Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

DEDICAT -SOBRETOT- A LES LLUMENERES PRINCIPATINES

Un article que "lliga" amb la meua contesta a l’Amadeu

L’autor :Celestí Gimeno i Broch, secretari de Política Econòmica d’Esquerra-País Valencià.

LLEGIU-LO assossegadament els Convergents i comentem-lo  si voleu.

Esquerra vé denunciant a través dels mitjans el dèficit fiscal i el problema del finançament del País Valencià des del 2005 (Levante, 30-05-2005), encara que coneixíem l’existència del problema des de molt abans i també des del primer moment hem vingut dient que aquest greu problema és un problema de tots els valencians, parlen la llengua que parlem, siguen de dretes o d’esquerres. Fins i tot el pateixen els nous ciutadans nouvinguts que paguen impostos i reben, com tots nosaltres, uns serveis per baix del que la contribució fiscal que fem podria permetre. També en articles posteriors (Levante 6-11-2006) àarem donar la "benvinguda al dèficit" al Partit Popular, que a través del seu vicesecretari regional, Ricardo Costa, en aprofitar una crítica als pressupostos del 2007, va admetre la realitat del problema.

Hem parlat de la relació entre infraestructures, dèficit i competitivitat. En definitiva, hem aconseguit que el problema del dèficit fiscal passe a estar en l’agenda política com un punt de primera importància per als valencians i el seu benestar. Passades les eleccions, el Conseller d’Hisenda, Gerardo Camps, va anar més enllà i demanà un sistema de finançament indexat a la població (al nombre d’habitants) i, jo mateix, en un article que va ser publicat entre altres pel Levante durant la segona setmana de juny i titulat "Cinisme Polític. Ignorància econòmica", vaig titllar la proposta de "poc ambiciosa i acomplexada" pel fet que ens remetia al model de finançament previst per l’Estatut andalús (criteri de població) mentre que des del punt de vista del futur i tenint en compte que el País Valencià és una de les zones de major concentració de capital privat de l’Estat i si volíem estar en el món global en primera divisió, ens convenia una indexació al Producte Interior Brut (model de l’Estatut del Principat de Catalunya). Ara torne a reafirmar el que vaig dir. Encara que sé que no tinc moltes possibilitats d’ésser escoltat, atès que tot el que puga paréixer-se a allò català, encara que siga el que ens interessa als valencians, serà negat pels nostres representants polítics acomplexats i una part de la nostra societat més retrògrada.

Bé, com que cal ésser equànimes, cal reconèixer que, almenys, s’han mogut. Que es plantegen el problema que varen oblidar o, millor no van voler plantejar-se quan calia: el nou Estatut d’Autonomia. Era el moment adequat, com demostra el fet que així consta als estatuts d’Andalusia i de Catalunya.

Aquesta setmana el molt honorable President de la Generalitat Valenciana (nom, per cert que vé des que formàvem part de la mateixa corona catalano-aragonesa) ha presentat recurs d’inconstitucionalitat pel tema del finançament contra l’Estatut Andalús (el que defensa el mateix sistema que el seu Conseller d’Hisenda va demanar la setmana passada) i, cal recordar que ja n’havia presentat contra el català. Ja veuen, l’últim de la classe espia als altres que han fet els deures i li ho diu al mestre. Per tal de no quedar, ell, en evidència. Com a ciutadà tan sols puc dir que sent vergonya en veure al president de tots els valencians, al "meu" president fent d’espieta dels seus companys representants de la resta de les nacions i nacionalitats de l’Estat que s’han adonat que el sistema de finançament perjudica el benestar dels seus pobles. És, simplement, patètic.

Fins i tot s’ha atrevit més encara i vol fer creure que tot obeeix a una tàctica per tal de dur la discussió del problema del finançament a l’organisme pertinent de l’estat de política fiscal i financera que ho controla ara, com si això fos una garantia. Si ho fos, no estarien amb el problema damunt. Però… tornant al molt honorable President de tots els valencians, estic molt preocupat, perquè amb tanta tàctica, estratègia i floritura, o bé s’ha fet marxista o va de polític florentí. Que no s’havia acabat això amb el conseller Ciprià Ciscar?

Amb el simple que és "simplement defensar els interessos dels valencians", que per això l’han elegit i li paguem. Enfronte’s a l’Estat, denuncie de manera clara que ens envia menys diners des de fa molt, però que molt de temps. Duga’l al Constitucional. Li demane, President Camps, que, simplement, deixe de fer el ridícul. Que faça el que ha de fer: lluitar per aconseguir que acabe aquest "dèficit històric" (atès que existeix al menys des de 1987, haja governat qui haja governat a Madrid des d’aleshores). Que s’alie amb qui s’ha d’aliar que són els que pateixen el mateix problema de manera clara i evident, és a dir Catalunya i les Illes Balears. Li demane que reflexione, perquè es nota molt que està deixant-se utilitzar per les forces estatals que no volen que el sistema de finançament canvie. I això tan sols ho pot admetre un polític representant de tot un poble que posa els seus interessos personals per damunt dels de la col·lectivitat a la que representa. Vol ser ministre? Vol seguir la carrera política de Zaplana? Crec que li eixirà mal. El seu cap, el que el pot fer ministre, ja ha matisat la seua demanda. No s’avergonyeix d’haver-nos fet fer el ridícul als valencians dues vegades en 48 hores?

Li demane que no ens avergonyisca més fent de funcionari del ministeri fiscal en lloc de president dels valencians. No li pareix més adult, lògic i normal que si tenim el mateix problema de finançament en lloc de denunciar als altres el que caldria fer és reunir-se amb ells per anar tots junts en defensa dels diners que tant a uns, com altres ens falten? Deixe de denunciar a tothom (TV3 inclosa). Faça’s adult. Plantege el debat a la ciutadania que ens van negar a l’hora de l’Estatut, que hi puguem participar tots, inclosos els nous ciutadans que paguen impostos també.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. No podria estar més d’acord després de llegir el comentari que li has deixat a l’Amadeu.
     
    Si em permets la boutade, de vegades tinc la sensació que els únics que s’han llegit "Joan Fuster" són els del PP, és sorprenent com es dediquen a atacar constantment tot allò que pugui tenir res a veure amb el pensament fusterià, com han entès perfectament que cal anar directes al centre de la qüestió, la unitat de la llengua i el nom del país. Si a la Generalitat de Dalt ho haguessin tingut tan clar com ho tenien a Madrid les coses podrien haver anat d’una altra manera.

  2. Aquest post parla de finances, el meu de llengua, la teva resposta al meu parlava també de finances. En el tema lingüístic, la meva tesi és que el pujolisme va fer el millor que podia fer-se en les circumstàncies que es va trobar, i no exagero si dic que si tu i jo i tants d’altres tenim coses com un diari digital pancatalanista on trobem un fòrum per debatre amb passió sobre sobiranisme, independència i coses d’aquestes és gràcies a l’habitilitat del pujolisme per sumar a la nostra causa els descendents de gent completament hostil a nosaltres, sense despertar la bèstia autoritària i uniformista que forma part de l’essència d’Espanya. Aquest és un mèrit del passat, que no significa que a l’etapa final no es cometessin greus errors. Pel que fa al tema del finançament, mirar de resoldre-ho a través de l’estatut va ser un error gravíssim, com han reconegut des de Maragall a Ramon Tremosa. El finançament només pot arreglar-se via reforma constitucional o via pacte a curt termini amb el govern de torn. Una vegada més, Pujol (que va optar per la segona via perquè sabia que la reforma constitucional necessita el recolzament dels dos grans partits espanyols) tenia raó. L’estratègia dels valencians per defensar-se contra l’espoli fiscal (segons Tremosa, no arriba al 9% dels catalans, però està sobre el 6%) és respectable i probablement més eficaç perquè els governants de València no ho plantegen com una qüestió secessionista sinó purament econòmica. Bé, ja continuarem, Josep, no tiris gaires petards, que els valencians sou molt bèsties amb això de les traques…

  3. A Catalunya estem molt malament, però això que teniu a València… no té nom. Recomforta, però, veure que en aquest univers "dicharachero" de Camps i la inefable Rita, encara hi ha persones que no es deixen entabanar per la negació sistemàtica de tot allò que fa pudor de català, mal que sigui, com tu dius, contra els interessos dels mateixos valencians. Des de Madrid s’acusa sovint als catalans, o als valencians disidents del pensament oficial, com a provincians, -quan no directament de nazis i coses semblants-. Bé. Digue’m de què m’acuses… Com molt bé va assenyalar Victoria Beckham -que serà el què sigui, però venia d’una vera capital- només d’aterrar a Barajas, "Madrid huele a ajo". És mentida, ja ho sabem, però se li va entendre tot. Sabia que el fitxatge del seu marit la condemnava a un exili a la pàtria del folklore tronat i el casticisme més vergonyant. I és per a no "faltar" als capitostos d’aquesta capital del folklore tronat que Camps ridiculeja i pledeja, només per allunyar-se tan com sigui del dimoni de la catalanitat. Han passat anys, segles… però Catalunya, València i Mallorca, i fins i tot Aragó, encara encarnen algunes de les virtuts i capacitats que el poble castellà ha trobat a faltar en si mateix des que ens van conèixer, de bracet d’Isabel la Catòlica. I encara no ho han paït.

  4. pense que el sr. Camps, si ara diu el que diu, sols actua mogut per l’atac sistemàtic al sr. Zapatero (igual que el seu sant patró Rajoy). El motiu veritable del finançament, si governara el PP a l’estat, res de res diria. Que ací ens coneixem totes i tots…
    Cordialment…
  5. Fer veure als valencians que defensa els seus interesos davant Andalussia, Catalunya o el que siga.

    Per justificar al davant del valencians la manca de recurs suficients i veient que ara els

Respon a valldalbaidi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.