Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

LA ROQUETA: EL PROBLEMA DE LA PROPIETAT EN ELS ÚLTIMS DOS SEGLES .

El segle XIX comença amb fortes convulsions, doncs amb la invasió napoleònica, dirigida pel general Suchet la nostra ciutat és assetjada per les tropes fraceses, havent-se de replegar dins el recinte emmurallat, tot deixant a llur albir la sort de les edificacions d’extramurs. Com pot observar-se al detall del raval de la Roqueta al plànol del "Plan du siège de Valence par l’Armée francaise d’Aragon en 1.811 i 1.812" el sant lloc és ocupat per les dites tropes assetjants, tot utilitzat el monestir i resta del conjunt com a caserna assaltant pel flanc sud de la ciutat i posteriorment com caserna-hostatjant, ja ocupada militarment – de nou- la ciutat. Òbviament i com era costum a banda del "condicionament" militar a que seria sotmès el conjunt, se’n féu el consegüent saqueig, com ara, els quadres de la imatge de la Mare de Déu de Betlem i el de l’Adoració dels Mags que "segons tradició era el propi original que el Rey D. Jaume el Conqueridor dexà en la capella que a ses expenses féu edificar contigüa a esta casa".[1] 

En 1.835  el ministre espanyol d’Hisenda Juan Álvarez Méndez ,"àlias" Mendizabal, posà en marxa la seua política desamortitzadora decretant l’extinció de les ordes religioses (tretes de les d’ensenyament a infants pobres i d’assistència a malalts) traient a subhasta tots llurs béns i essent adquirits per particulars.

 

D’aquesta circumstància, el Conjunt de Sant Vicent de la Roqueta passà a propietat de l’Estat. En data de 17 d’abril de 1.837. Tot seguit l’Ajuntament de la Ciutat ordenà l’enderroc de part del convent i de l’absis del temple així com de la "Roqueta" ,torre que hi dóna nom al conjunt, per tal d’eixamplar el camí de sant Vicent. En realitat, amb tot, es persseguia de que no servís de bastió novament , en aquest cas d’en Cabrera i les tropes carlines.

Segons resa a la inscripció de la Finca nº 16.186, del Registre de la Propietat, al seu anex nº1, hom pot extraure-hi la següent informació :

– El primer particular que adquereix el conjunt és en Pere Escrich (sic) i Rovirolta, a 9 de novembre de 1.838, davant el notari Joan Genovès i Cause, a cens reservatiu amb facultat de redimir-ho, de la JUNTA DE ENAJENACIÓN DE EDIFICIOS Y EFECTOS DE LAS SUPRIMIDAS COMUNIDADEAS RELIGIOSAS DE ESTA PROVINCIA, Convent, Església i Hort, titolat de Sant Vicent de la Roqueta,  convertint en fonda tot el front del monestir.

– El 27 de novembre de 1.879, davant del notari en J. Ramon Calvo i Perola, el sr. Escrig ven a la Comunitat de Religioses Agustines de Sant Josep i Santa Tecla d’aquesta ciutat, representades per en Josep de Navarrete i Vergada, amb poders notarials expedits el 16 d’octubre de 1.879. La propietat així  adquirida fou inscrita al Registre de la Propietat el 9 de juny de 1.945. El preu declarat fou de 100.000 pts.

El conjunt contemplava una extensió de 7.660 m2. Monestir i temple conformaven una superfície de 3.318 m2 i els horts una altra de 4.342 m2.

La propietat adquirida per la COMUNITAT DE RELIGIOSES AGUSTINES DE SANT JOSEP I SANTA TECLA, fita a l’est amb el carrer de Sant Vicent, corresponent-li els números de policia 264, 266, 268, 270, 272, 274, 276 i 278. Pel sud fitava amb terrenys de l’anterior propietari sr. Escrig Rovirolta, per l’oest amb la resta de l’hort que quedà a mans del sr. Escrig ( el qual fita alhora amb l’hort d’en Nicolau Gimeno) i finalment pel nord fita amb una edificació que corresponia amb el nº de policia 262 i també amb l’hort d’en Pere Pardo.

– El 7 de juliol de 1.949, es registra la segregació de 1.318,50 m2 amb destí per a contruir el carrer d’Albacet; tot restant inscrita com a finca nº 21.043.

– El 12 de novembre de 1.953, hom inscriu al Registre la venda de 497,8360 m2 a la PROVINCIA AGUSTINIANA DE CASTILLA, per a la Comunitat de Pares Agustins de València. Aquesta parcel?la és fitant amb el c/ d’Albacet i a la vora del magatzem de fusta del senyor Iranzo. La dita parcel?la és lliurada per sor Mª dels Àngels Vicent, en qualitat de priora del convent de Sant Josep i Santa Tecla, monges agustines de València, a la PROVINCIA AGUSTINIANA DE CASTILLA, per a la COMUNIDAD DE PADRES AGUSTINOS DE VALENCIA, en la persona representant del reverend fra Eladio de Castro Pelayo, rector del Col?legi de Sant Tomàs de Villanueva en València, segons poder delegat pel reverend fra Pablo Gutiérrez Flores, vicari provincial de la PROVINCIA DE CASTILLA DE LA ORDEN ERMITAÑA DE SAN AGUSTÍN i dels frares fra Rogelio Díaz López , fra Justo Ramírez Galilea i fra Pablo Marín Solano, definidors de la dita orde. El preu de compra-venda és de 149.000 pts. Aquesta operació es realitzà, per una altra banda, davant el notari en Ramón Herraiz de las Pozas, el 21 d’agost de 1.953.

El 2 de setembre de 1.973, les monges de Sant Josep i Santa Tecla abandonen el convent a punt d’ésser enderrocat, rere la compra a la comunitat religiosa per part d’un particular (Sr. Rodríguez) per a realitzar una promoció d’habitatges. La notícia és publicada a la premsa i la consternació promoguda per figures significatives de la societat civil com ara el canonge en Vicent Castell Maiques, el filòleg en Manuel Sanchis Guarner i el poeta i periodista en Vicent Andrés i Estellès aconseguiren d’aturar "l’operació" donant lloc a que el 2 de novembre de 1.973 la Comissió permanent de l’Ajuntament de València acordàs denegar la llicència per a l’enderroc de l’immoble i començàs, tot seguit, els tràmits oportuns per a la seua declaració com a monument històrico-artístic.

A proposta del Centre de Cultura Valenciana, el conjunt de Sant Vicent de la Roqueta és declarat "Monumento Histórico-Artístico de carácter Nacional" pel R.D. 941/1.978, el dia 27 de març de 1.978. Sent publicat pel B.O.E.  de 5 de maig de 1.978.

            TRASPÀS DE PROPIETAT A LA MUNICIPALITAT.

L’Excm. Ajuntament de València, representat per na Clementina Ródenas Villena i en F. González Fuentes, fent ús de les facultats que han estat conferides per l’Excel?lentíssim alcalde en Ricard Pérez Casado, compren a la Comunitat de Religioses de Sant Josep i Santa Tecla, representades per sor Mª del Sagrario Alducín Zabaleta, davant el notari de València Antoni Beaus Codes, segons escriptura atorgada el 4 de febrer de 1.986, la compra de la parcel?la de 1.851,02 m2 , fitant a l’est amb el carrer de Sant Vicent, en la qual es troba el monestir, el qual fita amb el temple pel costat sud. Sent-ne el preu d’adquisició de 51.000.000 de pessetes.

Essent inscrita al Registre de la Propietat el dia 10 de març de 1.986.

            CESSIÓ A LA GENERALITAT VALENCIANA.

La propietat suara descrita és cedida a favor de la Generalitat Valenciana, especialment a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Havent-ne segut apreuada en 107.976.000 pessetes, per part de l’Excm. Ajuntament de València, pel ple celebrat en sessió extraordinària de data 6 de març de 1.986.

En representació de la Corporació local hi intervingué en Ferran Gonzàlez Fuentes, sots-secretari de la corporació i l’Honorable Conseller d’Economia i Hisenda N’Antoni Birlanga i Casanova per part del Govern Valencià; facultat per a aquest acte en virtut del decret 80/1.988, de 20 de juny del Consell, publicat al D.O.G.V., el 27 de juny de 1.988.

            La dita cessió – gratuïta- ve condicionada per dues condicions:

1) Que l’edifici s’habilite i comence a fucionar en el termini de cinc anys, comptats a partir de l’acceptació de la present donació.

2) Que hom procedesca a la realització d’excavacions arqueològiques prèvies a la restauració, per causa del caràcter de l’edifici, de Monument Històrico-Artístic.

L’escriptura fou atorgada davant el notari de València en Josep Maria Millet i Sastre, en data de 7 d’agost de 1.988. Correspon a la finca 46.839.

La Comunitat de Religioses Agustinianes de St. Josep i Sta. Tecla de València ven a la Provincia Agustiniana de Castilla, el 27 de maig de 1.988, 2.001,62 m2, per la quantitat de 6.000.000 pts. Aquesta superfície és requerida pels Pares Agustins per tal d’inserir zona d’esplai i jocs, així com construccions auxiliars per a la pràctica d’esports al descobert. 

S’ha localitzat un conjunt de plànols de l’Ajuntament signats per l’arquitecte municipal n’Emili Rieta (sense data) que estableix alçament del monestir i la segregació planimètrica del monestir de la Roqueta envers el temple de St. Vicent de la Roqueta. En els quals es grafia que la superfície que adquireix l’ajuntament és de 1.878,30 m2, mentre que la total n’és de 2.084,68 m2. Mentre que l’adquirida per la municipalitat, a l’escriptura n’era de 1.851,02 m2, per tant n’hi ha una diferència de 27,28 m2.

Per un altre cantó, en els plànols elaborats per a aquest treball ens ixen les següents superfícies, aproximades,  propietat del temple (Comunitat d’agustines de St. Josep i Sta. Tecla):

             Superfície del Temple          =  905,34 m2

                        "     "   Pati d’accés    =  434,19 m2

                        "     "   Transformador=    17,02 m2

                        "     "   Pati posterior   =  163,40 m2

                                                           1.519,95 m2

            DISCUSSIÓ DE LES XIFRES :

La finca matriu correspon a una superfície de 7.660 m2 (monestir i temple 3.318 m2 + 4.342 m2 d’horts) i hi es segreguen les següents parts:

Segregació per a vials c/ d’Albacet       = 1.318,50 m2

    "      per Pares Agustins                    =     497,84 m2

    "      "   Pares Agust. zona esports     =  2.001,62 m2

                                                                3.817,96 m2

Més la compra-venda per part de l’Ajuntament de València que és de 1.851,02 m2 , ens n´hi dóna un total de  5.668,98 m2.

           

* Per tant no coincideixen les superfícies segregades respecte la parcel·la matriu en quant als horts que n’eren 4.342 i el total segregat és, segons el registre, 3.817,96 m2 per tant n’hi ha un desfasament de 524,04 m2.

* En quant a l’edificat és originàriament 3.318 m2, mentre que després d’haver amidat la superfície construÏda ens hi donava (1.519,95+1.851,02) 3.370,97 m2, per tant ens hi dóna una diferència respecte de l’original (3.318 m2) de 52,97 m2.

En definitiva hi ha un total de (524,04-52,97) 471,07 m2. No justificats. Contràriament a l’informe de la Associació d’Amics de St. Vicent de la Roqueta de data 14 de febrer de 1.994. On es justifica d’una manera aproximada per qüestions d’encaix de xifres en actes jurídico-administritius i oficials. També es reitera i de manera explícita en conferència d’en Mario Puga

sots-president de la dita Associació d’Amics… de data de 15 de gener de 1.995. (IV Cicle de conferències. Titolada "Historias actuales de San Vicente de la Roqueta".

Tal referència s’hi ha afegit perquè ens hi pot donar pistes de que tenim una sèrie de peces del trencaclosques i que no acaben d’encaixar corrèctament, per tal d’intentar de reconstruir la història del conjunt de la Roqueta, però açò correspon a un altre treball que depassa els límits d’aquest i que tan sols serveix per a donar pistes de si manca alguna segregació al registre, si les segregacions en quant a vial és correcta, etc. Doncs, ens donaria pistes per trobar restes de l’antic claustre gòtic, conèixen la funció de la portada cistercenca dels peus del temple, etc. que fins ara només hi treballem a nivell d’hipòtesi.

Per a la continuació d’aquest treball s’hi adjunta un recull de vistes i fragments de plànols de l’evolució del conjunt. Però com hem avançat suara no correspon a aquest treball de T.E.M., sinó que serà motiu d’un desenvolupament en un altre moment.

Així també s’hi adjunta un recull de fotocòpies de les segregacions esmentades adés, declació de Monument Històrico-Artístic, etc.

* Per un altre cantó, el mateix informe arriba a la conclusió de que el mur nord de l’església pertany al claustre a partir dels plànols d’en Rieta, arribant a asseverar que el dit mur pertany al propietari del claustre, tot venint a dir, més o menys  "i per tant, des de dins del temple no s’hi pot ni clavar un clau sobre el mur, en ser d’un altre propietari".

Açò, possiblement, siga erroni en delinear l’Ajuntament, un mur d’una gruixa d’1,25 mt. quan segurament en té 1,85 m. Sent, a nivell d’hipòtesi 1,85 m i s’haura de verificar per cales que en realitat els obrers de 1.665 o en temps d’en Martorell, en desmuntar la part superior del temple conformaren, en no refiar-se del mur existent un altre a redós de 0,60 a 0,70 m, tot fent-ne un doblat, a l’originari de 1,15 m. igual que el meridional. O, també com passa a la portada del Palau hi ha una part que avança, en estar en certa època al descobert sent-ne l’entrada principal des de la ciutat per part del pelegrins. Desmuntant la porta romànica i avançant-la a la cara exterior. Segons restes que hem pogut trobar darrere de la cel·la del "St. Vicent Pobret" que ocupa aquest accés per la cara interior del temple i cegada mitjançant un envà eixalbat.

Finalment hi ha una adquisició de l’edifici que comprén la Parròquia de Crist Rei, casa del capellà, dependències accessòries, ubicat al c/ de St. Vicent nº 126, que ocupa una superfície de 1.991,25 m2, que fita al nord amb l’antic convent, a l’est amb el c/ de st Vicent, al sud amb la mitgera de l’edifici confrontant i a l’oest amb el complex del Pares Agustins. És la resta de la finca nº16.186. Venen La Comunitat de Religioses Agustines de St. Josep i Sta. Tecla de València i compra l’Arquebisbat de València en la persona de n’Agustí Garcia-Gasco, arquebisbe de València. El preu és de setenta milions de pts. Inscrita aquesta finca a nom de l’Arquebisbat de València, per títol de compra. Així resulta de la 1ª còpia de l’escriptura atorgada a València el 22 d’abril de 1.994. Davant el notari de valència en Rafael Gómez-Ferrer Sapiña. Assentament nº 3.181 del llibre 18. La data assentament al registre de la propietat és de vint de juny de 1.994.

Que com hem destacat anteriorment n’hi ha una dispersió de superfícies que ens donarà pistes per tal d’esbrinar més coneixement sobre el monument en el seu conjunt.

Per una altra banda hi ha un factor positiu d’haver caigut a mans d’una entitat amb "relleu" com és l’arquebisbat, amb major poder econòmic i de negociació a l’igual que el claustre que ja és a mans d’institucions per tal d’objectivar un procés d’intervenció amb unes garanties mínimes.


    [1] Archivo Histórico Nacional : Clero, Códices, B-494,f.51r.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. La història d’aquest temple sembla una mica com la història del nostre país. Molt interessants els quatre articles.Gràcies per il·lustrar-nos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.