Notices from nowhere

Avui és la celebració de la Mare de Déu dels Desemparats i Sants Innocents, la patrona de València.  La patrona tradicional de la ciutat de València era la Mare de Déu de Gràcia, instal·lada al convent i església de sant Agustí.

Quan el fanatisme i intransigència inquisitorial començà a foradar la consciència popular instauraren de patrona una petita imatge que hi havia en una ermiteta que era la Mare de Déu dels Desemparats i Sants Innocents a instàncies de Fra Gilabert Jofré (el monjo dels folls i orats). Per causa de pregar col·lectivament per una epidèmia que es patia aleshores a la ciutat i regne.
La Contrareforma i l’obscurantisme dels segles XVI i XVII ja farien la resta. No debades els pintors com ara Palomino (portat ex professo des de Madrid), Escrig, Dionís Vidal, etc a instàncies de Juan de Ribera, del Pare Vitòria i d’en Tomàs de Rocabertí, alt noble nascut al Castell de Peralada  (Palau-Museu de Belles Arts) que arribaren a dominar tota la Santa Inquisició a Roma i Madrid, posarien tota l’escenografia terrible com passa a les voltes de la coberta de l’església-parròquia de Sant Nicolau, on sant Vicent Ferrer apareix convertit en l’Àngel Exterminador, brandant una gran espasa. Un barroquisme superestuctural epidèrmic. Alié a la resta tradicional de les arts que s’havien elaborat fins aleshores. De caràcter més sever i contingut.  
Si recordeu, igual que han fet recentment monsenyor Garcia-Gasco i els 17 bisbes i arquebisbes escampats per l’estat español, tots eixits d’eixa fàbrica d’ortodoxos ultramuntans que és el Seminari de Montcada de l’Horta.
La pesta que patim a hores d’ara ens ve de molt lluny.
Eixa València que es proclama atea i que sols creu en la Geperudeta.
Una missa laica. Una “missa laica” com qualsevol altra. Aquella que fa dir a molts valencians que no creuen en déu, però sí creu en la Geperudeta.

L’antídot: