LA FREDOR DELS NÚMEROS.
Ho agafe del facebook del David. Una conversa de sobretaula d’una casa normaleta de dreta castellonenca. Al despatx ell i jo ja vam riure i comentar-ho quan isqué la ‘bona nova’.
La ceguesa de la nostra societat ‘su-curt-satel·litzada’. I ho conta -i explica- així de senzill. Sense proclames, sense banderes, sense himnes, sense llengües, però amb seny i trellat.
Debat de sobretaula. La dreta és l’única que ens pot fer eixir de la crisi, diu el meu cunyat. Mirem el que va fer Aznar i després de Gonzalez, reitera. I així, tot un seguit d’arguments.
Quan acaba, li conteste. De la crisi, ni ens trau ZP ni Rajoy, ells no són el problema. El segon Pla ZP preveu amb 11.000 milions d’eur…os crear 300.000 llocs de treball, els valencians aportem a Espanya 13.000 milions d’euros cada any.
En este moment, la meua cunyada exclama:
valencians independents!
A partir d’eixe moment, el debat ja no és esquerra o dreta, espanyoles per suposat, sinó, independència?
Bon profit i bon café.
(+)
Bon profit i bon café.
Li afegisc el següent comentari:
Boníssim David. Això és el que cal: que la gent normal i corrent se n’adone que estar dominats per Espanya és un mal negoci per als valencians. I sols tenim l’oportunitat a perdre. Mai a guanyar o empatar una partida que ja està perduda des del principi.
PS: en aquest moment de desconcert generalitzat, ha arribat el moment en què, si més no, el Principat ha de fer un colp de timó definitiu. I ja ningú ponentí podrà reaccionar.
O ara, o d’ací a 10 anys; i un hom es pregunta:
Per a què aguantar una dècada més amb aquest llast insofrible?
i quan he dit que la solució és la independència, se m’ha dit que sóc “racista”. Bona vesprada.