LA NUESA
Així com cell qui ama e no.s amatz
JORDI DE SANT JORDI
Jo sóc el presoner
d’eternes primaveres
que orfe d’uns ulls bruns
s’alleta de cadenes.
Jo sóc l’amant sobtat
que cerca entre les selves
un cau d’amor furtiu
un niu de foc i heures.
Jo sóc el diamant,
la mel i l’esmaragda,
dolç com l’alè diví,
trist quan la nit s’atansa.
Jo sóc el crim nefand,
una llàgrima amarga,
presoner d’un desig
que m´omple de recança.
I visc per Tu, sens Tu,
mirada de carn fina,
captiu en viva mort
d’una alba encesa i grisa.
I espere pietat
dels teus ulls de sang viva,
que inflamen el dolor
del meu cos mort que et crida,
puix muir per tu, sens tu,
somriure de carn tendra,
olor de romaní,
vertigen d´amor erma.
I espere llibertat,
estiu, rosella i perla,
perfum de sexe encès,
suor de pols i terra.
from Hugo Mas, released 31 January 2009
(Música: Hugo Mas. Lletra: Josep Ribera)
VERTIGEN.
Després de tanta tonteria (d’eleccions) als blocs els hi cal molta més poesía. Benvingut al club dels enllaçadors amb els poetes vivents (els poetes no moren mai). El maridatge entre poetes i cantants és perfecte si els dos s’ho valen. I en el cas d’Hugo Mas és així. Me’n havien parlat i el vaig escoltar i parlar amb ell a la Universitat de València en l’homenatge a l’Ovidi, una gran veu i un excel·lent intérprete que recomano a qui no el conegui.
Bona nit i bona hora Josep, ja que veig que t´agrada Hugo, si vols
escoltar-lo en directe actua el proper dijous a la sala MATISSE a
València a les 23´00 hores.
Una abraçada
Apa