Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

CAP A L’AUTOSUFICIÈNCIA (1)

En una entrada anterior ja vaig insinuar que faria referència a temes de caire tecnològic en els successius posts. Malgrat haver tingut alguna distracció i uns treballs d’urgència, no vull deixar passar l’oportunitat de mostrar-vos alguns camps que estem sondant en l’aplicació de tecnologies que cerquen l’autosuficència dels nostres habitatges i, de pas, intentar de deslliurar-nos de les imposicions monopolístiques de les grans empreses energètiques.

D’alguna manera Vicent Guallart (IaaC) en la presentació de Sociòpolis (de Socis i Polis) insistí a que els edificis de La Torre (València) foren autosuficients.
Fins i tot arribà a dir que els diferents veïns tingueren la possibilitat d’adquirir energia i d’intercanviar-la amb els altres membres de la comunitat. Possiblement feia una miqueta de faula però la idea no era desencertada. Allà, Guallart, bàsicament, feia esment a la solar (fotovoltàiques i escalfament). No vaig encertar-hi a veure’n res més de relacionat, tret de l’aprofundiment en la recirculació de pluvials i reusatge d’aigües grogues entre els diferents nivells i en sentit descendent.

Extrem, aquest, que tots ens hem interrogat alguna vegada. Si algú en sap més d’aquelles presentacions que ho faça saber als comentaris.

Navegant per diferents portals americans vaig trobar la invenció d’un investigador. La seua descoberta es basa en l’efecte Flutter. Aquest efecte és un fenòmen físic de mena arerodinàmica.  L’he traduït per efecte ONEIG (com el de les banderes, la superfície del mar o la tremolor de les ales dels aeroplans quan depassen cert llindar de velocitat per ser molt primes i lleugeres les armadures del fusellatge de llur ales). En un dels vídeos que vos dese es veu com s’incrementa l’efecte amb l’augment de velocitat del vent sobre la superfície plana fent una mena de moviments onànics bambants.

 
Shawn Frayn és el científic de la descoberta. Ell i llurs socis han anomenat Windbelt (veta de vent), als diversos dispositius que aprofiten per a materialitzar la seua invenció atiada pel vent per a generar energia elèctrica.

Aquest fenomen és una vibració autoinduïda -que augmenta amb la seua persistència- quan una superfície més o menys plana i flexible relativament es bamba contínuament sota una càrrega aerodinàmica sostinguda.
Bàsicament es tracta de la força que produeixen les vibracions que genera el vent reeconvertint-la en electricitat.

L’efecte aquest és el que vos vaig mostrar en uns posts anteriors en què ensenyava la potència que podia arribar a atansar amb el cas de de la destrucció del pont de Tacoma Narrows, tan sols quatre de mesos després de la seua inauguració.

Shawn Frayn ha dissenyat, que jo sàpiga, tres models basats en el dit fenòmen (un petit, semblant a una funda d’ulleres, un altre mitjà com una mena d’arc, i un gran d’ús per a zones rurals i/o selvàtiques a base de màstils que tenen ancorades les vetes de tafetà al terra amb les bobines de coure als extrems.). La descoberta radica en que la generació és molt barata de fer i pot fer-se a qualsevol lloc del planeta. És a dir no requereix d’un material altament especialitzat. L’han patentat amb la denominació de “Windbelt”.

També han creat una empresa que s’encarrega d’expandir la idea amb el nom Humdinger Wing Energy, en el web del mateix hom pot aprofundir en el seu ús, i fins i tot col·laborar-hi.

Hom pot veure-hi que ha estat portat a diferents llocs del planeta. El problrema que veig que cal conquerir és l’augment de la potència que és molt petita, així com la capacitat d’acumular-la (que n’és l’etern problema amb què ens trobem).

Nosaltres estem pegant-li voltes en l’aplicació als habitatges. Com poder aplicar-ho en habitatges col·letius i unifamiliars, així com indústries. No cfrec que puguen, de moment, deslliurar-nos del fluid normal, però sí reduir a bastament el consum que fem per autogeneració. I ací és on rau la genialitat de la troballa: en caminar cap a l’autosuficiència.
 

Per a entendre el funcionament d’un dels Windbelt, veieu aquest vídeo enllaçat:
http://www.youtube.com/watch?v=mecU7S2xoJc

I aquest altre. Aquell dura gairebé cinquanta minuts. Aquest altre és molt més curt i sintètic.

Si passeu al “vull llegir la resta…” teniu el cas del col·lapse del pont de Tacoma Narrows i l’explicació científica de l’augment de tensions de la làmina. Observeu com van introduint-se les zones fatigades amb la coloració vermella abans de col·lapsar la membrana del tauler del pont o d’una ala d’avió. En elcas de Tacoma es pogué produir a causa de que l’esteructura era metàl·lica, i amb això les deformacions eren possibles en entrar en estat de plastificació l’acer era possible observar-ho. ôbviamewnt amb un pont de formigó el tauler hi hauria fet figa (col·lapsat) molt abans de poder-ho observar.

El cas de Tacoma Narrows bridge:

L’explicació científica:

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Tot i que em perdo en els detalls tècnics, agraeixo les teves explicacions. Si més no, em faig una idea general d’aquestes iniciatives tan interessants. Gràcies!

  2. Sí, estic d’acord que no podem fer el que tu dius amb els castellans… però és que, si veres la “colla” que m’acompanya on tu pots pensar… igual canviaves d’opinió i/o et deixaves dur pel que jo em deixe dur a voltes…
    Pel que fa al genoll… com que vaig comentant quan tinc una novetat… ja aniràs assabentant-te’n. Prompte tindré data de l’operació…
    I si no conteste abans és que (JA SAPS!!!!) la connexió de què “GAUDIM” els benicoletans i les benicoletanes…
    Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.