Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

HIGIENE, DECÒRUM I NETEJA D’AJUNTAMENT.

Deien antigament: les calces cal portar-les sempre netes per si tens un imprevist o un accident. 

A la Ciutat de València els projectes de restauració de façanes reben aquest nom: Projectes de Decòrum i Higiene de façana. A hores d’ara li ha tocat al propi ajuntament. Aquestes dues setmanes estan procedint-ne.

Tots els dies passe per davant o per darrere així com mitja dotzena de vegades. Per tant ningú no em pot negar el fet. Pels laterals també: Azzati i Sang.

Estic ben escandalitzat: estan netejant a correcuita les façanes de l’ajuntament de València. Feia segles, si més no, des de Pérez Casado que no se’n feia. I ara, a tota virolla, volen netejar-la, pintar-la etc.

Tanmateix, com correspon a gents coentes o kitsch, sols és una "llavada de cara". La façana de periodista Azzati estava plena d’esquerdes que baixaven des del segon pis, on s’ubica l’Arxiu municipal fins a la socolada de pedra calcària. En algun cas amb possible despreniment d’algun pedruscall de la cornisa. Les portalades d’arquebisbe Mayoral (d’infausta memòria) estaven plens de carbonatació, brutícia i accions humanes incíviques. Tant d’aliens, com d’actuacions pròpies de manobres de la "Casa", que és com anomenen els que hi treballen. Hi ha cada "adob" dels paletes inclassificable. El morter de ciment pòrtland sobre la pedra és la regla. A ser possible amb hidrofugant. L’edifici s’assenta sobre una readequació del l’Antic convent de la Sang que l’arquitecte Francesc Móra i Berenguer-deixeble de Gaudí- portà endavant.

Dubtes que em vénen al cap, deeseu els vostres comentaris igual estic errat:

Segueix una miqueta i

Ara va de bo, cavallers !

 

1. No s’ha sanejat, doncs hi havia prou d’esquerdes, clivells i fissures. No s’hi ha aplicat elements de sutura com ara grapes d’acer inoxidable amb resines epoxídiques. No s’ha netejats els llavis de les ruptures. No s’ha reorganitzat les traves de maons de les fàbriques, etc.

2. La pedra de les façanes s’està netejant amb radials i discos d’abrassió; amb la qual cosa s’estan menjant la pedra calcària, com a mínim uns mil·límetres. Amb això s’estan emportant les pàtines i d’altres signes. Estem eliminant, per sempre més, materialitat.

3. Encara no he oït cap crit ni udol dels professors politècnics a sou. Sempre tan amics del poder. Del que siga. Ara toca PP. ¿Són políticament correctes en aquest cas? . ¿Amb quina autoritat van a pujar a les trones i cadafals per a impartir doctrina ara?

4. Aquesta manera i metodologia d’intervenció les cartes del Restauro, de Venezia, i totes les que volgueu ho rebutgen taxativament .

5. La neteja controlada cal fer-la amb aigua per gravetat, o sense pressió o molt baixa pressió. També amb aigua annebolitzada, per a deixar que regalime la porqueria pel parament.

6. Un hom es demana per a què volem tindre centralitzat el Fòrum Unesco a la Universitat Politècnica de València si el que és més obvi s’ho passem per l’arc del triomf. Donem fum per comptes de llum.

7. Serà la pressa pels fasts de l’American’s Cup. D’acord. 

8. Si foren (bons) gestors, com cal, hi hauria hagut previsió i això estaria fet per nosaltres, no perquè vénen forasters. Per autoestima pròpia. El consistori actual en porta dotze anys apoltronats. Ara a correcuita?. Treballen pels que els voten o pels estrangers que no ho fan?. És l’estupidesa de no ser res. Sucursal de bordell.

9. Estem immersionats dintre del barroc efímer. La intrascendència. L’efectisme epitèlic. Déjà vu a aquesta Ciutat Reial a mitjans del XVII. Esdevinguda aquesta mateixa setmana ducal.

10. Aquesta actuació anecdòtica ens amostra, palesament, la manera de conduir els afers de la res publica. Molta façana, però, a dins el cavall de l’epítasi cavalca al galop. Ens calen polítics. Polítics de debò. No se’n salva tampoc l’oposició oficial, ni l’oficiosa extraconsistorial.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. No en sóc testimoni visual, però ens ho expliques d’allò més clar i català. Totalment dejà vu, arreu, això que contes: l’efectisme epitèlic, passa tu, passa tu, molta façana però tot plegat el preludi de la catàstrofe, dins d’una tragèdia o tal volta d’un sainet de mal gust. S’hi escau allò de la cançó d’en Quico Pi de la Serra: No és possible el que he vist…Cordialment

  2. Sempre
    se’n aprèn amb tu, però no ets de lectura fàcil, cal temps.
    Supose que a València i a tot arreu s’hi fan molts
    nyaps, les “brigadilles municipals” d’arreu, no crec que hagin estudiat
    restauració ni que a cap polític l’importi un rave açò, de manera que manen les
    “urgències històriques”, digui’s American’s Cup o Forum de les Cultures, tan li
    fa.
    La pròtasi d’aquest drama
    te unes arrels molt antigues, tant que es perden, i adreçar la història per no
    arribar a la catàstrofe pot convertir el drama en bufonada, sovint és el que
    passa.
    No obstant, deixa’m dir-te, ara que ve a tomb i que
    hi estic posat que, en opinió meva, la
    Carta
    de Restauració de Venècia (1964) se l’agafa tant amb
    paper fi que és a l’origen de no pocs xafastres i estúpides polèmiques, i en
    canvi legitima la rapinya de les obres pictòriques i escultòriques (art.8) que,
    per exemple, han deixat a la Vall
    de Boí i  a d’altres llocs unes pedres
    despullades d’autenticitat, en pilota picada, arrencant frescos i retaules per
    a portar-los al MNAC.
    No he anat al MNAC ni hi aniré. Fa anys,molts,
    desprès de l’ultima emprenyada amb el rector de Sant Climent de Taüll, també
    per la barra de voler-nos cobrar per visitar un monument espoliat, no he tornat
    a aquell paradís dels pijos de l’esquí ni ho penso fer, havent com hi ha tants
    llocs interessants per conèixer.
    Un altre exemple: davant la catedral de Vic es veren
    trobar restes d’una primitiva església, i desprès de mes d’un  any de polèmica i caos circulatori, merders,
    declaracions i contradeclaracions, s’han tornat a tapar i aquí no ha passat
    res. Et podria parlar de la restauració de l’església de Malla (Osona) i fins i
    tot de la nostra, la de Sant Vicenç de Torelló, que te un bonic campanar
    romànic… i una portalada de ferro feta per un ferrer i emmarcada amb
    delicioses bigues IPN pintades de verd fosc… per a distingir-se del conjunt.
    Collonut! (art.9), ja que la unitat d’estil no és el fi de la restauració (art
    11), i tots el nou i el vell s’ha d’íntegrar en el conjunt sense falsificar el
    monument (art.12). Per cert, ara no recordo si deia “integrar” o “cagar” el
    monument.

    En fi, paro perquè això es un comentari encara que
    sembli un post i últimament amb el bloc “al paire”, estic d’okupa als blocs
    dels amics.

    Cordialment, gracies per cedir-me el teu espai.

Respon a josepselva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.