Notices from nowhere

Sèrie documental  :  la Ciutat i la Terra .

                                         Capítol 0   Uadi al labiad

Abreviatures : Loc. Locució ; pers. personatge/es ; patri. La Calba .

Bloc 1

Un dijous de matí . Pla mig del Tribunal de les Aigües , obrim camp fins enquadrar també la basílica . Zoom a cornisa amb coloms i agranada lateral . Si volen , algunes * tomas * de les revolades .

Pel darrere , Patri i un perso. dempeus i subjectant sengles bicis , en l’enquadre es veu la façana de la basílica .

Loc. pers. " Quina pesta de coloms , ho embruten tot . Què repunyetes troben a ciutat ? Mengen fem , niuen i s’aixopluguen a qualsevol paret …. "

Loc patri. " Je ! Em recordes a un rector de l’esglesia del Carme . En una fulla parroquial va dir que l’Esperit Sant no podia ser un colom ; segons ell era una tórtora . L’animal deia que uns bitxos tan promiscus — no veges , promiscus els coloms , l’home devia ser l’únic en no saber que s’aparellen de per vida — ; bo , el cas és que el tio afirmava que uns animals tan festejadors i marranos eren cosa del Dimoni . Es veu que estava fart de netejar el campanar . "

Loc. pers. "  M’ho crec , m’ho crec . El que no entenc és que guanyen vivint amb l’home . Els quatre remitjonets d’arròs que arrepleguen ? "

Loc. Patri.  " Algo influirà , però , el factor determinant és que lis hem reproduït el seu habitat natural i a més a més sense depredadors . En la Natura els coloms niuen als penya-segats . Demà s’acostarem a la serra Perentxisa i podràs vore una colònia de coloms roquers que és com es coneix al colom salvatge . "

Bloc 2

De primer pla de colom arraulit en un clot de la paret a pla gral. de la colònia . Els assustarem  per que inicien el vol ; * tomas varias * d’eixes revolades . Intercalats plans mitjos per l’esquena  de patri. i pers. que segueixen amb les bicis .

Loc. patri. " Hi els tens , els antecessors de totes les races domèstiques de coloms al seu habitat natural .  Si veus algun columbiforme dins d’una pineda quasi segur que no és un colom i sí un tudó , això que en castellà es diu * paloma torcaz * " .

Loc. pers. " Què és un columbiforme ? "

Loc Patri. " Un ocell semblant a un colom " . Continua referint-se i senyalant als roquers . " No tenen tantes puces i polls com els capitalins però la seva vida és més atzarosa ; de vegades lis dona un bon ensurt un falcó perdiguer o astor o qualsevol altra espècie de rapaç " .

Loc. pers. " Què és un astor  ? "

Loc. patri. " Un falcó perdiguer …" Continua parlant mentres tots dos pugen a les ""burres"" i inicien el pedaleig , " Una altra classe de pardal que també els molestarà a sovint és el * cabeza de chorlito * amb escopeta " .

La camara segueix el camí d’ascens de patri. i pers. que passen per davant de xalets de luxe . Acaba el bloc amb l’entrada de tots dos en una caseta de fusta , tot buscant el contrapunt a les vivendes anteriors .

Bloc 3

Dintre de la caseta ; un pla general al que es veu una llar , alguna menja fent-se hi ,  patri. i un o dos comensals asseguts més un altre que mira per la finestra ; pels estris i aparences ha de quedar palés que són un equip de filmació . El de la finestra gira el cap d’esquerra a dreta .

Panoràmica lateral d’esquerra a dreta des de la serra al Cap i Casal , i zoom cap a ell .

El pers. de la finestra va cap a taula .

Loc . pers. " Eu ! Que dos mons la serra i la capi . Res a veure ! "

Pla curt de Patri.

Loc. patri . " De res a vore , res de res de res !! A menys d’un quilòmetre d’aci hi ha una pedrera d’on s’han tret milions de metres cúbics per al port i per la llera del riu nou ; i justament  sobre això anirà la nostra sèrie ; seu i ho explique .

Ara la locució entra en off i mentres tant es veuen les imatges que després detalle .

Loc . patri. " Hi massa tendència en la nostra societat a oposar la ciutat i allò que l’envolta  . El que  compta és la sòlida i compacta urbs , un ens que , miraculosament , viu i creix autonomament ,  o tot lo més , mal o bé , relacionada mitjançant vies de comunicació amb altres entitats com ella . La resta del territori és una cosa que està condemnada o bé a aspirar a ser ciutat o bé a ser reserva natural. Un dels errors  més sagnant a causa d’eixe tarannà egocèntric de la societat capitalina valenciana és el tractament que ha rebut el vell Túria o la vella riera Túria , que d’ambdues denominacions  deuríem d’usar a despit de gramàtics masclistes . La Túria i el Túria han estat ensems pare i mare del Cap i casal valencià ; aquest però , una vegada allunyat — gastant-se hi molts diners — el perill de les revingudes , no ha estat capaç de donar-se el plaer de veure’l domat i treballant encara ; un ximple filet d’aigua , la capa freàtica , i uns pocs treballs forestals de manteniment i hi tindríem un adient bosc galeria on les alberedes tremolant al vent mostrarien el revés blanc de les seves fulles , la qual cosa  ens ajudaria a comprendre per que els sarraíns nomenaven el Túria , Uadi Al Labiad , el riu blanc . Però no , en compte d’atorgar-nos aquest senzill plaer , els valencians i les seves administracions s’hem gastat més duros en atibar la llera d’elements que sols tenen de fluvial el fet d’haver estat plantificats al llit d’un vell riu assassinat .  I , mira per on , encara continuem gastant duros i energies en un cim del desficaci , un parc  homenatge al riu .

Ben mirat , res d’anormal en un país on com símbol de les seves institucions es tria un arbre americà , el magnoli . Les oliveres , garrofers , lledoners , alzines , àlbers , xops , salzes , teixos , etc… són cosa de poble .

I … què farem ? Allò que podrem ; mostrar com sota la sofisticació d’una ciutat hi ha , tàcita o explicítament , els trossos , encara que en casos com a recreació , de la terra sobre la que s’assentà , es va expandir , i continua fent-ho . Anem a mostrar ;  pedaços de terra a ciutat .

Imatges del bloc 3

Contrapicat de la pedrera de Perentxisa ; agranats de les roques dels laterals del riu nou i dels dics del port .

Feina per Llorenç i Patrici . Sèrie de mapes evolutius des de la ciutat romana fins avui .

* tomas* de tràfec entrant i sortint amb enquadres on es vegen rètols de Madrid , Barcelona , etc…

Des del pont Manises-Paterna , això que siga covinent per reconstruir un tram ideal de rierol i bosc fluvial .

Vistes poliesportius , camps de futbol , rugbi , Gulliver , etc…

Magnòlia de la Glorieta i garrofera o altre arbre de gran mida a determinar .

Rocalla de Jardins de Monfort i Pont natural .

Pantera Rosa , cascada d’Otanell .

Contrapicat gratacels , panoràmica i zoom a alqueria feta d’adob .

Panoràmica des de Ciutat fallera a Alqueria del Moro .   

Bloc 4

La càmera segueix les passes dificultoses de patri. i un pers. per una passera al bell mig dels canyissars ; se sent la cridòria de la fauna i el trencar de les canyes . Quan els personatges surten a una zona sense vegetació lis barra el pas la bocana del barranc de Torrent a l’Albufera . Seuen en terra i inicien xerrada .

Loc. patri. " L’any 138 a.c. els primers habitadors  enviats per Roma al que avui és el solar de València es trobarien amb un paisatge no massa diferent a aquest ; sí més no , seria igual d’insalubre que aquestes marjals abans de l’eradicació del paludisme .I a més a més amb la mateixa escassesa de fusta i pedra per afrontar les necessitats constructives "

Loc. pers. " Se sap qui eren ? "

Loc. Patri. " Eren antics combatents ibèrics que després de la mort de Viriat reberen eixes terres . Si va ser com  castic o  recompensa  serà difícil esbrinar-ho "

Loc. pers. "  Si eren els perdedors i les terres eren tan dolentes seria com càstig " 

Loc. Patri. " Ves a saber si no es tractava de traïdors o de clausules d’algun tractat de pau , o el que fora . El ben cert és que el lloc triat tenia un certa lògica " A partir d’aquí en off i amb les imatges que després detalle .

Loc. patri ." La planura litoral central  valenciana estava flanquejada per tres importants centres ibers situats en tossals estratègics , Arse , ara Sagunt , Edeta ara Lliria , i , més descentrada  per mor de l’Albufera , Setabis ara Xàtiva . L’emplaçament nou es buscaria evitant l’àmbit d’influencia d’eixes ciutats , els pujols de  Puçol , Bètera , Godella , Paterna , Riba-Roja , Torrent , Picassent , etc… i buscant que els nous pobladors bonificaren els terrenys palustres amb  les tècniques de drenatge de marjals dels romans .  D’altra banda , la interpretació que es fa d’una escena que apareix en una ceràmica trobada en Edeta  en la que un guerrer amb armadura s’enfronta als habitants d’una zona marjalenca , fa plausible que al voltant de l’Albufera hi haguera població de cultura més endarrerida i que amb la nova colònia es vullgués millor controlar-los .

En qualsevol cas l’emplaçament exacte denota un bon coneixement del funcionament de  les terres inundables ; triaren una illa del Túria i ho feren molt bé , ja que en les revingudes  les zones més segures de la planura són aquestes illes i les pròpies voreres del riu , les motes  , més elevades que els voltants per l’acumulació de sediments .  "

Imatges bloc 4 . Castell de Sagunt , Sant Miquel de Lliria , castell de Xàtiva , plans generals . Monte Picaio  , panoràmica des de C. Sagunt de nord a sud fins metròpolis . Serra Perantxisa , panoràmica des de Rodanes a Metròpolis . Radar de Cullera , panoràmica des de serra de Tous a metròpolis . Horta de València , pla gral. de partidor amb varies sèquies . Ceràmica de Sant Miquel . Bocana B. de Torrent , panoràmica per mostrar el nivell inferior respecte del barranc a la dreta de la mota .

Bloc 5

Patri i un pers. , ambdós amb "" burra "" , pugen amb esforç la costereta entrant al pont de Serrans des de Santa Mònica , passen el pont i davallen sense pedalejar fins al carrer de les Roques .

Loc pers.  " Que el pont estiga més alt té res a vore amb alló de les motes que comentarem l’altre dia ? "

Loc. patri. " No exactament , la topografia original ha estat totalment alterada . La raó per la que tots els antics ponts , Sant Josep , Serrans , la Trinitat , del Real , i el del Mar estiguen sobreelevats era defensar-los de les riuades ; i encara així en ocasions els troncs arrossegats cegaven els ulls , cosa que obligava a despenjar homes amb cordes per alliberar-los . La topografia que sí que hi ha quedat fossilitzada bé físicament o bé en el nomenclàtor és la de l’antic braç fluvial del Túria que conformava l’illa . Anem a seguir-la " .

Patri  i pers. a l’entrada del carrer Roters , en l’enquadre surt la façana posterior de les t. de Serrans .

Loc Patri " Deixa’m fer una lectura " . Manipula el rellotge i se’l mira amb atenció .

Loc pers. " Què mires ?

Loc patri " L’altimetria ; 18 metres sobre el nivell del mar ."

Patri i pers.  s’internen per Roters .  La camera copsa com es detenen al cantó del c/Palomino i patri ensenya el llenç de muralla musulmana .

loc pers. " Això és un tros de la muralla àrab , no ? "

loc patri . " Jo m’estime més dir musulmana , mahometana , sarraïna …; la immensa majoria de la població d’allò que s’anomenà l’Àndalus  tenia poc d’àrab i africana , era iberoromana i goda convertida a l’Islam . Ètnicament eren tan semblants als conqueridors cristians que l’any 1344 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que els moriscos dugueren un floquet , una metxa de cabells del cap nugat , la garseta , per  millor identificar-los ."

El  pers. acarona el mur i diu : loc. pers. " No és una tècnica constructiva massa sofisticada , poca pedra i molt de morter "

Pugen a les burres i segueixen per Roters .

Loc patri " Fa uns 800 anys hauríem travessat pel bell mig  la muralla islàmica i ara estaríem internant-nos en el tros d’horta que ocupava un triangle delimitat pel riu , el braç desaparegut , i el llenç fortificat . El nom llatí d’aquesta partida , les rotes , és dir , terres verges rompudes per posar-les en explotació , ha perdurat en el temps . Quan les cases ocuparen el lloc es conformà el raval de Roters , memòria del qual guarda el nom d’aquest carrer . "

En animació i sobre un plànol de ciutat vella es veu el recorregut des de Serrans fins al cantó de Roters/Pintor Fillol .

Els dos personatges circulen per Pintor Fillol .

Loc. patri. " Bo , ara resseguint el carrer de l’Arbre ja podem dir que seguim la trajectòria del meandre eliminat "

Loc pers. " Aquest tros no és el carrer de l’ Arbre , és Pintor Fillol ; tu et deus referir a la plaça de l’Arbre , allí davant "

Loc patri.   " Anem per parts . Un , lo de retolar els carrers amb un nom oficial no és cosa excessivament vella ; al cas de València ciutat s’obligà a partir de  1769 . Dos , el nom d’aquest  va ser primer de la Caldereria vella i desprès de l’Arbre , i açò últim com a mínim  fins a finals del segle XIX o principis del XX . Per aquells temps tota mena d’ajuntaments maldaven per trobar carrers per dedicar-los a glòries locals o universals , tant es val , i al procés s’endugueren per davant no poques denominacions populars  "

Mentres han arribat  a la plaça de l’Arbre .( Per descomptat quan han passat pel davant de Casa Nostra han mirat el cartell de la porta )

Loc. patri  . " El nom d’aquesta placeta és un bon exemple de l’evolució de la toponímia urbana valenciana . Als documents medievals la trobem com a plaça de l’Àlber , en segles posteriors i en la mesura que la societat es va castellanitzant i perdent consciència que àlber és una classe  determinada  d’arbre , la trobem documentada unes vegades com de l’Àlber i altres com de l’Arbre ; ja en el XIX s’ha perdut el  record de l’arbre en concret i ja tan sols es denomina com plaça de l’Arbre o de ** el Arbol ** . Bé , al menys hi ha una olivera en substitució del darrer àlber ; tal i com se les gastem per aquí amb la nostra  història podíem estar mirant un eucaliptus australià "

Continuen carrer avant fins la cantonada amb Teneries , Patri  senyala la torre que des de allí es veu . Continuent després fins al cantó amb Portal de Valldigna .Loc patri " Als temps dels musulmans , el meandre ja no funcionava com a llit fluvial i allà on el solc s’acostava al pany era el fossat o el vall de la muralla . Aquest portal es va obrir en època cristiana i segons diversos autors substituí o estava prop de la porta que els sarraïns nomenaven Bab al  Janasch , la porta de la Colobra "

Loc pers. " Per què es diu de Valldigna "

Loc. Patri . " Prop d’ella hi havia una casa de procura del monestir de la Valldigna . Per cert , a l’empara de la llibertat religiosa proclamada per la Primera república al 22 d’aquest carrer s’establí en 1888 la primera església protestant autoritzada . "

Pel darrere , els dos personatges pujant amb una mica d’esforç al Tossal .

Els dos personatges asseguts en una terrassa de bar del Tossal parlen , en un moment determinat la locució entra en off i es veuran les imatges que després detalle .

Loc. pers. " Aleshores ,  la pujadeta que hem fet ens ha portat un altra volta al nucli més antic i més elevat de la ciutat ? "

Loc Patri . "  No , el Tossal o Trosalt , que així s’ha vingut denominant indistintament aquest indret , és la resta d’un primigeni dic  de contenció  per ofegar l’antic braç del riu i ensems facilitar l’eixida de l’urbs cap a ponent . Per sota d’ell circula la sèquia de Rovella , un riu artificial derivat del Túria a l’altura de la Petxina  que durant segles ha  regat nombrosos  horts urbans , ha donat força motriu a tot tipus de molins i ha  subministrat aigua a pellissers , teixidors , ferrers , etc .. Hi ha autor que considera que durant el segle XV era el canal més industrialitzat d’Europa . Encara més , mitjançant braços secundaris , les seves aigües netejaven les clavegueres , i el braç mare era el col·lector de totes elles . Sortint de la ciutat encara servia pel reg de l’horta de Russafa fins a la Punta .

Imatges : Restes de la sèquia de Rovella al museu del Tros Alt , rètols i aspectes dels carrers Corretgeria , Tapineria , Calderers , Teixidors , Cadirers , Assaonadors . En animació i sobre un plànol de ciutat vella es veu el recorregut des de cantó de Roters fins al Tros Alt .

Bloc 6

Des del cantó del Mercat amb Bosseria , la camera copsa l’avanç cap a ella dels dos personatges que ara porten les burres de la mà i baixen per Bosseria conversant ; locució en off .

Loc. pers. " Aleshores ara continuem anant pel braç perdut del Guadalaviar i extramurs de la ciutat sarraïna "

Loc patri. " I també  de la cristiana durant el lapse des de la conquesta de Jaume I , 1238 , fins  1370 , any en què s’acabà el nou recinte emmurallat que ja perdurà sense canvi fins a 1865 ."

Els dos personatges passen per davant de l’entrada del carrer ** Cajeros ** . Patri mira el rètol , desprès trau de la bossa un llibre que obre i dona al pers. que el llig . La camera ha mostrat clarament la portada del llibret : Valencia histórica y topográfica , D. Vicente Boix . 1862

Loc patri. " Don Vicent que poc de cas han fet "

Loc pers. " Per què dius això "

Loc patri " Pren i llig "

Loc pers. "  Capsers ** ( Cajeros ) ( Calle dels ) . Se entra por el Mercado i desemboca en la plazuela llamada de las Danzas . Se hace mención ya de ella en una providencia del Almotacen de 25 de Febrero de 1697 y otra de 17 de Diciembre de 1658 . Castellanizando esta denominación se pretende dar a esta calle el nombre de Cajeros , y con esto se pierde la verdadera significación que la palabra Capsers tiene en nuestra lengua valenciana . Los Capsers son los que se dedican a trabajar objetos de madera delgada llamada fulleta , formando antes gremio distinto de los Caixers ( Cajeros ) que dieron nombre a una plaza como se dirá , dedicados a cajas sólidas y obras de mayor resistencia . Los valencianos distinguimos entre caixes y capses ….** No seguisc llegint  més , tens raó , poc de cas li han fet " 

Fan via i paren davant de la Llotja . Patri mira el rellotge i llig l’altímetre .

Loc Patri  " 14 metres , 4 menys que en Serrans i estem més lluny del mar . L’evolució de la ciutat no ha esborrat el desnivell entre la primitiva illa i el braç que la cenyia . Qui ho sabia molt bé era el riu , una o dues vegades per segle , quan se li unflaven els nassos feia via pel Carme , botava el Tros Alt i usant dels seu antic camí , Bosseria , Mercat , plaça de l’Ajuntament i Barques , anava a ajuntar-se amb ell mateix en la Glorieta ."

Fotografies de la riuada del 53 . En off Loc pers. " Eixa situació ja no es pot donar en el futur ? "

Loc patri. " És molt improbable . Fins i tot , si , com opinen alguns , el llit nou resultara insuficient , és inversemblant  que les aigües que pogueren anar  per la llera vella sortiren de mare "

Pujats als esglaons del carrer lateral de la Llotja , patrici senyala amb la mà un inexistent horitzó .

La camera fa panoràmica des de Sant Joan  a Av. Maria Cristina .

Loc patri " Tanca els ulls i imagina una dilatada planura amb cases esparses . De l’altra banda del fossat de la muralla , diversos ramats de bous , ovelles , cabres , etc… , estan pasturant tranquil·lament . Són la reserva de carn de la ciutat i estan al lloc triat per eixe menester , la Boatella , etimològicament , el bovalar , el lloc on es guarden el bous .  Al temps de la conquesta  també hi havia un cementiri musulmà ; el rei En Jaume , l’expropià , perdona’m la llicència , i l’atorgà a la ciutat per que hi celebrarà mercat . D’ aleshores avui el lloc ha mantingut la seva funció , funció que en moltes ocasions ha compartit amb altres menys alimentàries , lloc d’execucions i turments , escenari de justes i tornejos , plaça de bous , etc…

La camara segueix al personatges fins al cantó amb el c/ del Trench , patri. senyala el rètol .

loc. patri, " La tradició oral diu que també pel temps de la conquesta  i per a facilitar la sortida dels vilatans al mercat , es trencà un tros de la muralla . No va ser així en realitat , dos segles després quan la muralla vella ja feia més nosa que profit ja que les noves estaven acabades , per obrir el carrer es va fer aquell trenc  aquí i amb el decurs del temps donà nom al carrer , nom que amb molt bon criteri es conserva . Anem ara  a passar per un altre , exemple de tot el contrari  encara que ens desvie un poc del nostre recorregut per l’antic braç . Ah ! Ho oblidava aquest carrer té el gran honor de ser el primer de la ciutat que es va enllosar i això en dates tan tardanes com l’any 1756 . "

Continuen passejada  fins cantó amb el carrer Manyans  . Mateix que en carrer Capsers , rètol ,  patri mostra llibre , etc…

loc patri " Pren , llig "

loc pers. " Manyans ** calle de . Modernamente se ha castellanizado esta denominacion , y se la dá el nombre de Cerrajeros . La nueva institucion de la estadistica , tan útil en sus aplicaciones …**  Què era això de ** institucion de estadistica ** ? "

loc patri . " No ho se , però de ben segur seria alguna cosa semblant a un departament ministerial de Madrid o d’aquí , tant es val "

loc pers. ** La nueva institucion de la estadistica , tan útil en sus aplicaciones , tiene el empeño de traducir al castellano , y aun de marcar la ortografia de muchos nombres , que fuera de nuestra lengua patria no pueden esplicarse con facilidad . Soy de opinion que la esperiencia hará ver la imposibilidad de verificar muchas de estas traducciones ; pues no todos los encargados de este ramo importantisimo conocen , como se debe , el origen de una porcion grande de nuestras voces valencianas aplicadas a las calles  . Es probable que estas innovaciones produzcan en su dia una risible confusion **

loc patri . " El no va més de traducció desafortunada és la del topònim Mutxamel . El mot es la pronúncia catalanitzada d’una paraula àrab que més o menys ve a significar  el mercat  . Traduir-la per ** Muchamiel ** és usar eixe criteri tan científic que afirma que , en ser negre , botifarra . "

En animació i sobre un plànol de ciutat vella es veu el recorregut des de Tros Alt  a C/ Manyans  .

Bloc 7

Des del cantó de Maria Cristina amb S. Vicent la camara mostra l’eixida dels personatges de Manyans i la incorporació a S. Vicent . En off parla patri .

loc patri . "  Si un repassa les guies urbanes de mitjans del XIX , queda estranyat per la quantitat de noms de carrer que reflecteixen desnivells topogràfics , Avallada del Campanar , de Burguerins , de la Monederia , Baixada del Palau , dels Teatins , dels Genovesos , de Sant Miquel , Davallada de Sant Francesch , del Tamborino , de Sant Jordi , de Sant Martí , de Sant Llorenç , i és que aquella toponímia reflectia el petit turó on s’assentà la ciutat romana. " 

Els personatges estan parats parlant al cantó de s. Vicent amb Mª Cristina . La camera sota estàtua de Vinatea . Des d’enfoque tot l’obert possible , tancant i zoom òptic als pers.

Loc pers. " Aleshores des de l’antic nucli on ara està la Seu , els carrers radials baixaven cap al riu en direcció nord , i cap al braç assecat , a ponent , al sud i a llevant . No ? "

Loc patri . " Cert . El lloc on som es deia d’antuvi la Vallada de Sant Francesc , el gual per on es travessava el fossat , el vall , de la muralla , després s’anomenaria la Davallada de Sant Francesc en al·lusió al seu desnivell , i fins a ben entrat el XIX encara popularment se’l coneixia com la Baixada de Sant Francesc "

La cam. copsa per l’esquena la partida cap a la p. del País .

Loc pers. " Per què de Sant Francesc ?

Loc. patri. " Durant segles gran part de la plaça i els seus voltants estaven ocupats per un convent franciscà i el seu hort . Una cosa molt normal en una ciutat que ben avançat el segle 18 encara tenia ocupada una sisena part de la seva superfície pels convents i els seus horts i edificis religiosos de tota mena . La plaça no assolí la superfície actual fins l’any 1921  "

Els pers.  tomben cap al c/ de la Barcelonina i després al c/ Moratin .

loc off  loc pers. " Tu et queixaves que per honorar personalitats en ocasions s’han malmés noms de carrer més tradicionals , però a més a més el tracte  que en ocasions es dona als dedicats a personatges ilustres sembla que buscara més que els oblidem que la pervivència de la seva memòria . Carrer  de Moratin !! Quin Moratin ? Leandro Fernandez  de Moratin el dramaturg castellà autor de ** El sí de las niñas **  , o bé son pare , Nicolas , també escriptor ; fins i tot el nom del carrer podria estar referint-se a un bonic llogaret asturià . Posats a estalviar en retolacions es gasten numeros i en pau . "

Loc patri . " Tu saps qui era Josep Joaquim Landerer i Climent ? "  . loc pers. " No " Loc  patri . " Era un eminent astrònom i geoleg valencià que visquè a cavall entre el XIX i el XX  i amb una certa reputació en Europa . Té un carrer dedicat amb la retolació ** calle Landerer ** ; durant anys he estat convençut que el tal nom feia referència a algun taller metalurgic . " loc pers . " Normal "

Estan parats  a la cantonada de Moratin amb Barques . Loc pers. " Estic molt errat si pense que el nom de carrer de les Barques es deu al fet que en altres temps aquí es varaven les embarcacions ja que per ací passava l’altre braç del riu ? " loc patri . " Més equivocat que encertat . Abans que de les Barques s’anomena del Vall cubert ; es dir el vall , el fossat de la muralla que seguia el traçat del meandre ja havia estat cobert i per tant poc de navegable podia tenir . " loc pers. " I ? " . loc patri " Has sentit dir que abans de la copa d’Amèrica la ciutat vivia d’esquenes al mar ? " loc pers.  " Sí " loc patri. " En la meva opinió és un més dels tòpics que durant generacions , i encara duraran , ha conformat l’opinió sobre si mateixa dels valencians del Cap i Casal . Aquesta ciutat ha tingut sempre  la justa i necessària relació amb la Mediterrània donada la seva situació geogràfica i les circumstancies històriques de cada època .

És obvi que la ciutat va estar fundada en un lloc que no la predestinava per  a ciutat portuària . A una distància de quasi una hora a peu del litoral , a la vora d’un riu que sols seria navegable per embarcacions menudes i no totes les èpoques de l’any . El propi litoral sense cap accident geogràfic semblant a Sagunt o Cullera que oferira un mínim de protecció contra males mars o possibles enemics .