Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

LA GRAN ESCALA URBANA.(4)

En començar el segle XX, sols el 10 % de la població vivia a ciutat. 
En l’any 1950, sols Nova York i Londres tenien més de vuit milions d’habitants.
En l’any 2000, un 50 % de la població viu a ciutats.
En l’any 2025, la població urbana pot assolir els 5000 milions.
Dels quals, dos terços (2/3), ho farà en països pobres.
Actualment hi ha més de vint-dos megalòpolis.
De les 33 megalòpolis previstes per a 2015, 27 en són situades en països
subdesarotllats, 19 de les quals a l’Àsia.
Tòquio és l’única rica que n’ix en el llistat de les 10 més grans del món. 
                                                                                                                     
Dossier of Global Urban Observatory. Any 2001.

comentarem i exposarem una miqueta la relació entre
el factor densitat de població i els gratacels

 

Densitat urbana     

L’argument decisiu a favor per a la construcció d’estructures de gran alçada és el de les possibilitats
que ofereixen per a la major densitat urbana. El principi d’addició i multiplicació vertical, d’una superfície
màxima sobre una àrea mínima de l’emplaçament, és l’autèntica funció d’aquest tipus de construcció.

Si voleu continuar llegint pitgeu al “vull llegir la resta… i un bon vídeo
que en mostra -part- de la construcció d’un…



….Per un altre costat, cal admetre que la promesa utòpica del platonisme racionalista intern ha estat
superada per la raó instrumental i ha donat lloc a una nova lògica. Rem Koolhaas fa referència a
quelcom semblant d’aquest tipus en el seu llibre “
Delirious in New York”, on planteja la multiplicació
d’emplaçaments i la creació de gratacels com una mena de prestatgeries verticals, en les quals tota
mena d’activitat, habitatge, museu, parc, taller….-puga tindre lloc i pot variar a voluntat. Aquesta crua
mescla interior d’un gratacels representa una ciutat dins d’una ciutat i així una multiplicació de la gamma
d’experiències urbanes. Després de la 2ª Guerra mundial, tanmateix, les plantes d’oficines monofuncionals
apilades unes sobre les altres posaren fi a tota esperança de varietat. Allò urbà experimenta un procés
de canvi constant, pel qual els gratacels es sotmeten a un procés de desenvolupament positiu en ampliar
llurs usos públics i valors socials. El caràcter essencial d’un gratacels és la seua verticalitat. Caldria,
consegüentment, pensar-hi intensament sobre la relació entre aquesta qualitat i la ciutat. Sols quan un
edifici alt personifique les característiques d’un carrer vertical superarà la monofuncionalitat; tan sols llavors,
serà una ampliació de l’espai públic i proporcionarà possibilitats per al contacte humà. De fet, ja podem
trobar indicacions d’açò en la jungla de les grans torres de Tòquio, Nova York, Hong Kong i Xangai.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Josep, encara estic amb els apunts de tot el que ens has explicat en la teua lliçó magistral de la ‘gran escala urbana’. Ja faré un comentari més concís .. però entre que el meu G4 va dir prou, i anar comprar un nou iMac, a terminis és clar, de sobretaula, i que ja el tinc ‘quasi’ a punt de solfa ( és una meravella, la veritat, bé com tots els Macs .. ) només volia dir-te que el primer video sobre el projecte de Ho Chi Minh City em va impresionar. Mentres el veig, vaig recordant els díes de la meua estada a la Ciutat ( la meva imaginació va volant i recordant el riu, els barris, els parcs, els carrers ) i si la Ciutat pot convertir-se tal i com ens han enseyat en el video, pot ser un veritable model. Ja en parlarem.

  2. Impresionant és la paraula i a més el ‘protagonista’ ignorant déu n’hi dó els pebrots que té per pujar fins dalt de tot i anar explicant la seva ignorància i sorpresa de com van construïnt aquest gratacels ! Els teus apunts de la ‘gran escala urbana’ són didàctics, interessants i vas aprenent, sobretot, la importància de l’urbanisme i construïr una Ciutat. Ja faré un apunt de com s’ha de transformar Hà Nôi, ja que després de mesos i mesos de discusions, convertiràn la Ciutat en el ‘gran Hà Nôi’ integrant els pobles del voltant i deixant el centre neuràlgic de la Ciutat com a centre comercial i de negocis. Són conscients que ténen molta feina per fer, però ténen paciència i van a poc a poc. No ténen pressa i ho volen fer-ho bé.

    En el meu arxiu de fotos n’he trobat una que vaig fer de Ho Chi Minh City desde el pis 22è de l’hotel, on es veu exactament la zona on en el video del teu primer apunt surt el projecte del barri envoltat per el riu Sai Gon i com és ara, avui, amb els transbordadors decadents amb milers de ciclomotors travessant el riu per anar al centre.
    No he renegat  mai dels ‘skycrapers’, si estàn on han de ser. Sempre em vénen a la memòria records, i per exemple, no saps com vaig disfrutar pujant a l’Empire State Building, l’any 1966 ( molt joveneta, jo ) pagant $25 per pujar-hi (caríssim per l’època) i experimentar ser a dalt de tot d’un gratacels, quan aquí en el nostre país tot era fosc, trist i amb un urbanisme salvatge arreu, sense planificar.

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.