CRISIS. WHAT’S CRISIS ?
Hem parlat d’arquitectura acadèmica en el vídeo. Extrem, aquest, que cal matisar. Segons l’evolució particular de l’arquitectura, a la ciutat de València, l’Academicisme és allò que respon als criteris emanats des de l’Escola de Arts de Sant Carles. Situat, cronològicament, cinquanta anys abans que aquest edifici. Aquell respon a una manca absoluta de decoració tret de les faixes que marquen cada nivell de pisos i els emmarcaments rectilinis dels buits. Balcons amb ferro forjat de pletines i barrots verticals.
L’arquitectura acadèmica seria una tipologia com la que veiem en la fotografia adjunta.
Mentre que l’edifici a què ens referiem és el que apareix en el vídeo i en la fotografia següent, abans de la seua intervenció actual que estem escometent.
Aquest edifici té la “gràcia” d’ésser un model suficientment contaminat que està en trànsit del que el cànon mundial anomena historicismes cap al nostre Modernisme. Es situa al voltant de 1875 la seua intervenció, possiblement aprofitant-hi murs i elements d’una construcció anterior. És a partir de 1875, en que, a València, els balcons deixen d’ésser subtils volats de poca longitud amb pletines de ferro forjat amb tornapuntes per a convertir-se en volats de T invertides i empotrades al mur que suporten en les ales inferiors o bé llosanes de pedra foguera o bé rajoles i després tot recobert amb motlures tretes amb fulla de plantilla que passaven sobre el morter de guix i calç, encara fresc. I les baranes deixen de ser forjades per a ser de ferro colat o, també, dit de fosa.
En aquest edifici els plafons decoratius són industrials i la decoració de motius molt de 2n Imperi parisenca, fruit dels manuals que anaven desant els acadèmics de Sant Carles mercés als viatges reiteratius a París.
Recorden, també, els motius dibuixats per l’arquitecte de Chicago, Louis H. Sullivan (A system of Architectural Ornament According with a Philosophy of Man’s Powers.1924), un llibre que escriuria i compilaria gairebé cinquanta anys després que aquest edifici fóra construït !
El que aquell llibret descriu amb eixe mig camí entre el vegetal i el mecanicisme, fruit de l’abstració geomètrica ja estava en aquest edifici 50 anys abans. Sense teoria, però amb la pràctica artesal i preindustrial. Amb les “prefabricacions” a l’abast que podien haver a la València d’aleshores.
El poder polític escriu la història. Llur història, i que volen que siga la de TOTHOM, la vida, i la realitat la feren uns altres. Cadascú a la seua manera i com va poder i saber.
Pocs anys a venir després aquestes decoracions entroncaran i evolucionaran vers el (nostre) Modernisme més lliure i vegetal d’arrel germànica, no pas parisenca, curiosament.