes que exposen en la seua galeria: Blanche, Toulouse-Lautrec, Vuillard, Rippl-Ronai, Munch i Rusinyol.
Com veiem autors de tota mena de punts de recerca: simbolistes, puntillistes, neoimpressionistes, nabís, paisatgisme exòtic, etc.Els salons es van repetir a la seua galeria durant els anys ’95-’96. A més de quadres hi havien objectes decoratius, amb el que hi ha una arrancada formal de l‘interiorisme.
Al capdavall, el que volia, era crear un nou art total . Amb l’ambient tot incorporat, amb peces de l’Art&Craft londinenc d’en W. Morris, vidres i làmpades de Tiffany, que hi havia "ressucitat" després de l’ensulsida empresarial, mobles de Van der Velde, etc.Bing volia un estil per a tothom. Però, com sovint s’esdevé, va fer un art per a una minoria selecta, que se’n podia pagar dits objectes.
És l’any 1900 quan es produí l’Exposició Universal de París on eclossiona tot aquest moviment. El pavelló de L’art Nouveau dissenyat per Colonna, Feure i Gaillard, rebé força visites i compra d’objectes per part visitants i agents de museus d’arreu del món.
Bing va adornar-se’n de la necessitat d’impulsar la producció amb manufacturers i artesans a l’estil de l’Arts& Crafts, per això muntà amb ebenistes, manyans, etc. tallers que en 1899 produien a ple rendiment. Amb l’agreujant que era molt costosa l’elaboració i consegüentment el producte, que es va dirigir cap a una elit selecta.
La botiga tancà, però, l’any 1904, un any abans de la mort d’en Bing. Els temps ja hi havien començat a canviar. Llangueixen les remors de l’art nouveau -oficialment-fins a 1914. Any que esclatà la Primera Guerra Mundial.