Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

La vida a l’abisme.

Anit vam anar a veure "La vida a l’abisme". Estic decebut. No anem bé. Llàstima. Falla el "tempo", sobra pel·lícula. El nas d’un barceloní que no hi arriba a copsar. (¿Com deixar el tema de les apostes ..en el joc de pilota valenciana on moltíssima gent s’ha arruïnat… i la seua plasticitat?) I diu (en off), en la pel.li…s’ho juga tot…. i no traure ni un flash-back d’una partida.. NO parle de fer antropologia. El Chino està mi(s)tificat però tampoc no podria fer tals versos a la prostituta. Entremig d’una partida fitant càmera.

El monòleg final falla intenta relligar-ho tot. Li manca estructura narrativa. S’entén, pel toll, de flash backs que hi introdueix. Això, a bacs, anem. 

Janeada és un error. No és creïble. Li hem ensenyat la fonètica valenciana diu Ventura. Collons: Pep Sellés. A la foto que he penjat dalt. 

El dolent de "Negocis de família" eixe era el Chino, carai!

El pitjor d’una pel·lícula és que isques igual que has entrat.

Unes addendes més….(..)

Els grans Pepa Lòpez, Pep Cortés, Juli Mira i ….les puntuals d’en Forner i en Picó (ambdós també de Negocis de família. d’Albena Teatre) no poden fer res més que minoritzar la "destrossa" amb el seu bon fer.

La seua presència dissimula una mica la fluixera de l’estructura. Sospedra està, però, no està.

¿Cap combat de boxa, katch, etc. tan popular en aquells anys a València? Els divendres per la nit era típic d’anar a la plaça de bous de València a veure’ls.

Jo mateix em vaig fer un fart de veure’n. I tenia 14 anys i entràvem de "calbot". És a dir sense pagar, colant-nos pels vestuaris del darrere.

Ah, l’excrement de gallina es diu GALLINASSA.  Si és humida i en reparteixes et pot durar una setmana la pudor, doncs s’infiltra a la pell. ¿I el Chino, dels voltants de Sedaví, no en sabia res d’això?. Jo que sóc de ciutat i ho sé….per favor….  

UNA POSITIVA: la directora/director d’ART la clava: els escenaris, vestuari, diners, quadres i objectes són ben reals i trobats. La descripció visual final dels objectes col.locats a l’aparador, al final, és una troballa recuperada de la Nouvelle Vague..

——————————————————————————–

Tot esperant la crítica, més acurada i amb coneixement, d’en Salvador Montalt, restem a l’aguait.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. a mi Jaeneda no m’acaba de fer, per això no he anat este cap de setmana a veure-la. Encara tinc uns quants dies, ja ho sé, perquè la faran en valencià en un cinema del Grau de Castelló. No sé, "Tirant lo Blanc" va ser un desastre que no té nom… i la veritat que "La vida en l’abisme".. no sé fins a quin punt, després de "Gràcies per la propina", es pot aportar quelcom sobre uns anys concrets  (60 i 70). El llibre, si us he de ser sincer, tampoc és que m’apassionara.. Quan la veja, diré la meua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.