Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

LA PORTADA DE L’ESGLÉSIA DEL CARME.

1.- DESCRIPCIÓ ESTILÍSTICA.

 

La portada de l’església del Carme (des del segle passat ençà amb canviada d’advocació: la Santa Creu) s’hi troba a la plaça del Carme, sent aquesta un eixamplament del c/ de roters que acull també el Palau de Pineda. En temps del rei Pere III el gran hom féu un privilegi de 17 de novembre de 1.281 al prior dels carmelitans descalços Fra Arnau de Bacris on donava opció a la construcció d’una església. Aquesta és d’una nau amb contraforts interns on s’ubiquen les capelles. Després s’hi anirien afegint nous elements fins a consolidar el convent, església, etc que conforma el gran conjunt. Amb la desamortització de 1.836 fou suprimit el convent. Enderrocada la propera església de la Santa Creu i traslladada a l’església del Carme.

 

 

La façana és un llenç-retaule amb tres (3) cossos superposats en forma decreixent en el desenvolupament vertical amb traça de fra Gaspar de Sent Martí amb lligams estilístics amb Sant Miquel dels Reis, parròquies de Xelva i la Sang de Llíria. Nogensmenys sí que podem percebre una certa relació amb els tractats- no escurialencs- sinó directes amb Vignola (1.562).Tanmateix no n’és tan unitària degut al període tan llarg de construcció en la que hom pot distingir dues (2) etapes:

 

Un 1r cos baix compost amb sis (6) columnes jòniques estriades   (algunes amb contra-pilastra) i edícules- amb fornicula que hi alberguen escultures de sant Elies i sant Joan de la Creu d’en J. Esteve Edo (1.960)- que integren mènsules amb angelets cariàtids de cànon allargat, frontons partits,llinda d’accés recta i rètol-motiu rectangular que hi manca a sobre de la llinda de la porta, que demostra un esperit tardo-manierista. Cal destacar-hi la violència de l’entaulament que avança i retrocedeix amb les dues (2) columnes centrals. Amb la mort de fra Sent Martí en 1.644 les obres resten interrompudes a poc d’arribar al 2n cos; tot demorant-se la repressa vàries dècades- cap a finals de segle i considerant que el disseny de Sent Martí hi havia restat antiquat s’encomana a Joan Baptista Vinyes una revisió de les traces. Aquest incorporaria uns tocs personals com són: les plaques embotides de pedres diferents del conjunt, marbres,etc, les columnes salomòniques, semi-creus dobles (florons) d’arrel neo-gòtica en les edícules del 2n cos, etc. L’execució corregué a càrrec del pedrapiquer Josep Bonet i l’escultor Lleonart-Juli Capús i Calvet  que hom pot detectar en ser les escultures d’aquest cos força més carnoses i mòbils.

 

Al cos segon apareixen quatre (4) columnes compostes acanalades, amb grotescos florals semblant a els de l’església de sant Martí, desapareixent les dues laterals del 1r cos que es converteixen en guarda-pols amb aplacats. Els tres carrers que conformen donen lloc a tres nínxols amb sengles escultures de   santa Magdalena de Pazzis, Mare de Déu del Carme (central)i sta. Teresa de Jesús. Tot i que manté la composició de sota la cornisa queda interropuda en mancar-hi les columnes laterals. El 3r cos completa el remat escutòric amb una edícula amb fornícula amb l’escultura de sant Josep, sota frontó partit emmarcat entre pilastres aplacades i dues columnes salomòniques. Amb volutes (pseudo-vignolianes ¿) laterals. Dalt posseeix una fornícula sense escultura. Açò i la manca d’un remat superior, així com l’inacabat intradós que sobrevola per dalt de la nau, la manca de remats en els ornaments de dalt del 2n cos; ens referma que aquesta portada restà inacabada, segurament, per causes bèl.liques : guerra de Successió-ocupació de les tropes franco-espanyoles de primeries del nou segle.

En l’anex de documentació gràfica s’avança un petit estudi de traçats reguladors de la composició, que possiblement es veié malmés en el modulatge fet a fortiori per Vinyes, on els jocs de perspectives i visió barroques minva les proporcions dels cossos superiors. 

 

 

(Segueix una miqueta…)

 

2.-  DESCRIPCIÓ CONSTRUCTIVA.

 

 

La portada és resolta mitjançant una fàbrica de carreus de pedra tosca i marès un aparell de filada horitzontal comú de junta fina de morter de calç de 2 a 4 mm de gruixa. Sent-ne fins a l’alçada de la carenera de la nau posterior de tres (3) fulles: les exteriors com hem avançat adés i l’interior de reblert de morter d’argamassa de calç i còdols. En la part sobresortint de la resta de la portada la fulla de pedra posterior no hi continua deixant a l’aire una mena de paredat comú amb fines verdugades, fet amb llits horitzontals. No s’hi perceben perpanys i claus i tanmateix ha d’haver-ne a la part de les tres fulles.


S’endivina una preocupació pel bon ús del material diferenciant tipus de material que hem intentat d’avançar amb una classificació orientativa que incloem a l’anex gràfic i que sense bastiment resulta difícilment creïble. Els carreus són de pedra Tosca i que Sent Martí diferencià entre el sòcol en contacte amb el terreny (més forta i compacta) i la resta del pany. Intercalant filades una més alta i una altra més baixa. Moltes vegades els junts verticals estan massa a prop, fins i tot sent continus. Presenta una sèrie de pedres embotides de diferents menes:marbres blancs (2n i 3r cossos), maresenques d’Alcublas (1r cos), etc que neta la façana donaria el sentit proto-barroc que no atansem a observar en l’ús de diferents pedres, com també el rogenc de les columnes del 2n cos o el blavós-grisenc de les salomòniques Amb el concepte de portada inacabada que substentem ens referma la manca de protecció en quant a impostes i d’altres elements que vagen expulsant l’aigua cap a fora. I que ens explica les patologies que presenta. No hi ha trava i enllaç amb els elements confrontants: campanar i capella d’en Gascó.

 

3.- DESCRIPCIÓ DE L’ESTAT ACTUAL. ENUMERACIÓ PATOLÒGICA.

 

Hem avançat un quadre patològic de la portada, a l’anex gràfic, per a major intel.legència de la descripció :

* CROSTA NEGRA: se presenta en totes aquelles zones protegides que degut a la presència de substàncies carbonoses pot donar lloc a crostes de sulfatació. Cornises, frontons partits, fornícules. La marquem en gris de retolador. Curiosament hem detectat també en la part inferior de sòcol.

* METEORITZACIÓ: en la parte inferior de la portada es percep una lleugera abrassió superficial per disolució de carbonats per l’aigua tan de la pluja com per les remuntades  per capil·laritat del sòl, que per sinèrgia ha produït un llavat de les juntes que a hores d’ara s’hi presenten gairebé com en sec. Presentant una alveolització i desagregació granular.

* CARBONATACIÓ: la façana sencera presenta una carbonatació generalitzada en tot el llenç que a conformat una capa de calcín que junt amb l’orientació sud de la portada ha produït una minva de la progressió dels danys. És tanmateix la cornisa de l’entaulament del 1r cos la que presenta una sinèrgia de diferents agents: carbonatació, sulfatació amb meteorització de peces més febles, fins i tot amb la ruptura (per crosta de sulfatació?) d’una part. Tot ajudat per l’existència d’aerosols que ha retingut la humitat donant lloc a l’existència de vegetals.

*ORGÀNICS: existeix una gran quantitat d’excrements de colom en tots aquells racons que els fa de sopluig i que marquem de vermell. Àdhuc colom morts. Que amb la presència de compostos del nitrògen i amoniac es converteixen en vertaders reactors químics de la dita cornisa. A més a més, del Cl.H que ataca les calcàries.

* AGRESSIÓ ANTROPOLÒGICA: tant en la zona inferior del sòcol com l’estatua de sant Joan de la Creu presenta pintura a l’esmalt per gràfitis.

* CONSTRUCTIVES : a banda de la desprotecció que suposa la cara posterior en la part superior sobreeixint amb el paredat vist, a nord, de morters de calç i reblert calcari carrega l’aigua de S O4 Ca que es diposita en les zones inferiors tot produint el guix hidratat a la cornisa del 1r cos. Altrament s’hi ha produït un desplom en la llinda de l’accés que no atansem a determinar correctament possiblement per falla de la biga de fusta? que ha arrossegat darrere l’escut d’alabastre partint-lo també. Creiem , també, que la manca de trava respecte als laterals de la capella i del campanar per a una peça tan desmesuradament alta és un error original de difícil solució i que fins ara presenta problema però que a la llarga ho crearà. Hi ha un desplom lateral junt al campanar del retomb de la pilastra esquerra com veiem a la figura que desdenta la fàbrica de carreus. Igualment les columnes interiors del 2n cos estan subjectades per sengles taulons de fusta que no endivinem el motiu si és per alguna celebració o que estan estintolant-les.

 4.- PLANTEJAMENT DE POSSIBLES TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ.

0. Col.locació de bastida i estintolament de peces com ara la llinda de l’accés. Columnes estintolades etc. I desmuntatge de les estatues i l’escut per tal de realitzar la neteja i reparació en lloc segur i per gent especialitzada.Cosits amb fibra de vidre, segellat de clivells amb productes reversibles, etc.

1. Procediríem a una neteja de tota la brutícia mitjançant cortina contínua d’aigua per la cara exterior. Neteja amb raspall i aigua aquelles zones on siga precís per incrustacions, etc.amb la suficient cura i salvaguarda del monument.

 2. Comprovació del deteriorament del badall lateral esquerra i esbrinar la profunditat del problema. En cas de que fóra precís subjectar per mitjà de cosit d’ancoratges metàl·lics d’acer inox. i resines d’acrilat d’epoxi modificat o aquell que veierem més adequat.

 3. Aplicació del mètode d’electro-òsmosi i electro-foresi en la zona inferior de la façana. Així com la creació d’un mecanisme passiu que mantinga eixut el parament en la zona inferior.

 4. Reparació de la cornisa superior per tal de fer-l’hi l’acabat per a que escorrega l’aigua a fora i no s’infiltre i regalime pel parament. Amb peces d’obra, a la manera tradicional, taulells vitrificats que no s’hi vegen etc. Item cornisa de 1r cos. Comprovació de l’estat posterior del paredat i evitar les patologies que puguen crear així com la comprovació de l’estabilitat com per exemple l’escala de cabra base de perpanys que presenta. Fins i tot eliminar-la pel perll d’ensulsida d’aquests esgraons. Protecció exterior d’aquest parament per tal de que absorbesca humitat i alhora permeta la transpiració del parament.

 5. Dessalinització d’aquells punts, després d’haver-ho estudiat per tal d’impedir la la crosta de sulfatació interna (guix hidratat). Reposició de la cornisa trencada mitjançant formigó ancorat al parament ( subtil a poder detectar-ho de prop i no de lluny). Resituació de la llinda així com reparació del problema que ha ocassionat el descens. Afermament de les columnes interiors compostes.

 6. Rejuntat de tota la fàbrica de carreus amb morters expansius en cas de que s’haja produït el buidat (zones inferiors estant falcades) i deixant uns 15 mm per tal de fer el final amb morters colorejats originals que passe desapercebuda la junta., reposició de plaques perdudes del mateix material, tan sols són 4 peces.

 7. Protecció de tota la pedra mitjançant dissolució aquosa p.e. de carbonat de calci. Reposició d’estàtues i afermament d’aquestes.

 8. Instal.lació de xarxa elèctrica en fornícules i cornises sòlament, al amagatall, per a evitar la colomassa dels coloms.

 

 

                              Josep Blesa i Morante

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. tenint en compte que heu fet una actuació a l’església del Carme i que el rector és conegut d’ambdós, si és possible i un dia que poguem, podríem veure-la per dins l’església? Ho dic perquè, si no és de molt xicotet -que no ho recorde amb seguretat-, no hi he entrar mai. I ma mare es diu Carmen…
    Bona vesprada.
    Àngel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.