Josep Vicent Boira i Maiques
Josep Vicent (El Cabanyal, 1963) és per damunt de tot un gran geògraf. Un geògraf humanista. Un geògraf de la ciutat que amb el transcurs dels anys d’estudi ha expandit els seus límits de coneixement a àrees molt més extenses del/s territori/s. I que en els darrers temps ens ha transcendit a l’àmbit europeu. També historiador dels seus propis objectius, trobant-ne els seus propis antecedents i precedents en els prohoms i empresaris de l’Exposició Regional de 1909. Company de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, en siga possiblement qui millor i encertadament ha encarat com resoldre el punt d’inflexió col·lectiu en el què ens trobem en l’actualitat. Format a València i a França, implementa les bases del seu desideràtum amb els ensenyaments americans que ens expliquen com cal ser de metòdics, persistents i planificar el present i albirar les conseqüències en el futur. En contra del pensament orteguià que creia -i en creu encara- que els planificadors eren els soviètics. Boira ens desenboira la teranyina tot explicant-nos que els qui ho han estat, realment, són els estadounidencs.
Avui li han fet una entrevista en aquell diari que rebíem a València dit Avui.
Josep Vicent no s’ha amagat mai de creure -i, fins i tot, ser contrari- en un projecte polític a nivell nacional, però sí ha creat les bases sòlides -no fusterianes- per a donar una eixida coordinada a aquest fragment de la societat europea. Tot esbandint malentessos profundament arrelats i inconsistents a banda i banda de la Sénia.
Si voleu llegir l’entrevista, ben sucosa per cert, pitgeu ací