Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

IMAGINARIS URBANS. LOCALITZANT LA CIUTAT MODERNA.

Vicent, fa un temps, ens va descobrir estudis i recerques sorprenents que fan certs estudiosos americans
que, vistes des d’ací, coincideixen amb els nostres interessos, tot reblant claus decodificadors del nostre món
eurocèntric. Aquestes, alhora, ens ajuden a entendre el món al qual s’acostem.

En aquell apropament iniciàtic, tot remenant portals estadounidencs, vaig trobar un d’aquests professors
que havia publicat un assaig de versió crítica, on recuperava la pluralitat constitutiva del Melting Pot front el
cànon de la història nacional que hom explica als americans. Aprofundint, però, en el caràcter interdependent
de la globalització actual. Una nació entre nacions. Mirada crítica interior, tan pregona en el sentir americà,
però també vers l’exterior.  

Aquell professor i una companya, com a editors, presenten una nova publicació que, àdhuc, semblant
convencional,  té eixa manera tan especial- i admirable- d’aquells que sense dir-les pel broc gros, les deixen
anar subtilment. Entre d’altres exemples exposats del Líban, Brasil, Índia, França i EUA, etc. hi ha, i corprèn,
sobremanera per ser país d’origen de la professora i especialista, veure-hi com els antics imperis, agressius
de mena, com l’otomà, fan un reviscolament davant els processos de mundialització. Et qüestiona la lleialtat
universal -de fons- d’aquestes elits en veure la contrastant cosmovisió de fons d’Istanbul (l’antiga Constantinoble)
front el poder emergent d’Ankara, aixoplugat en una (in)certa modernitat (?). La radiografia de la interacció
entre urbanisme i poder és impagable. 
  

Pitgeu al “Vull llegir la resta….” i trobareu una traducció, aproximada,
d’aquests paràgrafs que us dese a continuació.
——————————————————————————————————————–

Coeditors: Professora Alev Çinar i el professor Thomas Bender.

The creation of a new capital city is not only about the articulation of a new national identity,
but also more importantly about the creation of the state itself. The state constructs itself by
opening up new spaces, closing others, inscribing them with the marks and symbols of the
nation and state power, and organizing urban space around foundational norms and principles.
These are self-constitutive acts; the state constitutes itself as an agent of modernity vested
with the power and authority to control space, dictate the meaning of urbanity, shape
the evolution of the public sphere, and suppress contending ideologies. By constructing a city,
the state becomes an agent of the nation, the author that inscribes the nation into space,
hence creating the nation-state. Giving shape to urban space by monitoring the architectural
styles, erection of statues and monuments, and placement of squares, parks, shopping
centers, and public buildings allows the state to establish its power and authority in controlling
and dictating the norms that guide daily public life. The arrangement and monitoring of public
spaces serve the function of transforming ordinary city dwellers that, just by partaking in daily
routine activity, are transformed into citizens. This is how, by creating the city of Ankara, the
new Turkish state constructed itself as secular, national, and modern.”

http://www.amazon.com/gp/product/0816648026/002-8988386-1283268?ie=UTF8&tag=aweeklydoseof-20&linkCode=xm2&camp=1789&creativeASIN=0816648026

“La creació d’una capital nova no és fa, sols, al voltant de l’articulació de la nova identitat nacional,
sinó que també – i és el més important-, sobre la creació d’un estat a sí mateix. L’estat s’autoconstrueix,
obrint espais nous, que en tanquen d’altres, inscrivint-los amb marques i símbols de la nació,
i que amb el seu poder nodreix, tot organitzant l’espai urbà al voltant de les normes fundacionals i principis.
Aquests són actes autoconstitutius; l’estat es constitueix com a agent de la modernitat inalienable,
amb el poder i l’autoritat per a controlar l’espai, manant el significat de l’urbanisme, l’evolució de
la forma de l’esfera pública, suprimint i oposant-se a les altres ideologies.  Construint una ciutat,
l’estat esdevé un agent de la nació, l’autor que inscriu la nació dins d’un espai, creant-hi així la nació-estat.
Donant forma a l’espai urbà controlant els estils arquitectònics, l’erecció d’estàtues i monuments,
situant places, parcs, centres comercials i edifics públics concedint-los l’estat per a establir-hi llur
poder i autoritat, bo i controlant i dictant, les normes  aquelles que són la guia diària de la vida pública.

L’arranjament i control de l’espai públic té la funció ordinària transformadora dels
habitants d’aquella ciutat, només partíceps de l’activitat rutinaria diària, transformant-los
en ciutadans. Així és com, tot creant la ciutat d’Ankara, el nou estat Turc es construeix,
a si mateix, com un, de secular, nacional i modern.”

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. aquest apunt. Com podríem anomenar la nova ciutat, deserta, fantasmal, capital d’un país on un dictador general genocida controla el poble? Naypyidaw és el seu nom, nova capital administrativa de Birmània, o Myanmar. Una Ciutat feta a mida per aquest dictador i sermbla que vol ser el seu castell, el seu refugi, la seva seguretat.

    He escrit alguns apunts i he penjat alguna fotografia d’aquesta nova capital. Em fa veritable por veure-la, silenciosa, sense vida, cases pintades d’un color blau cel, monuments i places, amb electricitat arreu, bones carreteres, pisos sense habitants per viure; només els caps de l’exèrcit i els seus familiars. 
  2. simplement diré que aquests arguments, els quals puc compartir ens la seva inmensa majoria, podrien tenir una base de fang…m’explico. Cal tenir en compte que la Ciutat és en esència un invent humà, és el contrari de la natura i ostenta doncs, el títol de gran invent de l’home. Totes i cadascuna de les ciutats són en esència artificials, i en esència representació del poder -de l’home sobre la natura-. Cal pensar doncs què, ens agradi o no, el punt de partida per totes les ciutats és el mateix, o sigui, el no-res. No m’espanta la idea de construir una ciutat ex-profeso, hi han exemples encertats com ara Sant Petersburg, l’únic problema és en base a quin model de concentració humana es fa. Creieu que Brasilia representa el modus vitae dels brasilenys? Vet aquí el problema, sota el meu pint de vista, es clar.

    Apa, salut

  3. El model de ciutat moderna, que va encetar el Baró Haussman, són en esència mitjans de control, què sino són les grans avingudes? és molt més fàcil controlar la ciutadania, és a dir, la seva capacitat de rebel.lar-se, a l’Eixample barceloní que no pas al Barri Gòtic, a França li serví de lliçó les batalles a Argel, on es veien incapaços de lluitar a la medina argelina i acabaren perdent la guerra i la colònia.

  4. l’escrit de Thomas Bender que has enllaçat. Com tot allò que observes al teu bloc. Ja saps que estic rendida als teus encants. Ets irresistible, llàstima que vaig néixer massa aviat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.