Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

DISSENT, UN POC, AMB ISERN.

En referència a l’apunt de JJ Isern que ens ha deixat caure em permet de discrepar, des de la cordialitat i l’admiració, per tal de traure’n profit i convidant-hi tot aquell que vulga dir-hi la seua.

Intentaré de rebatre paràgraf a paràgraf les asseveracions que trobe desproporcionades del seu escrit per tal d’esmolar entre tots el criteri adient:

És evident que les peces que col·loca Calatrava al llit del Túria  són de gran format. Allò que la literatura arquitectònica anomena Lowrises (peces de grandària relativa però significants).

Clar que les proporcions s’estableixen, en tant en quant, a l’extensió on s’immergeixen la peça. No és un valor absolut. És relatiu i no ens serveix la comparança amb l’escala humana, sinó amb la urbana. I aquesta superfície i espai que acull és bastant considerable.

Inserits com som a l’esplanada de l’antic assut, on s’obria el riu cap a l’antiga desembocadura. Aquest és un terreny i un spai que la ciutadania s’ha apropiat. Si més no, la classe mitja-alta emergent de la ciutat.

Val a dir, i per a coneixement general, la idea d’eixamplar la ciutat vers el sud és exclusiva d’en Santiago Calatrava. El seu projecte final de carrera, així ho testimonia. L’únic que va creure que la ciutat hi havia de créixer en eixa direcció. La resta creien que era cap al nord i nord-oest.

Doncs Calatrava i Valls és arquitecte, però de la branca d’urbanisme, no de l’edificació per València.

És enginyer, i això es percep clarament, per Zuric. Centreuropeu totalment.

Convindrem tots que el que cal és adobar i augmentar l’espai urbà per damunt del privat. Avui podem desplaçar-nos amablement pel llit des del Parc de Capçalera fins a la Ciutat de les Ciències.Uns deu quilòmetres. I demà potser hi arribem a la mar.

Sobre les operacions especulatives que s’hi ha perpetrat res a dir. N’estem d’acord. I el lletgisme(ximplista i efectista) que s’ha esmerçat que encara dol més. I retrata la classe dirigent i empresarial, que creu, ens lidera. Fregant-hi la coentor valenciana i el Kitsch d’Hermann Broch.

L’esfera (ciutat) pública que hi  hem obtingut ningú no ens l’en traurà.

Malgrat això, l’especulació, les nostres dues capitals continentals van de bracet.

(Segueix una miqueta..).   

.

¿ Algú pot creure que el Pla Cerdà que tant admirem i postulem, originàriament tenia tres plantes menys?.

I ara ni ens fa mal als ulls ni ens sorprèn quan caminem per Barcelona. Doncs successives modificacions ordenancistes provocarem l’afegit de més plantes a l’eixample i endemés la invasió dels patis d’illa de cases que eren lliures per a ús i gaudi dels habitadors, com a zona d’aplec dels veïns.

Avui encara estan farcides de garatges, naus industrialss, etc.

La reformulació de l’illa de la diagonal i de  les tres illes de la Vila Olímpica de Ferrater, Montaner, Samsó, Figueres, etc des del Laboratori urbà, van pel camí d’estroncar paradigmàticament  aquesta rèmora.

L’exemple de l’antena de Telefónica no és vàlid doncs, com vostè sap és un afegit, d’Estat, de darrera hora. Si recorda en el P.E. de Monjuïc de Cantallops i Roca no hi apareixia. Amb la qual inserció queda atapaeïda l’esplanada on s’ubica la dita antena. És evident que sembla un objecte d’escriptori. Calatrava i també, per exemple Alfaro, dissenyen les seues escultures en format petit. Ara si et claven en un espai corrull, el normal és que reste una peça au-dessus de la mêlée.

L’arquitectura és tota d’enginyers. Eixa dolenta disgregació encetada en ell segle XVIII i reblada en el XIX, entre arquitectes i enginyers ens portarà a desnaturalitzar el fet constructiu. Sols veient-hi: ¿com es podria considerar Brunelleschi i la seua cúpula florentina?. Estructura+arquitectura= deixatades  indissociables.

La tècnica de bastir-la sense bastiments, amb els aparells d’espinapeix no eren una concepció enginyerenca?. Hi va tindre la visió arquitectònica, alhora sintètica, de fer-ne dues fulles per a concebre simultàniament un espai exteriorment des de la piazza i d’altra des de l’interior, per percebre l’espai diferent (il buotto).  Ítem que Michelangelo a Sant Pere de Roma.

A l’Umbacle li’n manca la vegetació. Per conformar l’espai tancat i unívoc de l’arquitectura catalana. Això és el que cal acabar-ne. No és un problema d’arquitectura sinó de botànica i, en darrera instància, de voluntat política.

Sobre les estructures seriades, quasi-minimalistes tenim exemples esplendents en la nostra arquitectura. Veiem el Tinell, el dormitori de Poblet, i les mil i una esglésies de conquesta i de parròquies,  etc.

¿Què són sinó les successives navades que s’hi afegien a cada mur d’arc-diafragma?

Creixement orgànic. Tants ens calen tants en fem. Ara i fa nou segles.

El tema faller i pirotècnic ja és recurrent entre principatins. Li ho vaig sentir també a Jordi Borja en unes sessions a Granollers. No entraré en qüestions de percepció localistes. Borja fa quatre anys ja va titlar de faller aquell urbanisme; el de La Ciutat de les Arts i les Ciències. La realitat és tota una altra.

Sols cal anar-hi un cap de setmana per a veure com s’hi aboca la gent en aquella zona. Ciutat pública, ¿recorden?. No és d’això de què parlem?.

Sí, arquitectònicament caldria revisar-nos les estructures dels artistes fallers. Com a germen d’innovacions. I com aguanten les pluges i els vents que fan en època de març. Ai las !

Estem d’acord totalment en l’anàlisi urbana. De fet en aquest trist bloc ho he remarcat ja algunes vegades: aci , i aquí i en els comentaris d’allà.  

I possiblement pertanyem al mateix bàndol, crec però, que cal filar més prim, en comentaris que sols van de la mà de la intuïció. Supose que la crítica cal que siga més profunda i no tan arran de pell. Un altra és l’ús polític de dites edificacions. Que ni  s’hi ha referenciat.

El tema de Benidorm i Marina d’Or pertanyen a una altra batalla i nivell al meu parer. On la coentor i el negoci són  més anestèsics.

Cordialment, sr. Isern

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Menys en una apreciació, la reponsabilitat del projecte, el seu objetiu, les directrius i l’acceptació és dels promotors, Calatrava solament és un manobre, enginyer, arquitecte artistic en mans de la Generalitat.

    Fruit de la grandiossitat del "caballo grande. ande o no ande". La façana de la superfacialitat desbocada, on és resumeix la fatxenda valenciana on sempre s’amaga un gran negoci urbanístic, per rebre fons europeus.

    El projecte va ser escomençat per Joan Lerma PSOE-PSPV, on inicialment incloia una antena en forma de pirulí altissim. Però al pedre la Generalitat davant les crítiques de despesa superflua del PP, el Partit Popular va continuar el projecte.

    Què havera pogut acabar com el del Forum de Barcelona, cosa que ha Isern li sembla més dolenta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.