Notices from nowhere

Estava sopant i hi veia en la TVE-1, el programa AL LADRÓN!. LES BRIGADES ESPECIALS de la policia nacional española i les dels Mozos de Escuadra eren els protagonistes de les detencions i desarticulacions de xarxes de lladres del coure de xàrcies de distribució elèctrica i d’empreses diverses. D’aquests malfactors, uns, n’eren romanesos o hongaresos i d’altres magrebins i en molts pocs casos españols.
També del furt d’establiments d’alimentació i d’altres de poca quantia crematística, però també molta, en botigues d’abrics de pells naturals d’alt luxe madrilenyes. Allà tenies els serveis periodístics que hem vist a Canal 9 sobre aquesta mena de tele “d’Impacto” que van ensinistrant les ments sobre la manera de pensar tot acoblant-la a la manera de fer respectar la propietat privada.
IDÒ, ALS LLADRES !

Un model que deixa pas a les mesures de ‘protecció’ sudamericanes. Amb el gangsterisme pagat com a autodefensa de qui pot destinar un remanent a d’això.
I els murs de tancats de propietats segregades urbanament per a preservar la teua integrat física. ¿I què feien els ‘Mossus’ allà?, em demanava.

Supose que és degut a que Cataluña els és definitivament España. I els dirigents de la cosa aquella de la Plaça de sant Jaume ben pagats que estaran. Entremig de la crisi mundial que ens dura fa unes cinc dècades, on l’econòmica cíclica és sols una conseqüència em tornava a demanar: ¿On no hi ha ensolsida?. La resposta l’he vista en un parell d’ocasions avui.

1. Una llegint un rètol d’un estudiant que acaminava pels Vivers de València que feia així “L’educació és una arma de construcció massiva“.

2. I en altre lloc, en vista del desinterès que tenim al continent pel que passa mar endins. Fa tres dècades la resta d’aquesta societat va desentendre’s del que passava al país valencià. Parle dels anys vuitanta. Perquè aleshores també teníem els pujolistes españoleando, com a hores d’ara. Diguem-ho clarament que els dirigents del principat no han fet una altra cosa des del segle XIX. I els dirigents valencians i els illencs els envegen i envejaven de no saber-ho fer tan dissimuladament bé com aquells, tot mantenint un lleu distanciament imprescindible per a poder vendre’s el seu producte a bon preu. I en eixes he vist una altra volta els jubilats per Mallorca fer coses de manera desinteressadament com als mestres de Binissalem.
Avui vos ho dic de debò: JO, TAMBÉ SOM MALLORQUÍ !
PS. ací baix els vídeos que m’han fet content i que simbolitzen d’altres ‘construccions massives’ de la societat d’arreu del món.

  

*****************************************************

Sent molt l’estultícia d’aquells dits ‘nacionalistes’ tant illencs com conti-
nentals, que ni els hi va res ni els n’hi ve. Ser ‘nacionalista’ és perseverar en mantindre unes regles de joc de ser igual als ‘model’ dominant, però que no
ens iguala en drets sinó que ens subsumeix en la subsidiarietat, que ells
‘venen’. El dret a ser uns diferents és el que ens equipara amb la resta
d’humans. Tot i, sense oblidar-nos-hi, que:
Un patriota, un idiota, i un nacionalista, un narcisista.
*****************************************************
L’EDUCACIÓ, EIXA ARMA DE CONSTRUCCIÓ MASSIVA.
*****************************************************
CARPE DIEM. BE HAPPY !