Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

Final d’obra d’Emperador.

Vam tenir problemes al principi de l’execució, motivats per unes dades que l’estudi geotècnic ens havia donat. Desconfiem de l’estudi després d’obrir els pous: argiles molt potents. Calculem de nou per a convertir les sabates en llosa armada. També denúncia dels veïns de l’edifici fitant….injustificades però el govern municipal ens ho notifica. Esbandits els problemes administratius i tècnics, apareix la problemàtica que detectem a l’altre edifici fitant: l’església del poble.

Xilòfags, teulada amb forats, i murs fets malbé. Manca de manteniment.

La dita circumstància – desfavorable a primer colp d’ull- ens ha ofert l’ocasió de rehabilitar-per fases- la dita petita església. Amb això estem a hores d’ara  com s’hi veu a la foto adjunta amb la bastida ja muntada, a la dreta. 

Quan s’aixequem al dematí descobrim que ens estan fent escac mat a l’escaquer, lluitem, ens barallem tot lo dia, i en finalitzar el dia hem fet un tomb a la partida i hem assolit el punt de fer l’escac mat nosaltres mateixos……però, de sobte, ens entra una son terrible i concloem: demà ho remataré……………en llevar-nos, a l’endemà, comprovem que ens han girat l’escaquer…..i torna-hi a començar.

PS: una salutació a tothom.   

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. En un altre post ja ens explicaràs qui va guanyar, i
    les senyes de l’oponent, que no m’ha quedat gaire clar.
    M’agrada llegir els posts on parles d’edificis i
    d’arquitectura; vaig estar a la vora de 
    dedicar-m’hi, però la vida que dóna moltes voltes, em va portar cap un
    altre camí.
    Sempre he tingut amb l’ofici d’arquitecte una relació d’amor-odi, sobretot
    quant estudiava per arquitecte tècnic (que aleshores ja se’n deia així) i
    teníem les nostres diferències amb els de la facultat veïna que ens miraven una
    mica com els cosins pobres.

    Mes enllà d’això, projectar un lloc per viure en una
    inhòspita terra es una feina apassionant, altra cosa és la discussió sobre els
    estils i l’estètica. Però quan entrem en l’urbanisme, aleshores les diferències
    es multipliquen perquè aquesta disciplina és bàsicament ideològica (encara que
    no ho sembli) i es mou amb criteris de poder mes que no d’idoneïtat. Per mi el
    criteri bàsic és l’adaptació a l’entorn i l’aprofitament dels recursos naturals
    que a cada lloc s’ofereixen, singularitats a part, i sense abusar-ne. És el
    criteri, força animal, del cau. Aquest sempre ha funcionat i consumeix els
    recursos justos.
    He passat l’enllaç de la teva pàgina a la meva filla
    (una futura col·lega teva) i li he demanat que em doni la seva opinió sobre
    Sociòpolis.Gracies pels teus comentaris (s’agraeixen encara que
    de vegades no els contesti)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.