Notices from nowhere

De vegades la senzillesa de les propostes assoleix nivells d’eficiència social màxima, que l’arquitectura de l’espectacle mai aconseguirà. Una arquitectura que no té com finalitat ser útil, sanejant i que faça feliç a un preu raonable suposa un fracàs col·lectiu com a humans. Els deu ítems elaborats per l’arquitecte australià Paul Pholeros, dedicat a l’arquitectura de la salut en els termes més bàsics em semblen un retorn radical a l’origen. En el vídeo focalitza l’atenció sobre els pobles australians originaris i la implementació d’elements mínims i bàsics d’higiene que suposen un gran avanç en la reducció de pandèmies que fuetegen la població del centre i nord-est de l’illa. Així com el Penjab i altres punts asiàtics.

 

He posat un altre vídeo de contrast que al·ludeix a l’ARQUITECTURA ASPERGÈRICA.
Una arquitectura que viu dins del seu món de formes plàstiques allunyat del que s’esdevé al llarg i ample del món. Possiblement passen a la “histèria” dels llibres d’arquitectura però que la creació de noves formes s’ha convertit en el “motto” únic d’aquesta elit. Precisament provinent molts d’ells de l’Architectural Association of London que tenia una trajectòria menys acadèmica i més de progrés social que el R.I.B.A. (Royal Institute British of Architecture). Paradoxes de la vida.

Obra d’arquitectes que viuen d’esquena a la realitat extensa. L’utilitat dels quals consisteix a treballar en pro de l’esdeveniment global i per a una elit econòmica ben reduïda. La proposta de l’estadi olímpic de Tòquio per a la celebració del Jocs Olímpics que acaben d’aconseguir. Semblen més un circ ambulant que una professió social.
L’obra de Zaha Hadid, l’arquitecta iraniana assentada a Londres, que ara ompli tota la torrentera d’escenes mundial. Presències massives d’espectadors que farceixen els contenidors buits per a una petita temporada. On tot és formalisme per acollir grans esdeveniments de masses, que el seu company Bernard Tschumi batejà com a “event” per primera vegada, i ara és d’ús generalitzat sota qualsevol excusa en el seu llibre “The ManhattanTranscripts” alertant-nos sobre “The triumph of the superficial” pres del llibre de Stuart Ewen, All Comsuming Images. 
  

SPEAK OUT AND LOUD:

També existeix la versió provinciana de l’arquitectura aspergèrica:

Un bon exemple d’arquitectura aspergènica. Aquest “senyor” a qui la directora li va fer una exposició a l’IVAM, “El terrible”. La nit de la inauguració C. Ciscar tallaren quasi des de Portes de Quart fins a Na Jordana, hi vaig anar, doncs sempre m’envien invitació…per a “dotorejar”…música, llums, i la crème de la crème de tot el mamoneig balenziano al ple. El medi mediàtic és és l’aigua en la que es mouen aquests llobarros.